Política · 27 de Juliol de 2017. 14:20h.

Iñaki Anasagasti: "El balanç del procés per a CiU és terrible"

"Mas fora de la presidència, al Grup Mixt, obligats a canviar de nom, enquestes dolentíssimes i el risc d'estar subordinats a ERC"

Iñaki Anasagasti: "El balanç del procés per a CiU és terrible"

Iñaki Anasagasti. Foto: TVE

Com a Catalunya estem fets un embolic amb el procés -sortirà bé o sortirà pitjor?- què millor que preguntar-li a l'històric del PNB Iñaki Anasagasti (Cumaná, Veneçuela, 1947). Ell no ho sap però durant el seu pas pel Congrés dels Diputats (1986-2004) va ser un dels meus mites parlamentaris. A més, amb franquesa, m'ha servit de consol. Moltes de les coses que diu les vinc jo dient des de fa anys i m'han posat a parir.

- Els catalans anem bé o no anem bé?

Depèn de com es miri. Els espanyols ho veuen malament, els independentistes ho veuen bé i jo ho veig amb preocupació, interès i una certa angoixa.

- Vostè creu que serem independents el 2 d'octubre?

No tindreu aquesta sort!. Els estats s'han format per guerres, matrimonis, enganys i fets de força i llevat Noruega i Suècia, Txèquia i Eslovàquia, i una mica les repúbliques bàltiques i l'antiga Iugoslàvia, el que ha primat en els últims segles ha estat la sang per aconseguir el reconeixement. Seria un avenç de la humanitat que de manera civilitzada es reconegués una independència feta des del parlament i consultant només a la població concernida però Espanya existeix i aquesta Espanya té una Constitució que va blindar qualsevol possibilitat de secessió amb un article que sembla un dogma de fe i estan disposats a defensar-lo i això també és una realitat.  I crec que Espanya no reconeixerà mai el seccessionisme, llevat que, amb el pas del temps i la construcció europea s'avanci en el camí de la civilitat i del pacte.

- Jo sóc dels pessimistes. La meva opinió particular és que no pots declarar la independència amb només dos milions de vots d'un cens electoral de 5,5. Són molts vots però no són suficients.

Aquesta és una altra particularitat d'aquest procés però davant d'ella, els independentistes diuen que si no s'aprova, s'acata sense més. Jo crec que s'està treballant per a la següent generació. Sembrar, que això amb el temps serà possible. Ningú hauria dit fa deu anys que la situació actual s'anava a produir i s'està produint. Jo només veia abans estatutisme i un reducte sense pes de l'independentisme i, ves per on, ens estan vostès donant lliçons.

- I si la declares depèn del reconeixement internacional. Al meu parer: Washington, Brussel·les i el Vaticà.

Que no mouran un dit més que per donar suport a Espanya, i a Espanya el PP, PSOE, Podem, Ciutadans i el silenciós ciutadà espanyol que malgrat el seu enuig segueix vivint l'España Una, Grande y Libre immutable de Franco.

- Duran va publicar fa uns mesos un llibre advertint que ens donarem "un pa com unes hòsties". No sé si vostè coincideix.

Sí, me’l va enviar. Jo vaig lamentar de veritat la ruptura de Convergència i Unió. Era una fórmula d'èxit. Avui nosaltres no seríem els reis del mambo, el PNB, sinó CiU, encara que la meva experiència d'aquests anys és que CiU negociava nomenaments i pressupostos, no competències, però Catalunya és una nació amb límits fronterers clars, població i graner suficient per ser un els estats europeus, però torno a repetir que Madrid no ho permetrà. Per això té diferents Brunetes: la mediàtica, la judicial, l'econòmica i la política i farà ús de totes. Si Duran s'hagués enlairat de Convergència cinc anys abans, avui aquest espai de centre moderat seria seu. Van esperar massa per responsabilitat i a això se li ha afegit el  que ha passat amb la figura de Pujol que ha estat terrible.

- De fet, ara citaré una entrada al seu bloc, vostè deia el passat 8 de maig que "els hi desitjo el més gran dels èxits a qui el cap de setmana anterior van signar un manifest en favor del referèndum i tots a una. Fantàstic. Però ho veig complicat”. Per què?.

Perquè el petit ha de ser intel·ligent enfront de Goliat i crec que no ho ha sigut. El balanç per als que hem conegut CiU en tot el seu poder és terrible: Artur Mas fora de la presidència, CiU en el Grup Mixt, obligats a canviar de nom, enquestes dolentíssimes, possibilitat d'estar subordinats a ERC. Això és el que vol Bildu per a nosaltres, però nosaltres respectant el procés català, tenim el nostre i aprenem. A més ja vam veure el que li va passar al Lehendakari Ibarretxe al Congrés el 2005 que ni Zapatero, ni Rajoy van admetre a tràmit la seva proposta de reforma estatutària.

- Per què Catalunya va renunciar al concert a l'inici de la Transició? Pujol em va dir en una ocasió que, durant el debat de l'Estatut de Sau (1979), tots excepte els de Convergència estaven en contra. Però no sé si recaptar impostos estava també mal vist llavors. Una mica la idea: que recaptin ells.

