Aleix Vidal-Quadras em rep al seu despatx a Brussel·les amb la bandereta espanyola als botons de puny de la camisa. En el despatx de les secretàries hi ha penjat, a la paret, un article de Pilar Rahola en la que la coneguda columnista de 'La Vanguardia' disparava contra l'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras.
Vidal-Quadras no ha canviat, encara que es passi mitja vida a Brussel·les: "Com tots els espanyols estic content per la victòria d'Espanya". La indirecta va pels catalans que desitjaven la victòria d'Holanda a la final del Mundial.
En la seva opinió, les pancartes a favor de la selecció holandesa han fet un "mal enorme a Catalunya" i ho atribueix a "posicions aberrants" fruit, segons ell d'un procés de "falsificació històrica".
Tampoc creu que la sentència de l'Estatut esperoni l'independentisme perquè "l'independentisme no necessita de cap sentència per excitar-se, porta un any excitat".
No cal dir que, per a ell, la sentència del Constitucional va fer curt: "la sentència va ser pusil·lànime" perquè "l'Estatut és un nayp". "El Constitucional ha fet un 'arreglo", afegeix
Vidal-Quadras conserva també la llengua esmolada que el va fer temible en els seus enfrontaments amb Jordi Pujol. Quan no li agrada un comentari li etziba a l'entrevistador: "no sospiti res, vostè escolti el que jo dic".
Però tampoc sembla que guardi rencor, almenys públicament, a Pujol per haver demanat a José María Aznar el seu relleu al capdavant del PPC després del Pacte del Majestic. "Va ser coherent amb la seva estratègia política", assegura
Sobre el líder del PP, Mariano Rajoy, troba que és "honest i intel·ligent perquè té sentit de l'humor" i que està preparat per a ser president del Govern, però que potser si que li falta una mica de "xispa".
Per a tranquil·litat de molts, no creu que torni a la política catalana; però deixa un llistó molt alt per a Alícia Sánchez-Camacho: 17 escons a les eleccions del 1995. També un comentari de regal: "és una oportunitat única per al PP de Catalunya". "Em quedaria molt sorprès si el resultat fos inferior".
Sobre el català al Parlament, del que és un aferrissat opositor com a vicepresident, recorda que hi ha "23 llengües oficials". "Vé d'una?, li pregunta e-notícies. Però, al seu parer, en política el que no s'ha de fer "és fabricar problemes" i que, si s'aprovés la oficialitat del català "ens aniríem a unes quaranta llengues" al Parlament Europeu.