Política · 6 de Desembre de 2017. 17:03h.

“La Vanguardia va esperonar el procés”

Víctor Saura, periodista: “fa sis anys que ens mirem el melic”

“La Vanguardia va esperonar el procés”

Víctor Saura

Víctor Saura (Barceona, 1967) té un llibre que sempre recomano: “La Catalunya més fosca” (Base) en el que descriu diversos episodis de la història recent que trenquen la imatge idíl·lica que tenen alguns de Catalunya. Com la mort del jove Pedro Álvarez a l’Hospitalet presumptament a mans d’un policia (1992) que no ha estat mai jutjat. També és autor d’un article en el que afirmava que el procés no va començar amb la sentència del Constitucional. Potser perquè a la seva condició de periodista -ara està a Catalunyaplural, però va dirigir El Triangle en l'època de Pujol i ha col·laborat també en el Diari de Barcelona, La Vanguardia o l’Avui.

- Quan va començar el procés?

Per mi ho fa la primavera de 2012, poc després de la creació de l'ANC. És cert que abans i després de la sentència de l'Estatut ja s'anaven produint i articulant moltes expressions populars proindependència, i bona part de l'èxit electoral de la CUP neix d'aquí, però la maquinària política i mediàtica del partit hegemònic es posa en marxa al servei de la causa independentista a partir de la primavera de 2012, fins i tot l'apropiació de la paraula "procés" es fa aleshores, no abans. Dubto que es trobi un article de 2011 on algú li doni a la paraula "procés" la connotació que tots li donem ara. No sé si perquè arran del cas La Camarga veuen que governar amb una sòcia parlamentària com l'Alícia Sánchez Camacho és insuportable o perquè les enquestes els diuen que radicalitzant una mica el seu missatge li clavaran una mossegada a l'electorat d'ERC, però per mi no hi ha dubte que comença aleshores i no immediatament després de la sentència de l'Estatut. Recordo perfectament la sorpresa que em va causar que a mesos vista de l'11 de setembre de 2012 ja s'estigués parlant als mitjans, públics i privats, de qui aniria a la manifestació i qui encara no havia confirmat la seva assistència. Jo pensava, i a què ve ara parlar d'una manifestació per a la qual falten mesos i a la qual sempre hi van quatre gats? Insisteixo, no van ser només els mitjans públics. La Vanguardia va tenir un paper mobilitzador fonamental, repassin la seva hemeroteca dels mesos de maig, juny i juliol de 2012. De tota manera, si Mas hagués obtingut la majoria absoluta el novembre de 2012, que és el que perseguia amb tota aquella comèdia d'anar a Madrid a demanar el pacte fiscal i després avortar la legislatura perquè no li donaven, s'hauria acabat el procés, o potser no hauria començat mai. Mas, el 2012, no volia la independència, volia ser Pujol.

- Vostè té la teoria personal que no va començar amb la sentència de l'Estatut.

És que és incongruent amb el que succeeix quan es constitueix el primer govern Mas, on la principal aspiració o repte o en tot cas eslògan era fer "el govern dels millors". Feia uns mesos que acabaven de tombar l'Estatut, i el que Mas oferia a l'electorat era fer "el govern dels millors", en contraposició a la imatge de govern-desastre que havien aconseguit crear dels successius tripartits, gràcies a la seva capacitat de dominar el discurs mediàtic. I llavors, immediatament després de guanyar les eleccions a finals de 2010, l'estabilitat parlamentària durant tot l'any 2011 s'assenta sobre un pacte CiU-PP que entre altres coses permet aprovar aquells engendres legals anomenats "lleis òmnibus" que tenen com a únic objectiu desmantellar per la via ràpida el que havia construït el tripartit. No té cap sentit que ara estiguis maleint el partit polític que va recollir signatures contra l'Estatut si després de fer-ho vas estar un any governant amb la seva crossa, i com que és incoherent el que s'ha fet és esborrar l'any 2011 del relat. Fixa-t'hi. Quan es fa una cronologia del 'procés', amb les dates claus, i se situa l'inici el maig de 2010, ja després es fa un salt a 2012. Mai no apareix res que passés l'any 2011 perquè a la foto de 2011 hi surt l'Artur Mas del bracet d'Alícia Sánchez-Camacho.

- Té un article publicat el 2016 en el que ja ho deia. Recordo la Diada del 2011 perquè, en efecte, jo hi era i hi havia quatre gats.

