Política · 18 de Maig de 2017. 20:03h.

Macron, el petit Maquiavel

La França d’Emmanuel Macron, per Joan-Daniel Bezsonoff

Macron, el petit Maquiavel

Emmanuel Macron, durant un acte de la seva campanya

No sé si el lector ibèric s’ha adonat de la magnitud del terratrèmol que s’està produint a França. Des de l’any 1848 que va veure el triomf de Lluís-Napoleó Bonaparte —el nebot de Napoleó I— els francesos no havien elegit un president tan jove.

Amb la seva cara càndida de Tintín, els seus ulls blaus de capità paracaigudista i la seva veueta, la seva mania de dir sí a tothom, Emmanuel Macron ha jubilat tots els mandarins de la política francesa.

Fa tres anys ningú no el conexia llevat dels clients de la Banca Rotschild. Amb les seves maneres de minyó ben educat ha eliminat tots els seus rivals. Ha sabut abandonar al bon moment el vaixell fantasma de François Hollande i crear ex nihilo un nou partit anomenat “En marche!” (“Endavant!” o “Caminem”).

Durant la campanya electoral, ha defensat un programa d’esquerres o e dretes segons l’hora. Macron m’apareix com el representant d’un nou corrent que anomenaré ‘’ l’ultra centre. ‘’
Només ha fet un error quan ha declarat a Alger que França havia comès crims contra la humanitat en aquest país. Els mots tenen un sentit i el tribunal de Nuremberg va definir les nocions de crims de guerra i de crims contra la humanitat.

Cap historiador seriós no negarà que l’exèrcit francès va matar milers i milers d’algerians durant la conquesta d’Algèria i la guerra d’independència. Ara, comparar l’actuació de l’exèrcit de la república amb els nazis és insultant i indecent.

Macron té el greu defecte de voler agradar sempre als seus interlocutors. Em recorda el vell Mistral que deia a tots els visitants. “As rason” (Tens raó),

Durant el debat amb Marine Le Pen, no va perdre els estreps i va resistir, d’una manera civilitzada, a la violència verbal de la presidenta del Front National que va xocar fins i tot els seus electors més fidels.

Macron està guanyant una guerra política.. Després d’haver ridiculitzat els socialistes (que representen ara 6% de l’electorat) ara està dinamitant la dreta civilitzada. En tornarem a parlar.../ Un reportatge de Joan-Daniel Bezsonoff

No sé si el lector ibérico se ha dado cuenta de la magnitud del terremoto que se está produciendo en Francia. Desde 1848 que vio el triunfo de Luis Napoleón Bonaparte -el sobrino de Napoleón I- los franceses no habían elegido un presidente tan joven.

Con su cara cándida de Tintín, sus ojos azules de capitán paracaidista y su vocecita, su manía de decir sí a todo el mundo, Emmanuel Macron ha jubilado todos los mandarines de la política francesa.

Hace tres años nadie lo conocía salvo los clientes de la Banca Rotschild. Con sus maneras de muchacho bien educado ha eliminado a todos sus rivales. Ha sabido abandonar el buen momento el barco fantasma de François Hollande y crear ex nihilo un nuevo partido llamado “En marche!” (“¡Adelante!” o “Caminamos”).

Durante la campaña electoral, ha defendido un programa de izquierdas o e derechas según la hora. Macron me aparece como el representante de una nueva corriente que llamaré “el ultra centro”.

Sólo ha cometido un error cuando ha declarado en Argel que Francia había cometido crímenes contra la humanidad en este país. Las palabras tienen un sentido y el tribunal de Nuremberg definió las nociones de crímenes de guerra y de crímenes contra la humanidad.

Ningún historiador serio no negará que el ejército francés mató miles y miles de argelinos durante la conquista de Argelia y la guerra de independencia. Ahora, comparar la actuación del ejército de la república con los nazis es insultante e indecente.

Macron tiene el grave defecto de querer agradar siempre a sus interlocutores. Me recuerda el viejo Mistral que decía a todos los visitantes. “As rason” (Tienes razón).

Durante el debate con Marine Le Pen, no perdió los estribos y resistió, de una manera civilizada, a la violencia verbal de la Presidenta del Front National que chocó incluso con sus electores más fieles.

Macron está ganando una guerra política... Después de haber ridiculizado a los socialistas (que representan ahora 6% del electorado) ahora está dinamitando la derecha civilizada. Volveremos a hablar.../ Un reportaje de Joan-Daniel Bezsonoff

1 Comentaris

Publicitat
#1 Kropotkin, Vic, 18/05/2017 - 22:43

Yo, la verdad, es que cada vez que leo algo deun estelado "ilustrado" empiezo a vomitar enseguida. Si encima se trata de un estelado frances, entonces ya la cosa se mezcla con ataques de risa. Jua, jua, jua,...