Política · 20 de Novembre de 2016. 11:16h.

"Mas és un incompetent"

López de Lerma: "s'ha posat en la ratera que ell mateix ha construït"

"Mas és un incompetent"

Josep López de Lerma

Josep López de Lerma va ser diputat a Madrid des del 1980 fins el 2004. Ara acaba de publicar un llibre el títol del qual ho diu tot: "Cuando pintábamos algo en Madrid" (ED Libros). Francesc Homs, en efecte, diu que “farem la legislatura impossible” a Rajoy, però des de Grup Mixt i amb només vuit diputats sembla difícil. CiU va treure en l’època de López de Lerma 17 diputats (1993). En realitat, tampoc cal anar tan lluny: el 2011, en aquest cas amb Duran i Lleida, en tenien 16. 

- Quina vista va tenir Florentino Pérez. Després del fiasco del Partit Reformista va dir: "ahora, a ganar perras".

Doncs sí. Es va traçar dos objectius – crear una gran constructora i ser president del Reial Madrid- i ha aconseguit ambdues coses. És una persona d’una intel·ligència prodigiosa i un gran pencaire.

- Què ha fet malament CiU a Madrid?

La CiU de llavors, no entrar en el govern d’Espanya i seure’s en el Consell de Ministres, que és el lloc on es decideixen les coses, mentre donava suport parlamentari estable als governs en minoria.

- I a Catalunya?

No preparar de manera adequada el trànsit d’en Pujol a un tercer que estigués ben preparat i no fos un candidat improvisat.

- De fet, Pujol estava en contra no ja de la independència, sinó també de l'autodeterminació. Al llibre explica una bronca a Max Canher a finals dels 90 per una resolució al Parlament a favor del dret a l'autodeterminació.

És així. Pujol mai va ser independentista, i als fets que relato en el meu llibre em remeto. Si ho hagués estat, d’independentista, mai no hagués assegurat la bona governabilitat d’Espanya, sinó que hagués aprofitat les febleses governamentals i parlamentaries que s’hi donaven.

Pel que fa a l’autodeterminació, s’ha de dir que aquesta es trobava inclosa en tots els programes dels partits catalans, l’any 1977 i abans, i, fins i tot, en el del PSOE i en el del PCE, però en la mesura que Espanya s’anava integrant en supraestructures estatals i cedia elements de sobirania, com ara la moneda, les fronteres o la defensa militar, l’autodeterminació perdia sentit. S’ha de dir, endemés, que el principi de que a cada nació li correspon el dret a la seva autodeterminació fins a convertir-se en estat, neix al segle XIX, principalment de la mà de l’italià Manzini, una vegada observada la realitat de que tant Itàlia com Alemanya requerien d’una unificació atesa la complexitat interna derivada del fet que eren territoris on coexistien estats de petit formats que devien fusionar-se en un de superior. Tornant a Catalunya i a l’antiga CiU, Roca, en article publicat a La Vanguardia dies després de la topada de Pujol amb Canher, reformula el concepte dient que el dret a l’autodeterminació s’exerceix cada vegada que som cridats a les urnes. Pujol no el va desmentir.   

- Si Roca hagués substituït Pujol als anys 90 ens haguéssim estalviat el cas Pujol? Diuen que el poder corromp.

No ho sé, però si diuen les hemeroteques que tot comença quan a Roca se li treu la competència de responsabilitzar-se de les finances de CDC.

- Pujol, malgrat tot, tenia més instint polític que Mas? Vostè afirma que era un "hombre dotado de gran capacidad para visionar con acierto el más allá".

Òbviament. Si no fos pel que s’anomena “cas Pujol-Ferrusola”, Pujol seria reconegut avui com el gran estadista d’Espanya de tot el segle XXè. No en tinc cap dubte.

- Tinc la sensació que, amb el procés, Mas ha anat una de farol. Ha anat apujant l'aposta a l'espera de la reacció de Rajoy.

Mas és un falsari. Mancat d’ideologia, sobrat en la seva supèrbia, i envoltat d’un pinyol de mediocritat a l’enèsima potència, va a la recerca d’una envestida sense precedents contra l’Estat personificat pel PP. En la seva ignorància i arrogància, arriba a creure’s que una formiga pot fer caure un elefant. Quan es dóna compte que s’ha posat en la ratera que ell mateix ha construït i que s’ha tancat a dins i ha llençat la clau a fora, ofereix el seu cap a la CUP a la recerca d’un cert reconeixement de dignitat en la seva caiguda.

Essent cert que Rajoy ha practicat la “impenitència estatal”, com deia Gaziel en referència al no moure’s, el que avui en diem “quietisme”, és igualment cert que el bloc de constitucionalitat integrat per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, impossibilita del tot un referèndum sobre la sortida de Catalunya d’Espanya. A cap Constitució escrita del món occidental, és a dir, regida pel principi democràtic, es reconeix el dret a la secessió de part del territori que integra l’Estat. Tampoc ho reconeix l’ONU.

- Va confondre la Diada del 2012 amb un sondeig electoral? Ho dic perquè va convocar eleccions anticipades pocs dies després de la manifestació multitudinària de l'Onze de Setembre.