Llegeixi vostè el treball de Pedro Luis Uriarte, negociador del Concert el 1980, perquè se li tornés a Guipúscoa i Biscaia tal figura que havíem perdut en 1937 en ser considerats "províncies traïdores". Aquí es parla dels negociadors catalans. Pujol i Roca ens van dir que no negociéssim antigalles i que recaptés Madrid doncs no hi havia res més odiós que la recaptació. Es van equivocar i encara no han demanat perdó pel mal que li van fer a Catalunya. Igual Pujol no volia una fiscalitat tan propera ....

- Vostè, en una altra entrada al seu bloc el 21 de desembre de l'2012 ( "Va arribar l'hivern per a la política espanyola") culpava també Miquel Roca.

I tant. Li veu vostè a Xabier Arzalluz diputat constituent d'advocat defensor de Cristina de Borbó?. No, oi?. Doncs això il·lustra moltes coses.

- Per cert, Pujol tampoc va demanar el concert al Pacte del Majestic: llavors va ser només el 15% de l'IRPF.

Va fer bé, però molt tard. Ja s'havien homogeneïtzat el procés autonòmic i fins Madrid era una nacionalitat històrica i Camps demanava per a València el mateix que bascos i catalans. Va ser en 1978 quan aquella oportunitat la van perdre els catalans negociadors de l'estatut de Sau. Que facin un públic reconeixement de la seva gran pecat i que no vinguin ara amb romanços.

- Em sap greu dir-ho però els catalans portem negociats amb Madrid cinc sistemes de finançament. Potser alguna cosa hem fet també malament.

Amb perdó, li dic que sí. Sobretot entestar-se a negociar a Madrid llocs i inversions concretes, no competències estatutàries. El vam voler fer conjuntament amb CiU i el Bloc en aquella Declaració de Barcelona, marcant la diferència entre nacionalitats i regions, però Artur Mas no va voler seguir aquella iniciativa que vam treballar amb Pere Esteve el 1998 i el 2000. Llegeixi vostè el que vam acordar amb Beiras, Unió i Arzalluz. Era una bomba i a Madrid es van posar molt nerviosos, perquè buscàvem un pacte confederal, però va anar a parar a via morta. I ho lamentem. El lehendakari Urkullu li va plantejar a Mas fer una política conjunta, però no va voler. I ho respectem. I si tornem a l'exili aquí veiem que Castelao, Irujo, el portuguès Cortesão i Batista i Roca en el seu llibre "La Comunidad Ibérica de Naciones" van fer un plantejament molt potent avui desconegut. Però Pujol no va voler jugar amb nosaltres perquè segurament embrutàvem per existir ETA, que no era la nostra i ell ens va donar suport, però no érem companys còmodes de viatge.

- No sé si el PNB va ser més intel·ligent llavors. Pujol caminava amb la presència de Catalunya a la Unesco, vostès van optar per demanar la creació d'Euskaltel, l'empresa basca de telecomunicacions. Aznar va accedir gairebé d'amagat per l'oposició de Telefónica però va accedir.

És veritat. Vaig estar davant quan Aznar ens va dir Arzalluz i a mi a Gènova 13 que Euskaltel era possible perquè érem petits i pocs, però que alguna cosa així a Catalunya matava a Telefónica per la gran dimensió catalana. I nosaltres sempre hem estat partidaris de menjar-nos l'elefant a mossegades i no d'un sol mos. I sobretot ser molt plastes i constants. Volem alguna cosa i fins el captaire del Retiro se n’assabenta que reivindiquem això.

- Crec que a Catalunya, si m'ho permet, sempre hi ha hagut 'basquitis'. Almenys fins ara. Ara vostès són els abanderats de la política del ‘peix al cove' i, francament, no els hi va malament.

I aquí "Catalanitis". Els bascos, quan va caure Bilbao, vam anar a refugiar-nos a Catalunya. La meva família va estar refugiada a Centelles i el Lehendakari Aguirre va baixar de Paris per acompanyar a Companys quan aquest va creuar la frontera. Però hi ha més coses. Catalunya va aprovar la Constitució majoritàriament, nosaltres no. Catalunya va rebre en llaor de multituds Tarradellas que només anava a la seva, per a mi, negatiu enaltiment que se li segueix donant, i nosaltres al Lehendakari Leizaola li vam dir que estigués exiliat a Paris fins a 1979 després d'aconseguir un estatut millor que el del 36. Catalunya va voler ser el primer estatut a ser aprovat i nosaltres ens vam avançar i vam llogar un avió per arribar abans al registre perquè no volíem que una negociació catalana a la baixa ens posés sostre de mínims al nostre estatut, però aquesta dada no els va servir als negociadors catalans de 1979. I Catalunya va tenir la immensa benedicció de no tenir una cosa tan cruel, terrible, injust, insensat, i criminal com ETA que ens va fer la vida impossible a tots durant quaranta anys. I efectivament, eren els bons nois, però, desapareguda ETA, torno a repetir, que el petit ha de ser intel·ligent i donar-se compte que Espanya existeix i actuar en conseqüència.

