La situació creada pels casos de corrupció que darrerament s'estan detectant a Catalunya poden acabar per donar pretextos als qui demanen que el Tribunal Constitucional dicti una sentència que desnaturalitzi l'Estatut.
 
El problema és que alguns magistrats del Constitucional, que en aquests moments potser tenen dubtes sobre la seva posició, es decideixin per un vot favorable a una considerable retallada del text, davant dels escàndols de corrupció que afecten la societat catalana.

A més, aquests escàndols ja no es refereixen només a les etapes de governs de Convergència i Unió, perquè l'operació Pretòria del jutge Garzón ha afectat el nucli dur del sector municipalista dels socialistes catalans, un dels principals fonaments del seu poder polític i social.

A partir d'ara, es donen les condicions per que a la resta de l'Estat es pugui afirmar que la corrupció a Catalunya és transversal, és a dir, que afecta les dues principals formacions polítiques catalanes, Convergència i el PSC.

Aquesta visió, que la realitat de les actuacions judicials confirma, és la que pot arribar a justificar una retallada considerable de l'Estatut, amb l'argument que no s'ha de donar més competències a una societat on les dues principals forces polítiques estan implicades en greus casos de corrupció.

Tot indica que la sentència no es produirà en breu, perquè es mantenen molts dubtes entre els magistrats del Constitucional, i s'estan fent esforços per arribar a un acord en un sentit o en un altre. Aquesta és la raó del considerable retard en la decisió del tribunal.

Però casos com el de Millet i el de l'operació Pretòria poden acabar per inclinar la balança cap a la decisió d'una desnaturalització del text estatutari. Gran part de l'opinió pública espanyola veuria lògica aquesta retallada pels escàndols de corrupció, i els magistrats trobarien així una bona coartada social per a una decisió que, en principi, és jurídica.