El vicepresident del Govern i president del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”.

El vicepresident del Govern ha presidit els actes d’inauguració del programa, que fa a Cuba la seva darrera parada després d’haver passat per Puerto Rico i la República Dominicana. Durant l’acte Josep-Lluís Carod-Rovira ha recordat "els lligams històrics i culturals i la forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”. A l’acte també han participat la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell; el director de l’IRL, Josep Bargalló, i responsables de la Casa de las Américas:
 
En el terreny històric, Carod ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana".

"Així mateix, la ciutat de L’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua".
 
"Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però sobretot en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants". De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a cuba era català, el XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. "De fet, a L’Havana hi ha l’entitat catalana més antita fora de Catalunya, fundada el 1840".
 
Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana. Les relacions econòmiques són també importants. Catalunya exporta per valor de gairebé 200 milions d’euros (maquinària, plàstics i automòbils), mentre que els importacions se situen en es 4,3 milions d’euros (alcohol i tabac).