- El pla Ibarretxe va afectar les perspectives electorals del PNB? No sé si van baixar a les següents municipals.

Si vam baixar, conjunturalment, però després vam recuperar les nostres xifres habituals i malgrat el que es diu, després d’Ibarretxe estàvem tots i és avui una figura estimada i molt respectada. Després va venir Escòcia, i ens va agradar el pacte entre Salmond i Cameron. I mirin el que els ha passat en les darreres eleccions.

- Els socialistes també els van desallotjar en una ocasió d'Ajuria Enea.

Sí, van dir que mai pactarien amb el PP i la mateixa nit electoral ho van fer. Ens van desallotjar perquè l’esquerra abertzale estava inhabilitada per fer política i fora del Parlament. Allò va ser una enganyifa, però efectivament, va succeir. I no va caure el món, només es van perdre tres anys i mig.

- Vostè creu que el catalanisme, ara el sobiranisme, deixarà un dia de governar a Catalunya?. Jo crec que és difícil per la Llei Electoral, però amb el procés l'unionisme ha sortit de l'armari per dir-ho d'alguna manera: Ciutadans és ara segona força política amb 700.000 vots. Van irrompre el 2006 amb tot just tres diputats. I es van barallar entre ells als tres mesos.

En política tot és possible. Es poden unir tots els unionistes en un front únic, o la propaganda espanyola de la por es pot portar per davant o deixar en l'abstenció aquesta ànsia d'independència o la CUP crea més anticossos dels precisos, o es cometen grans errors, que tot és possible. No ho desitjo, però vostè sap que en política el que pot passar acaba passant. Però crec que l'independentisme ha vingut per quedar-se.

- Alguna recomanació per Puigdemont?

Que no doni imatge d’autoritari. Que exerceixi el lideratge amb intel·ligència. Els anticossos es creen molt ràpidament. A tota força se li oposa una altra, però de sentit contrari.

- I per a Rajoy?

Que negociï, dialogui, que es doni compte que Catalunya és una nació, que no tracti el tema de manera paternal castellana i fumant-se un pur, que prengui una decisió i planti cara al nacionalisme espanyol que és molt agressiu i excloent i busqui una sortida negociada, acordada i no humiliant.

- Què ha fallat a Mas si considera que ha fallat alguna cosa? Crec que sí perquè si no continuaria sent president.

No haver-li fet cas a Duran i haver-li fet a un personatge tan inconsistent i que s'escolta a si mateix com Quico Homs. Anava treient pit i ara es queixa de l'abandonament, quan hi havia sentenciat que volia el pitjor calvari per Rajoy, és de nota. Espero hagi après i sàpiga prendre el límit de les coses i sàpiga així mateix que la política és complicitat passatgera sense amistat.

- Una darrera pregunta: la més difícil perquè jo encara no ho entenc. Vostè s'esperava l’afer Pujol?. O més concretament: el de la família Pujol.

Sento com a propi l’afer Jordi Pujol al que segueixo respectant. Si li haguéssim vist gastar en cotxes de luxe, propietats, vacances, roba i dones, seria un altre el judici però la seva debilitat ha estat ser un pare que no s'ha ocupat d'educar els seus fills i això li ha passat factura a ell i a Catalunya,  perquè els fills són una vergonya per a un país tan seriós i estimat com Catalunya. Aquest ha estat el seu gran delicte i em fa moltíssima pena el que ha passat. /Una entrevista de Xavier Rius 

28 Comentaris

Publicitat
#22 LuisAlb, ZGZ, 29/07/2017 - 00:18

Muchas opiniones, excusas, paños calientes, pero el hecho es...donde y como están ahora el Pais Vasco y Cataluña.

#21 iñigo, castelló, 28/07/2017 - 18:36

España es un tablero de ajedrez. En esa partida, espero que ganen los partidarios de la unión. Yo votaré para que así sea, es decir, ni al nacionalismo catalán ni al vasco.

#20 Mesetario, Meseta, 28/07/2017 - 18:31

Anasagasti: "España Una, Grande y Libre inmutable de Franco."

Bueno, no sólo de Franco : cambiando España por Cataluña, es una idea que defiende, por ejemplo la ANC (ver Batea).

Por cierto, España ha "mutado":
-Con Franco, usted podría aprobar una oposición en el País Vasco
-ahora no, por lo del euskera.

#19 Jordi, Barcelona, 28/07/2017 - 11:07

Si Sr si Duran se hubiese DESPEGADO ANTES de CDC
hoy todavia habria un espacio de CENTRO DERECHA fuerte en Catalunya

CDC le dio la espalda
para hecharse en los brazos de ERC y la CUP
y para que?
para al final acabar tambien con CDC

Mejor imposible¡¡¡¡¡

#18 Carlos Gomez, un saludo del sebolla, 28/07/2017 - 08:47

Curiosament ETA tambe va sorgir de les entranyes del PNB.

Oi Anna ?