L'exconseller Joan Carretero va augurar després de la seva elecció com a president de Reagrupament el passat 10 d'octubre que "el mapa polític català farà un canvi radical" i que "res tindrà a veure amb el que hem conegut fins ara". El mateix líder de CiU, Artur Mas, que pot ser un dels perjudicats, advertia diumenge passat en una entrevista a El Periódico sobre la "italianització de la política catalana" en al·lusió als precandidats que ja han expressat la seva intenció de concórrer a les properes eleccions al Parlament de l'any vinent: Joan Carretero (Reagrupament), Montserrat Nebrera i Josep Anglada (Plataforma x Catalunya). La CUP, de moment, s'ho pensa, però ja va anunciar també el passat 22 d'octubre la seva intenció de presentar-se per les municipals a Barcelona, on pot restar vots a Esquerra.

Mas atribuïa la proliferació d'opcions polítiques al "desconcert que hi ha a Catalunya i de la falta absoluta de lideratge del president de la Generalitat" perquè "amb un president més potent, amb més convicció i lideratge, no passaria". En la seva opinió, "aquest és un camí cap a la italianització de la política catalana, i això no és bo en absolut, perquè pot fer pràcticament ingovernable el país" atès que "podria comportar una atomització que primer podria veure’s com una cosa bonica però que a la llarga seria ineficaç".

La veritat és que les darreres enquestes -com la de La Vanguardia i El Peródico del passat 11 de novembre- no mostren encara alteracions en el mapa polític català, però la majoria de sondejos -llevat del del propi partit- tampoc van encertar amb els tres diputats de Ciutadans a les darreres eleccions.  Entre d'altres raons perquè només pregunten sobre forces parlamentàries i la resta de possibilitats queden diluïdes a l'opció "altres". Ara per ara les incògnites són:

- Albert Rivera s'enfronta al repte de mantenir Ciutadans com a força parlamentària, però ha patit tota una sèrie de crisis internes que han acabat amb la marxa d'Antonio Robles, del sector esquerrà del partit, i l'enfrontament amb l'altre diputat del grup Mixt: José Domingo. Robles ha estat substituït per una afí a ell mateix, Carmen Díez de Rivera; però caldrà saber també què farà Unión Progreso y Democracia (UPyD) en Catalunya, el partit de Rosa Díez, amb la qual també està enfrontada.

- Joan Laporta: El president del FC Barcelona ha accentuat el seu perfil polític -i sobiranista- a mesura que se li acaba el seu mandat al front de l'entitat esportiva més gran de Catalunya. Laporta té un gran currículum esportiu -amb dues Champions i vàries Lligues-, però la seva trajectòria personal -com quedar-se en calçotets a l'Aeroport de Barcelona o les recents fotos en un discoteca barcelonina- no el fan precisament el candidat ideal.

Mas, amb el que tenia excel·lent relacions, ja li ha recomanat des dels micròfons de Catalunya Ràdio que el que ha de fer és dedicar-se a la presidència del FC Barcelona. Pugicercós el festeja -han mantingut diverses trobades com l'homenatge a Lluís Companys-, però difícilment li deixaria ser cap de llista. L'altra opció seria candidat a alcalde de Barcelona on, entre Jordi Hereu i Xavier Trias, pot fer forat. L'únic que l'ha convidat obertament a integrar-se a la seva candidatura ha estat Joan Carretero, però fins i tot sectors de Reagrupament no ho veuen amb bons ulls.

- Joan Carretero: Reagrupament està en marxa -només cal veure el nombre d'activitats de la seva web- des del passat mes d'octubre quan va celebrar la seva assemblea constituent a Barcelona. En teoria, encara no és un partit, però pot restar vots a Esquerra i fins i tot impedir matemàticament la formació d'un altre tripartit com ja va passar el 1999 quan Maragall no va assolir els vots suficients pels quasi 50.000 vots que van anar a EUiA, aleshores enfrontada a ICV. Reagrupament, a més, ha convençut molts militants d'Esquerra i fins i tot de CDC.

- Josep Anglada: el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya està fent precampanya des de fa més d'un any a l'àrea metropolitana de Barcelona, una zona amb més de tres milions d'habitants cabdal l'hora d'aconseguir vots i escons. El seu missatge xenòfob pot convèncer militants tant del PSC com del PP en àrees amb molta immigració sacsejades per la crisi. A més, té ja presència municipal -de Vic al Vendrell- i connexions internacionals amb la ultradreta europea, en alguns països -com Àustria- amb responsabilitats de govern.

- Montserrat Nebrera, una incògnita. L'exdiputada del PP va malbaratar el seu èxit al congrés del partit -derrotada malgrat el 43% dels vots- en els congressos provincials i amb una trajectòria erràtica que li va fer perdre suports, fins i tot entre els seus. El passat 19 d'octubre va anunciar la seva marxa definitiva -arran de la publicació d'un llibre explosiu: "En legítima defensa"- amb crítiques al Parlament, però ja pensa en tornar-hi. El passat dia 1 va tornar al Majestic per sondejar les seves possibilitats, però del grup parlamentari del PP no l'ha seguit ningú i del partit només una cinquantena de fidels, com a molt, de la comarca del Maresme. Té el suport de sectors econòmics propers a l'Opus.