Efectivament, la del 2011 i la de 2010, les dues diades posteriors a la sentència de l'Estatut en les quals hi ha els mateixos 10.000 irreductibles que a cadascuna de les diades de les dues dècades anteriors. I per què la gent no se sentia cridada a manifestar-se aleshores? La convocatòria existia! Molt senzill: el partit hegemònic encara no havia pitjat l'start de la seva maquinària propagandística.

- Per què Mas es va fer sobiranista?

Per càlcul polític, no per cap convicció íntima. Suposo que intueix que, si no se'n fa, té molts números de perdre l'hegemonia, el pal de paller del catalanisme, i se'n fa però l'acaba perdent igualment. En tot cas, mai m'he cregut la cançó de l'"hem arribat a la conclusió que amb Madrid no hi ha res a fer", "no ens deixen més sortida que marxar", etc. No me l'he cregut tractant-se de polítics d'aquest nivell. I no només parlo de Mas. N'hi ha hagut molts que es fan indepes de la nit al dia. El cas d'Ernest Maragall em sembla incomprensible. Una persona que ha ocupat càrrecs de moltíssima responsabilitat per la seva militància a un partit que ni per un moment s'ha apropat a aquestes posicions, de sobte descobreix que a Madrid no hi ha gaire sensibilitat envers el sentiment nacional català?

- I Convergència?

A Convergència ja hi havia molts quadres i molta gent de base que tenia un cor independentista i un cap autonomista. A tota aquesta gent se li diu que la independència és possible, convenient i urgent. No fan falta massa arguments per convèncer-los. I menys si ho diuen els de dalt.

- Quin balanç fa del procés?

De moment desastrós. Fa sis anys que ens mirem el melic, o sigui que tenim els ulls irritats i les cervicals atrofiades. Sent benevolent, potser és cert el que diuen alguns, que era necessari una cosa així per agitar Espanya, encara que ara mateix l'amenaça de la recentralització és més real que mai.

- Les eleccions del 21 de desembre arreglaran res?

És difícil de dir. Ara mateix la troca està tan embolicada que sembla improbable. Crec que dependrà molt dels resultats, i sobretot de la lectura dels resultats que en facin els diferents partits. Penso que només ens en sortirem si no hi ha vencedors ni vençuts, però ara mateix no sembla que les opcions de tercera via hagin de tenir un resultat rellevant. La metafísica guanya a valors que pensava que teníem molt arrelats, com el de convivència o la tolerància.

- Perdó?

Ja no es fa periodisme, es fabriquen relats metafísics, perquè molts periodistes han decidit ficar-se dins de la trinxera. El relat de la violència fictícia davant del Departament d'Economia contra el relat de la violència fictícia que anava a aplicar l'Estat si es tirava endavant la república. Cadascú compra el relat que més li agrada, o que més li encaixa, i molt poca gent compra el relat dels no alineats. Al contrari, els extrems et recorden constantment que si et declares no alineat vol dir que ets dels altres.

- El país sembla dividit en dos bàndols.

És una pena. Als independentistes els molesta molt que es digui que el procés ha fracturat la societat. Segurament parlar de fractura és exagerat, però que ha obert ferides a la convivència és innegable. Ferides que no hi eren. S'ha tibat molt la corda, per mi de forma irresponsable i innecessària. Ja he dit en algun article que em faria vergonya haver d'explicar el 'drama català' a un palestí, un kurd o un rohingya, i aquí ens hi hem volgut equiparar. El pitjor error del procés ha estat creure's la seva pròpia propaganda, és a dir, creure's de veritat que el món ens mirava. En realitat ho va començar a fer l'1 d'octubre, i no va acabar d'entendre gran cosa. El que en tot cas va tenir clar era que no som ni palestins, ni kurds ni rohingyes, nacions que encara són a la llista d'espera de les urgències humanitàries mundials, juntament amb moltes d'altres. Nosaltres pretenem arribar i posar-nos al davant, però la cua és llarga i els que hi són tenen raons molt més palpables que nosaltres. El món ja té molts problemes i no pot comprendre que un territori amb un PIB per càpita que gairebé triplica la mitjana mundial pretengui erigir-se en una urgència humanitària.

- El 155 és una agressió a l'autogovern?

