El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, va tenir un dels seus primers treballs empresarials importants al grup Tipel, que va ser la primera companyia pelletera l'Estat i que tenia com a accionista de referència a la família Prenafeta. Lluís Prenafeta està actualment empresonat per l'operació Pretòria, i quan Tipel va presentar suspensió de pagaments, l'abril de 1994, estava presidida per Isidor Prenafeta, cosí de Lluís. A la biografia oficial del secretari general de Convergència Democràtica i president de Convergència i Unió no apareix la seva etapa com a executiu en aquest grup empresarial.

Tanmateix, Artur Mas va ser un important executiu de l'empresa de la família Prenafeta. De fet, entre 1980 i 1984 va ser el director financer, i des d'aquest càrrec va dissenyar l'expansió de la companyia. Aquesta expansió, amb una diversificació dels seus negocis, va ser la principal causa del fracàs del grup. En aquests anys, també treballava a Tipel Jordi Pujol i Ferrusola, el fill gran del president Pujol. Tots dos, Pujol i Ferrusola, i Mas, es tornarien a trobar anys més tard a La Seda.

L'expansió de Tipel es va produir entre 1988 i 1992, però el procés va acabar malament, i l'abril de 1994, va presentar suspensió de pagaments en un jutjat de Vic, amb un deute reconeguda de gairebé 8.500 milions de pessetes, encara que posteriorment aquesta xifra va ser rebaixada, potser perquè el grup va fer front a alguns pagaments. L'entitat financera de la Generalitat, l'Institut Català de Finances, li havia concedit uns 400 milions de pessetes en crèdits. Tipel tenia en aquells moments uns 700 treballadors i la seva facturació era de 11.000 milions.

La principal part del deute de Tipel, era amb proveïdors de la companyia, i, a més de l'Institut Català de Finances, també va deixar deutes de 1.090 milions de pessetes a la Seguretat Social; 823 milions a la Banca Jover; 782 a Rumasa (societat de Patrimoni de l'Estat), 275 milions a Hisenda; 271 milions a la Caixa de Catalunya; 225 milions a La Caixa; 136 milions al Fons de Garantia Salarial; 100 milions al Banc Central Hispano (BCH), i 75 milions a CaixaBan, filial de La Caixa.

El grup Tipel es va fusionar el 1993 amb Picusa Piel, de Rumasa, expropiada el febrer de 1983 i venuda després a l'industrial català Ricard Vila. El febrer de 1994 Vila va vendre la seva participació a la família Prenafeta. Ja en 1993, Tipel va tenir pèrdues de 1.330 milions de pessetes. L'acord entre una de les societats del grup Tipel, Mora Piel, amb un grup coreà, tampoc va poder evitar la suspensió de pagaments.