4 de Març de 2010. 23:28h.
"El País va ensorrar Banca Catalana"
Mossèn Ballarín considera que "un banc no pot tenir ànima"
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.

Josep Maria Ballarín afirma en el llibre (Dèria Editors) "Què pensa Josep M. Ballarín. Entrevistat per Mònica Fulquet" que "el diari El País va ensorrar Banca Catalana". Ballarín, que qualifica Pujol de "superdotat", es refereix en una de les parts del llibre a la incidència política de la crisi de Banca Catalana.
Sobre les relacions entre els problemes financers de Banca Catalana i els ajuts de l'entitat al moviment nacionalista, indica que "és clar que era un banc al servei del país", i afegeix: "Però un banc no pot tenir ànima!".
Després afirma que Banca Catalana "es va dedicar a ajudar gent que després s'ensorraven". I acusa: "El diari El País va ensorrar Banca Catalana, assegurant que feien coses com tots els bancs, i així s'en va anar a can taps".
Banca Catalana va entrar en crisi el 1982 i el Banc d'Espanya va designar tres administradors per a l'entitat, que van decidir una ampliació de capital, coberta pel fons de garantia de dipòsits, davant l'important desequilibri patrimonial que presentava.
Finalment, a conseqüència de la crisi, el grup Banca Catalana va ser traspassat a un consorci format pels principals bancs espanyols, encara que el Banco de Vizcaya es va quedar amb la major part.
Mentrestant, la fiscalia general de l'Estat, dirigida per Carlos Jiménez Villarejo, amb ajuda d'un altre fiscal, José María Mena, havia iniciat una investigació sobre la gestió de l'entitat, i havia presentat una querella contra antics directius.
El 1984, amb el Govern espanyol ja en mans del PSOE, i Felipe González de president de l'Executiu, Jordi Pujol, president de la Generalitat i que havia format part de l'equip de direcció de Banca Catalana, va ser inclòs en la querella.
Els fiscals van presentar petició de processament contra 18 ex consellers de Banca Catalana, Pujol entre ells. Les informacions publicades en el diari El País, fonamentalment pel periodista Alfons Quintá, van ser un dels elements que va contribuir a la politització del cas.
El ple de l'Audiència de Barcelona va decidir el 1986 no processar Pujol per les acusacions d'apropiació indeguda, falsedat en document públic i mercantil i maquinació per alterar el preu de les coses. El 1990 l'Audiència va decidir el sobreseïment definitiu de les acusacions sobre la resta d'ex consellers.





url curta
http://tinyurl.com/5wylrd7
|