Sí, una prova més de la seva incompetència, que el poble la va subratllar fent-li perdre deu diputats quan la seva fita era assolir la majoria absoluta.

- En realitat, va cometre més errors. Com deixar en mans de la seva "guàrdia pretoriana" -l'expressió és seva- les negociacions amb ERC després de les eleccions del 2003. Al final es va quedar sense presidència.

 Com explico en el meu llibre, li vaig aconsellar pactar amb el PSC i no pas fer-ho amb ERC. Jo entenia que a l’hiperlideratge personal de Pujol li havia de seguir un govern de coalició entre CiU i el PSC; és més, els resultats electorals també senyalaven aquesta opció. Però ell, mal aconsellat, va optar per ERC. I quan jo li dic que el “tripartit” està fet, ell em contesta que ho tenia entès malament perquè en aquells moments els seus “nens” estaven pactant amb ERC el govern. Un minut després, el president Pujol li comunicava l’acord entre el PSC, ERC i ICV. Va passar set anys a l’oposició.

- Què creu que ha fallat en Mas si realment ha fallat alguna cosa? L'estratègia? La tàctica? El personatge? L'equip?

Qui ha fallat és ell i el ‘pinyol’ que l’acompanyava. Com ens deien les àvies, d’”on no n’hi ha, res no pot rajar”. Observi els resultats: CiU s’autodestrueix, CDC es troba en liquidació i amb les seves seus embargades per resolució judicial derivada del “cas Palau”, Mas és decapitat per la CUP i la “nova” Convergència ja no pinta res a Madrid; és la insignificança política en estat cristal·lí. Tot un èxit del personatge.

- A la plana 20, hi ha una frase seva demolidora "hay que tener clara la estrategia para no errar en la táctica". No sé si ho diu per ell...

No; en aquells temps l’Artur Mas es deia “Arturo” i no militava en cap partit oposat al règim franquista. Tanmateix se li pot aplicar en la mesura que ha practicat el tactisme pel tactisme sense aturar-se a pensar si feia el ridícul dient avui una cosa i demà exactament la contrària.

- Deixi'm endinsar-me en alguns episodis del llibre: Joan Rigol "maniobró lo que no está escrito", segons les seves paraules, per ser president del Senat.

A Rigol li pot el seu passat de capellà i la litúrgia vaticanista. Sempre ha estat un presumit.

- Amb l'elecció del jutge Pascual Estevill per al Consell General del Poder Judicial, després condemnat per corrupció, també va ficar-hi cullerada.

Sí, perquè com explico en el meu llibre, el ministre Belloch i amb ell tots els socialistes varen mostrar a Roca la seva absoluta disconformitat respecte de la proposta. Davant d’aquesta situació, se’l presenta pel Senat a l’objecte de que l’assumpte del nomenament d’Estevill es tramiti amb perfil baix. Tanmateix, el president del Senat, en Laborda, vol deixar per a la història que ell no donava suport a la candidatura de qui anys després arribaria a l’estadi de condemnat per comissió de delictes varis, i Rigol el substitueix en la seva condició d’un dels dos vicepresidents, i endemés fa un “entrapà” sotmetent a una única votació tres assumptes diferents a l’objecte de que no hi hagués una revolta dels senadors contra Estivill al ser una votació mecànica, per botó, i no per crida. Es va ben lluir, el pobre Rigol.

- Vostè va ser un visionari: va augurar que Luis Roldán s'escaparia. Li va costar el càrrec al llavors ministre de l'Interior, Antoni Asunción. Va morir fa poc. Recordo una 'sabatina' de Gregorio Morán del passat mes de març on deia que la seva mort significava el final d'una generació política sortida de la Transició.

Així és, li ho vaig advertir, i l’Asunción, home íntegre, va assumir la seva responsabilitat política dimitint del càrrec. Avui i aquí ningú no dimiteix per més grossa que la faci, com el mateix Gregorio Morán ha dit tantes i tantes vegades.

- Ens hem carregat definitivament l'educació? La gent està contra les revàlides i fins i tot els deures a casa.

Seguim arrossegant una qüestió doctrinària com és la politització del sistema educatiu que té les seves arrels en el segle XIX. Sota la creença que l’ensenyament dels infants i dels joves ha d’impregnar a aquests de valors que es troben en el catecisme doctrinal de cada formació política, hem fet que, al seu torn, a govern distint li correspongui una revisió de la totalitat del sistema educatiu. S’ha posat l’accent en el doctrinarisme escolar i no pas en la qualitat del sistema educatiu, orientant aquest cap als nous reptes intel·lectuals, laborals i socials. El resultat és el que fa pocs dies va donar l’Institut Balmes: Espanya es troba en el mateix nivell educatiu que Líbia i Laos. Tot un fracàs; un gran fracàs, que no es pot amagar sota discussions relatives a revàlides i a deures a fer a casa. Jo de deures a casa sempre n’havia fet i a més vaig superar tres revàlides. I estic molt bé en salut mental.

