L'Estatut de Catalunya va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006, i encara està pendent de la sentència que ha de dictar el Tribunal Constitucional. La tramitació d'aquesta sentència ha provocat diverses polèmiques polítiques i judicials, ha dividit el poder judicial i ha fet entrar en crisi el mateix Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pogut renovar tot i que s'han complert els terminis corresponents.

Recentment s'ha produït un acord entre els governs de Catalunya i l'Estat sobre el principal punt de l'Estatut, el nou model de finançament autonòmic. Però fins i tot sobre aquest assumpte hi ha desacord entre els partits ctalanes, perquè el tripartit considera que l'acord compleix l'Estatut, mentre que CiU assegura que l'acord va contra el que estableix la norma bàsica de Catalunya.

S'han acordat dotze traspassos, alguns d'ells, els darrers, d'importància, com la xarxa de trens de Rodalies de Renfe i la gestió de la inspecció de treball. Tanmateix, segueixen pendents la gestió de l'aeroport del Prat i dels aeroports secundaris (Reus, Girona i Sabadell), l'hospital Clínic de Barcelona, la gestió de les beques per a estudiants, l'ordenació del sector pesquer, l'assegurança escolar i les biblioteques provincials.

En aquests tres anys, el Govern ha aprovat 32 lleis que desenvolupen l'Estatut, 16 d'elles en l'últim any. També hi ha altres 13 lleis en tràmit parlamentari i s'estan elaborant 20 més.

L'Estat té també pendent les modificacions d'algunes lleis orgàniques que estan previstes al text estatutari, entre elles la llei orgànica del poder judicial i la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.