Política · 15 de Maig de 2015. 13:00h.

L’Astèrix del Baix Llobregat

Salvador Esteve ha estat alcalde Martorell, feu de CiU, durant 24 anys

L’Astèrix del Baix Llobregat

Salvador Esteve, quan va rebre un guardó de mans del conseller de Justícia

La gent no ho sap, però quan Salvador Esteve va tornar a guanyar l’alcaldia de Martorell (Baix Llobregat) el 2007 el va trucar Artur Mas i li va dir: “Salvador, no em veus però estic de genolls”. Esteve, en efecte, havia passat directament de l’oposició a la majoria absoluta en aquelles eleccions municipals. Llavors CiU encara feia la travessa del desert amb el tripartit a la Generalitat.

Durant molt anys, Martorell va ser per als convergents com aquell llogaret de la Gal·lia rodejat de quatre campaments romans: Petibonum, Laudanum, Babaorum i Aquarium. Encara que Salvador Esteve, per constitució física, s’assembla més Obèlix que a l’esquifit Astèrix. Els romans, on cal dir-ho, eren els socialistes.

L’animadversió entre convergents i socialistes va arribar al seu clímax amb la Lohapa i el cas Banca Catalana -si no que li preguntin a Raimon Obiols- encara que els fets han demostrat finalment que no tot va ser com semblava.

Però Salvador Esteve i Figueras (Martorell 1945), que ara es retira de la primera línia de la política, va aconseguir que aquest municipi fos el feu electoral de CiU no només a la comarca del Baix Llobregat, sinó a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, llavors terreny electoral del PSC i d’ICV.

En efecte, va ser alcalde ininterrompudament entre el 1987 i el 2003 -i diputat tres legislatures: 1992, 1995 i 1999- fins que el va desbancar un tripartit a les eleccions municipals del 2003. Va perdre l’alcaldia per només sis vots.

CiU va guanyar llavors les eleccions amb vuit regidors mentre que el PSC en va aconseguir set, però va pactar amb ERC i ICV i van constituir un govern tripartit. La Llei d’Hondt, tanmateix, és capriciosa. Amb aquesst sis vots, la federació hagués aconseguit nou regidors i el PSC només sis. Per tant, haguessin mantingut l’alcaldia.

Com va dir el propi Salvador Esteve a la conferència que va pronunciar, a tall de comiat, a l’Escola Industrial el passat 30 de març: “quan van obrir l’ajuntament democràtic jo ja hi era”. Però les primeres eleccions, com en d’altres municipis, les va guanyar el PSC.

El primer alcalde socialista, Martí Flores, del sector catalanista, va ser rellevat per un home més de la confiança del carrer Nicaragua, César López Vera, encara que ni tan sols vivia al municipi. Per Martorell encara circulen anècdotes d’ell circulant en direcció contrària per algun carrer. Com va explicar un dia un dirigent socialista a e-notíces: “en mitja hora va canviar la història del PSC a Martorell” en al·lusió a quan van optar per un nou candidat en comptes de mantenir el que ja tenien.

Però en comptes de tirar la tovallola, Salvador Esteve va continuar picant pedra com a cap de l’oposició. La veritat és que el tripartit li va posar fàcil perquè les primeres desavinences entre el PSC i ERC van sorgir aviat. En les següents eleccions, Esteve va preparar minuciosament la campanya i va fer el porta a porta en un municipi de més de 28.000 habitants.

En agraïment a la seva trajectòria, CiU el va escollir per presidir primer l’Associació de Municipis de Catalunya (2007-2011) i, posteriorment, la Diputació de Barcelona quan la força municipal de la federació els hi va permetre, a les darreres eleccions municipals, desbancar el PSC que havia governat sempre aquesta institució.

El retrat de Salvador Esteve i Figueras (Martorell) ocuparà ara un espai en la planta soterrani de l’edific juntament a José Montilla i Celestino Corbacho, però també Enric Prat de la Riba, considerat el pare del catalanisme modern.

El secret per a l’únic regidor d’ERC del municipi, Adolf Bargués, que repeteix de candidat a les eleccions municipals, és que “pujoleja”. “Els caps de setmana fa com l’expresident Pujol”, ha afegit.

A Esteve, efectivament, no es difícil veure’l els diumenges per la tarda passejant pel casc urbà amb la seva dona, Mercè Balaguer, que va fer de voluntària al procés participatiu del 9N, pel municipi sempre que les activitats oficials li permeten.

Bargués considera també que Salvador Esteve és un “culo di ferro” aquella expressió que van utiltizar per a explicar la llarga carrera política del comunista italià Enrico Berlinguer (1922-1984), que va superar així tots els seus rivals.

Mentre que Xavier Gómez, que ha estat regidor d’’ICV durant tres legislatures, considera que “la política és la seva vida”. “S’hi ha dedicat des del minut zero”, ha insistit.

Gómez, que va ser regidor de serveis socials amb el tripartit, ha manifestat que “quan no van governar, del 2003 al 2007, els hi va passar com Convergència amb la Generalitat: pensaven que l’ajuntament era seu”. “Quan vam arribar, als calaixos només hi vam trobar bolígrafs”, ha insistit.

