"El líder de Reagrupament, Joan Carretero, proposa la constitució d'una "candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació". Carretero fa aquesta crida en un article al diari Avui just dos dies després que Carod anunciés que cedeix el cap de llista a Joan Puicercós.

Carretero considera que l'oferta coneguda del Govern espanyol en matèria de finançament és "una burla" i que el finançament i la sentència sobre l'Estatut estan "carregats de mals presagis" la qual cosa provoca que "la situació política a Catalunya és desoladora". "Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció", afegeix.

"Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer", conclou. Per això "cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar". Joan Carretero fa una crida també a trencar "l’actual legalitat vigent" perquè la convocatòria d'un referèndum "dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina".

També hi ha alguna al·lusió a Esquerra: "La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual".

"Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar -continua-, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit".

També fa una crida ètica: "L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics".

"L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable".