Miquel Giménez assegura, a la columna d'opinió publicada aquest dimarts a El Mundo, titulada "La Barcelona de Xavier Trias", que és necessari un canvi en l'Ajuntament de Barcelona. Giménez, proper al PSC, afirma que "Xavier Trias ha iniciat la precampanya com a candidat a alcalde d'aquesta Barcelona dels nostres pecats. Aquest metge pediatre té una sèrie d'avantatges sobre el seu màxim rival, el socialista Jordi Hereu. Verbigràcia, la seva experiència, les ganes de portar aires nous a una Administració que hi ha en les mateixes mans des de les primeres eleccions municipals, el seu coneixement amplísimo de la política catalana, espanyola i barcelonina i, especialment, la seva passió cap a les persones".

"L'Ajuntament barceloní ha adquirit, especialment en aquesta última etapa, un aire de castell de Kafka gris, somort, desangelat. No hi ha emoció, no existeix l'impuls, l'espurna, l'energía. S'ha convertit en una fortalesa burocràtica on els que manen se'l cuinen i se'l mengen solets", afegeix el periodista, que va ser l'encarregat de presentar el míting de final de campanya del PSC a les generals, que es va celebrar al Palau Blaugrana.

"Reconeguem-ho: és precís un canvi, obrir les finestres de la Casa Gran i que els expedients que acumulen tones de pols i les velles reivindicacions veïnals que adormen el son dels justos voletegin i volin de Collserola al Morrot, de Sant Martí a Les Corts; és temps ja en cas de fer la política al carrer i no als despatxos, política dialogant, política dirigida a les persones. Fora d'una vegada les obres faraòniques i els projectes que tan sols produeixen molta foto a la premsa i poc o nul benefici social! S'ha que fer dissabte a fons a Barcelona: deixar de fer política d'aparador i fer autèntiques polítiques que afavoreixin al comerç; intensificar l'atenció cap als nostres vells i deixar-se de places dures; atendre, en suma, als quals pitjor el passen", explica.

Giménez considera que "cal recuperar els barcelonins per a Barcelona. Aquests s'allunyen cada vegada més i més d'ella, de la brutícia, de la borratxera i l'esbronc nocturn, del bloc granític de l'Ajuntament, impermeable als seus desigs, a les seves justes queixes. Perquè les ciutats són el que senten els seus habitants. I existeix una pulsió que demanda més atenció a la gent. Ja sé que em diran que ens han nomenat capital de no sé que de la Mediterrània. Perfecte. D'acord. Però, em volen dir en què afecta això a les persones que tenen una pensió de viduïtat de misèria, als barris dels quals s'expulsa els seus veïns pel mobbing immobiliari, als districtes on falten serveis, als quals pateixen les deficiències del transport públic i suma i segueix? ".

"La grandesa està en el dia a dia i aquest projecte ho representa, al meu modest entendre, Xavier Trias. Un home que, curiosament, és molt més gran en edat que Jordi Hereu, l'actual alcalde socialista, i té en canvi una vitalitat política que a Hereu li falta, i molt em temo que li faltarà sempre", afegeix.

"Trias desitja recuperar la nostra capital per a tots. Amb rigor i amb humanitat. Amb tot el cor. Em sembla una persona molt sincera i eficaç. I m'és igual que sigui de Convergencia. Com si vol ser el Dalai Lama, mira. Hi ha gent bona i gent dolenta en tots els partits i els valors que defensa m'agraden, així com la seva concepció del que ha de ser un alcalde. De manera que podria ser, perfectament, que davant de l'abúlia oficial triomfés l'energia de Xavier Trias, una persona sap que entusiasmar i ser proper sense caure en el populisme barat. No els dic més", conclou.