“Vam haver d’arreglar el nyap del mur de formigó de l’AVE, la gent l’anomenava el Mur de les Lamentacions” en al·lusió a un calaix de formigó que va deixar el pas del tren d’alta velocitat pel municipi. El projecte es va adecentar posteriorment amb la intervenció del Departament de Política Territorial, llavors amb Quim Nadal de conseller.

En canvi, per al seu successor, Xavier Fonollosa, el secret era “dir-se Salvador Esteve” com explicava en una recent entrevista a aquest mateix diari. “De Salvador Esteve només n’hi ha un i és irrepetible”, subratllava. 

L’encara alcalde de Martorell no ha volgut, per conviccions personals, plegar de l’alcaldia a mig mandat per facilitar la tasca del seu relleu a diferència del que han fet sovint altres col·legues. Salvador Esteve fins al final.

No cal dir, d’altra banda, que després de 24 anys com alcalde ha deixat petjada al municipi: el centre cultural, dos centres esportius, la transformació de la Nacional II o la nova biblioteca inaugurada abans de les eleccions. En part finançats pels impostos de les dues grans empreses del municipi -la Seat i la planta química de la multinacional belga Solvay- o la Diputació, com és el cas de l’esmentada biblioteca.

Martorell ha deixat enrere la imatge de ciutat grisa que tenia després del franquisme, com d’altres localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el passat 3 de maig se celebrava la plantada de l’arbre urbà número 12.000 i s’han ajardinat diverses zones com la Rambla de les Bòbiles.

Però també té diversos reptes per endavant. Martorell ha esdevingut un dels municipis amb més immigració -i més diversa- del Baix Llobregat en passar d’un 4,33% l’any 2000 -amb prou feines mil persones- a més d’un 18% el 2014 -més de 5.000 per una població que no arriba als 28.000 habitants- amb l’impacte que això comporta.

Els Mossos van detenir recentment una dona, de nacionalitat marroquina, acusada de pegar a la seva filla de catorze anys per treure’s el vel quan arribava a l’escola i, a la piscina pública, una altra de la mateixa nacionalitat va utitlizar el jacuzzi sense treure’s la gel·laba per sorpresa de la resta d’usuaris. També s’hi ha detectat ja algun nicab en el casc antic.

A més, el municipi ha crescut cap a ponent i els barris històrics -especialment la Vila i can Carreres- han perdut equipaments com el camp de futbol de les Carolines; la primera biblioteca que va haver-hi al municipi; o l’escola d’idiomes.

I, en matèria de funció pública, potser s’ha estirat també més el braç que la màniga: el consistori tenia 515 funcionaris públics el 2009 mentre que Sant Andreu de la Barca, al costat, només arribava 260, segons dades facilitades llavors pel regidor Xavier Fonollosa -ara alcaldable de CiU- en un ple municipal celebrat el 16 de març del 2009. Malgrat que els dos municipis tenien llavors una població similar: 27.000 habitants.

Finalment, tampoc s’ha aprofitat la zona del riu -hi passen el Llobregat i l’Anoia- per fer un gran parc fluvial. En part per la pressió dels ecologistes, però altres ciutats com Lleida, Sant Adrià del Besòs o Balaguer sí que ho han fet.

I això que mai CDC de Martorell ha tingut tant de poder com durant el període 2011-2015 quan ha tingut majoria absoluta a l’ajuntament i la presidència de la Diputació. CiU governava també la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i les altres tres diputacions. /Un reportatge de Xavier Rius

5 Comentaris

#5 martorellenc, martorell, 16/05/2015 - 18:08

Ríos,agraint la cuina i la tele?

#4 Papitu , Diagonal , 15/05/2015 - 20:47

Este articulo es muy condescendiente con el tal Estebe que es casta pura ..........cuando le veo en una feria detras de mi parada con su corte nibelungos,fotografos y otras garrapatas sociales yo y muchos sacariamos el AK-47.. Rius cuanto te ha caido de hacer publicidad a estos parasitos de la DIPU

#3 Xevier, Salt, 15/05/2015 - 16:18

Fora aquesta casta parasitària, fora aquests vividors de la política, sigui del partit que siguin Volem regeneració, no voteu aquests bacanars, si us plau....!!!

#2 Carlos Gomez, Bcn, 15/05/2015 - 15:59

Aquest bon home junt amb el Cleries i el Fernandez Teixido son dos del exemplars casos de la fenomenologia parasitaria de l´univers convergent.
Una barra, un pais.

#1 Carlos Gomez, Bcn, 15/05/2015 - 13:48


Amb l´unic bagatge profesional de haver estat cap d´agrupament escolta,l´amic Esteve porta 38 anys fent pais i amb un sou de 155.000 anyals del ala, a carrec dels soferts pagadors d´impostos, unionistas o no
La patria,en aquestes coses, no discrimina mai.
I ell fent la revolucio convergent
Ojapidai