- Tinc un dubte: per què Catalunya no té Llei Electoral després de quasi 40 anys? L'actual llei afavoreix el sobiranisme?

Sí, l’afavoreix, claríssimament, i no obeeix ni de bon tros al principi de proporcionalitat que tendeix a que cada vot “costi”, en termes electorals, el mateix amb independència del lloc que s’emet. Hi ha quelcom més: Se’ns parla constantment de crear “estructures d’Estat” per quan la independència i s’oblida que el sistema electoral és la segona estructura d’Estat més important després de la Constitució-Estatut. Una contradicció patètica atès que tenim plena competència per legislar sobre el sistema electoral català des de l’any 1979!

- Les relacions entre el Rei i Aznar eren gèlides. Ho dic per l'episodi del puro que vostè explica.

No sé si eren “gèlides”, però sí distants. En l’episodi del puro vinc a ressaltar que el Rei, que regna però no governa, també expressa les seves preferències mitjançant la gestualitat. Entre Joan Carles i Aznar mai va existir “química” personal, ben al contrari de la relació del monarca amb en Suárez o amb en González.  

- A la presentació del llibre em vaig trobar un excol·lega seu, no li diré el nom, que em va dir que havia estat escrit des del ressentiment. Li dol haver deixat de ser diputat?

Segur que no l’havia llegit, el llibre, perquè enlloc es pot trobar ni un mil·ligram de ressentiment, entre altres coses perquè sóc jo qui deixo la política i mai ningú em va indicar que la deixés, ben al contrari. El llibre, i potser per aquí algú es pot sentir molest, és una reivindicació de l’etapa més fructífera de la CiU de tota la vida. No pretenc comparar-la amb la que va seguir, però naturalment el lector, en l’exercici de la seva llibertat, la compara. En aquest comparatiu, guanya la feina feta, el diàleg, el pacte, la complicitat, l’entesa i el resultat final: La construcció sencera de la Generalitat que tenim i la influència política a escala d’estat fins al punt de que el 80% de les lleis aprovades en aquells temps porten el segell inconfusible de CiU. I el llibre pot arribar a emprenyar, clar que sí: És el full de ruta que serà emprat quan l’independentisme sigui derrotat a les urnes. Es tornarà al peix al cove i a l’obediència de les lleis. És a dir al pragmatisme i al possibilisme; al pacte.

- Vostè era roquista, però no vaig veure Miquel Roca en la presentació del llibre, haig de pensar malament?

No; estava presidint un acte o una reunió del patronat del MNAC, i l’agenda sempre mana i prioritza.

-De totes maneres, vostè va estar quasi 25 anys de diputat a Madrid. Em sembla que Carles Campuzano ja el supera

Doncs és possible, però no el veig cansat, encara.

-Em diuen que els que més critiquen a Puigdemont són els convergents a Girona. Vostè què en sap?

Absolutament res i la veritat és que tampoc m’interessa./Entrevista de Xavier Rius.

13 Comentaris

#16 zeppelin74, bcn, 21/11/2016 - 10:22

Un incompetent envoltat de incompetents.

#15 Esther, Barcelona, 21/11/2016 - 09:20

Un ressentit, q no va repetir a les llistes de Madrid pel seu tarannà d'anar a fer negocis enlloc de política i la seva manifesta incompetència ... si no fa aquests titulars, no ven el seu llibre, patètic ...

#15.1 pepe.----, andorra, 21/11/2016 - 14:48

pero es verdad lo q dice o no lo es? q sea un resentido, habitual frase del regimen para los q ya no estan a su sombra y se quejan, o q vaya para hacer negocios a Madrid, el q este libre de pecado q tire la primera piedra, no es obice para q sea cierto lo q pone en su libro.....

#14 Alejandro, Barcelona, 21/11/2016 - 00:33

de su incompetencia nos ha dado sobradas muestras y es algo que sabemos todos menos los que viven de esa misma incompetencia, que cada vez son más

#13 Jordi Romaguera, L´Hospitalet de Llobregat, 20/11/2016 - 21:27

Aquest home és un ressentit. Quan li va convenir va militar a CDC. Ara que no pinta res -potser com abans-, ataca el President Mas. És allò de si comptem amb mi els faré la pilota i si no en parlaré malament. Una posició molt infantil. Ara acabo de llegir el llibre de Santiago Espot que el recomano

#13.1 Rosamaria Cendrós, Barcelona, 20/11/2016 - 22:01

Totalment d'acord amb el que diu Sr. Romaguera. Un ressentit i un mediocre a la vegada. No li arriba ni a la sola de la sabata al president Mas. Doble enveja aquest López de Lerma. Posició infantil i mala baba!

#13.2 pepe.----, andorra, 21/11/2016 - 14:51

cambiad la palabra, los picatostes del regimen, sus troletes y voceros, siempre usan la misma palabra, resentido, cuando se trata de hacer un ad hominem de los de toda la vida ¿pero es cierto q el eje transversal lo pago el gobierno central y se dijo q fue la cheneralitat?

#12 Jax el boletaire, Vic , 20/11/2016 - 19:59

Disiento. Para robar al contribuyente es MUY COMPETENTE.