Jo no el qualificaria així. És una anomalia que esperem s'acabi el 22 de desembre. Però em fa gràcia quan l'expliquen, com si no hi hagués hagut una causa prèvia, com si sorgís per una mena de caprici. No se m'acut quina altra reacció hauria pogut tenir l'Estat quan s'aprova la moció per la qual es fa la DUI (fins més tard no hem sabut que era una mena de simulacre de DUI), basant-se en un referèndum que molt clarament no ha tingut garanties, encara que sigui el mateix Estat el principal responsable d'aquesta absència de garanties. Què esperaven que fes, dir molt gràcies i passi-ho bé?

- Com jutja la fugida del president Puigdemont a Brussel·les?

Es podrà jutjar completament segons com sigui la seva tornada. És una jugada improvisada, això està clar, perquè després de l'1 d'octubre tot el que passa és improvisat, però potser fins i tot li surt bé i aconsegueix eludir la presó. M'agradaria, perquè la situació de presó enverina encara més el debat, però ho veig difícil. En tot cas, crec que Puigdemont ho havia fet força bé, tenint en compte els objectius que perseguia el seu Govern i les circumstàncies amb què va haver d'assumir el paper de president de la Generalitat el gener de 2016. Però a partir de l'1 d'octubre el discurs que adopten i les decisions que prenen són un desastre, fins i tot per als seus mateixos interessos. L'1 d'octubre va ser una victòria aclaparadora per l'independentisme i una humiliació pel Govern central. Era el moment d'aturar-se i administrar la victòria, no de prémer l'accelerador. Per què van malbaratar aquell èxit entestant-se a dir que allò havia estat un referèndum real, i que per tant s'havia d'aplicar el resultat? Si ni els seus mateixos observadors internacionals el van entendre com a tal!

- S'atreveix a fer una porra per al 21-D?

Seguint el simulador del catedràtic d'Estadística Josep Maria Oller em surt això: ERC 34; C's 30; PSC 22; JxCat 22; PP 10; CUP 10 i CeC 8. Sembla evident que no l'encertaré./ Una entrevista de Xavier Rius.

24 Comentaris

Publicitat
#16 Gombau, Vidrà, 07/12/2017 - 17:02

Es acollonant dir que el proces no va agafar embranzida amb la sentencia del estatut. Estic d'acord que no estigues a la mani del 10 de juliol del 2010, però com a periodista tindria que estar informat del que va representar aquell esdeveniment. Ai Deu meu Senyor "tanta roba i tant poc sabó"

#15 villamore, sant cugat, 07/12/2017 - 11:50

no seré jo qui defensi en Mas ni la corrupció. tinc65a i n he treballat 45.
Però la autentica fractura , si li voleu dir aixis, no es nacionalista en el pitjor sentit de la paraula, sinó que ve de laNEGACIO que patim la gent d aquí desè fa molts i molts anys.
es cert que hi han pobles q passen gana i bombes i es terrible i cal ajudar los.

#14 Rodejet, Barcelona, 07/12/2017 - 11:33

Em semblen unes respostes bàsicament sectàries, segons les explicacions de la ment preclara del senyor Saura, la violència es pot justificar, les dictadures també, l'assassinat també. Justifica el cop d'estat del 155, suposo que si parla una mica més justificaria la dictadura de Franco.
Aquests són els " periodistes progressistes "

#14.1 Sergi, Barcelona, 07/12/2017 - 16:18

Rodejet, como siempre manipulandolo todo, el golpe de estado lo dieron tus queridos amiguetes el dia 6-7 de Septiembre y luego lo ratificaron con la DUI, el Estado de derecho solo se ha limitado a aplicar la Ley. Por mas que querais disfrazar la realidad, manipularla e intoxicar las evidencias son tantas y tan claras que no teneis nada que hacer.

#14.2 Rodejet, Barcelona, 07/12/2017 - 20:26

Sergi a vostè no cal que ningú el manipuli més, és materialment impossible.

#13 Ram, Terrassa , 07/12/2017 - 10:15

El procés fue alentado por muchos periódicos subvencionados por la Generalitat, cuyos periodistas independentistas todavía continúa escribiendo y alentando el independentismo en estos instantes, si no se les puede expulsar, por lo menos que no se les subvencione.

#12 Rafael del Barco Carreras, Barcelona, 07/12/2017 - 09:54

TE FELICITO POR EL ARTÍCULO... UN RECUERDO Y ABRAZO... SIEMPRE AGRADECIDO.

#12.1 Rodejet, Barcelona, 07/12/2017 - 12:18

Si algú com el senyor Del Barco, conegut per oblidar la corrupció que " ell tant denuncia " dels que pensen com ell, felicita a aquest " periodista progressista " anem servits. Sectarisme 100 %.