Política · 9 de Juny de 2017. 21:59h.

La infrautilització del Segarra-Garrigues

L’aigua només arriba al 15% de la zona prevista

La infrautilització del Segarra-Garrigues

Una de les infraestructures ja construides (foto: Gencat)

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha apostat perquè el canal Segarra-Garrigues sigui i continuï sent “una oportunitat per a garantir producció d’aliments, sostenibilitat ambiental del territori, i cohesió social del país”. Tot i així, la infraestructura encara no està finalitzada i l’aigua només arriba a un 15% de la zona prevista.

Les obres es van iniciar el 2002 i la idea original era acabar-les l’any 2012. La Generalitat, no preveu que el canal pugui estar acabat abans del 2022. L’obra tenia una inversió inicial de 1.069 milions d'euros, dels quals ja s'han invertit gairebé 1.000 milions. Tot i que el pressupost està pràcticament esgotat, l'aigua encara no arriba al 85% de les zones que s'havien previst. Els experts calculen que la despesa final per a la seva construcció pot acabar doblant el pressupost inicial (uns 2.000 milions d'euros).

El canal ha de distribuir l’aigua a 70.000 hectàrees –actualment ho fa a 7.000- d’entre una vuitantena de municipis de sis comarques diferents de Lleida. Els primers plànols de la infraestructura daten de 1959, però no va ser fins l’any 2002 quan es va col·locar la primera pedra. Va ser en un acte on va assistir el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el llavors ministre de Medi Ambient, Jaume Matas.

Malgrat tot, Serret ha afirmat aquest divendres que “el Segarra-Garrigues és un motor de desenvolupament socioeconòmic” durant la signatura d’un acord Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN) i la Cooperativa d’Artesa de Segre per al cultiu de festucs al canal. La consellera ha afegit que “a partir de la diversificació dels conreus i amb la necessària innovació tecnològica, i en les maneres de treballar i de relacionar tots els operadors de la cadena, genera la confiança per a arrelar persones i explotacions al territori  i garantir rendes dignes i relleu generacional”.

10 Comentaris

#7 Targarí del canalet, Tàrrega , 10/06/2017 - 20:20

Solo hay que ver quien licitó el proyecto, la banda del 3%, Germà Gordó como secretario y Josep Antoni Rosell como director de infraestructuras del departamento de agricultura. Rosell se convierte en director General después de adjudicar la obra y Josep Grau acaba de presidente de la adjudicatària.

#6 Carlos Gomez, l´escupeta nasiunal, 10/06/2017 - 17:07

Una altre de les grans obres de govern del Pujol I El Magnfiic.

Llastima que els espanyols li van impedir tirar endevant el Canal de Panama catala, el trasvas del Roina. Ara estariem nadant entre maravedisos i caviar irani.

Aixo es el que el sindicat del crim anomena cohesio territorial. Deu ser amb el poble andorra.

#5 J. Sellés, Barcelona Trinitat Nova, 10/06/2017 - 09:00

al campo, si las explotaciones hay relevo generacional o bien se venden, cuales son las rentas obtenidas. Piensen Ustedes que sin comida por mucha independencia que se tenga, no hay comidas para todas o para todos o para ambos dos, por mucha hambre de nuevo país. Todo un bluff más que se intenta ocultar como el coste de la línea 9 del metro de Bcn.

#4 J. Sellés, Barcelona Trinitat Nova, 10/06/2017 - 08:58

Más coste para el contribuyente, porque si se ha financiado y aumenta el plazo de los créditos más pago de intereses. También al no llegar a cubrir más territorio, según tributarán los propietarios de las tierras, más recaudación y menos endeudamiento. Relativo a las formas de trabajar, mucho lalala pero poco lerelele: que explique quien se ded

#3 J. Sellés, Barcelona Trinitat Nova, 10/06/2017 - 08:32

Dejaros de rollacos: mala gestión. Eo, eo sí mala gestión. ¿Qué soy fanática? Ey, frena que te pasas / os pasáis de frenada. Yo no he dicho de que formaciones políticas desconociendo los motivos, pero ahora se vende que si estuviera al 100% seria la bomba y los expertos dicen que costará el doble de lo presupuestado además de diez años más t