Publicitat
Política · 3 de Desembre de 2018. 17:24h.

“A Catalunya s'ha muntat una xarxa amb diners públics per fomentar l'independentisme”

Ibai Noguera, autor de “Salvar Catalunya”: “Hi ha molta gent que procura no destacar per no ser blanc de represàlies”

“A Catalunya s'ha muntat una xarxa amb diners públics per fomentar l'independentisme”

Ibai Noguera

L’altre dia, per mediació del col·lega Siscu Baiges -un històric del periodisme a Catalunya- va caure a les meves mans un llibre sobre el procés: “Salvar Cataluña” (Estudio Ediciones). Vaig arrufar una mica el nas: un altre obra sobre el procés? Què pot aportar de nou després dels més de 500 que s’han publicat ja sobre el tema? Doncs que és una novel·la, no un assaig. El vaig devorar en un parell de dies. Explica per dintre -amb dades- com ha pogut tirar endavant durant sis anys. Si aquest llibre el llegissin a La Moncloa fitxarien l’autor -el nom és un pseudònim- per contrarestar el relat del procés.

- Si la Moncloa volgués desbaratar el procés haurien de crear un think tank com el que vostè descriu i posar-lo a vostè al capdavant.

A la primera part de la pregunta li responc que Sí. A la segona que No. Hi ha gent molt més preparada i especialitzada en xarxes socials per convertir la ficció de SALVAR CATALUNYA en realitat.

- Diu que els independentistes han “sabut crear un relat”. Què és el relat?

Un relat és una narració estructurada. En aquest cas és un somni dissenyat per convèncer centenars de milers de persones que necessitaven una esperança encoratjadora després de patir contínues bufetades per les retallades i per la crisi econòmica.

- I quin és el relat del procés?

És una fantasia que promet un futur molt millor: Més diners per als catalans (el conte dels 16.000 milions que Espanya ens roba cada any), la prosperitat sense límits (els bancs i les empreses no marxaran, es van a lluitar per venir a Catalunya), una administració molt més eficaç (per què no han començat ja?), Catalunya nou estat d'Europa (veiem com la UE ha negociat el Brexit i les dures conseqüències per al Regne Unit), etc... Tot un seguit de promeses positives que generen il·lusió, però els que les formulen saben que són falses. Aquesta setmana hem vist la reacció de col·lectius que encara pateixen les retallades: personal sanitari, mestres, estudiants, bombers... Alguns ja no es creuen el relat i exigeixen solucionar els problemes reals, ja.

- Com cal anomenar als que s'oposen al procés: constitucionalistes o unionistes?

Els no independentistes no som un bloc compacte, som com una macedònia de fruites difícil de definir amb un sol adjectiu. Jo els definiria en format de recepta de cuina: unes cullerades d'europeisme (volem seguir sent europeus), uns centilitres de sentit comú (vivim en un món global), unes gotes de sentir-nos part d'un país com és Espanya (encara que entenguem que necessita corregir defectes), una porció de sentir-nos catalans (i conscients que no som superiors a ningú) i tot això regat amb grans dosis de realisme (no creiem en els miracles). A cada un que li pregunti li contestarà amb diferents ingredients i mesures d'aquesta recepta. Jo li he donat les meves.

- D'on treu que per obtenir un escó per Lleida són 21.000 vots i per a Barcelona més de 48.000?

La província de Barcelona elegeix 85 diputats en les eleccions autonòmiques i viuen 4.124.321 persones amb dret a vot, si els divideix surten 48.521 vots per escó. A Lleida, la població amb dret a vot és de 313.736 persones que trien 15 escons, si els divideix li sortiran 20.915 vots per parlamentari. Per suposat, la població varia d'unes eleccions a unes altres i hi ha un percentatge d'abstenció, però el concepte és vàlid sempre.

- Vostè, més que de fractura social parla d'“amargor general”.

A Catalunya han instal·lat la corrosió del caràcter a nivell massiu. Han convertit en hooligans polítics a centenars de milers de persones. És molt difícil raonar amb un hooligan i això ha fragmentat la societat, s'han trencat amistats, famílies, grups de treball... La gent està trista i encara que el proper Nadal serà menys tens que el de 2017, el dinar de Nadal, en algunes famílies, transformarà la taula en un petit Vietnam.

- El protagonista de la novel·la, un jove de bona família, recrimina a la burgesia catalana no haver “actuat” contra el procés.

La majoria de les empreses són conservadores i de vegades massa tàctiques. Temen perdre clients si es mostren no favorables a la independència. Els interessa prioritàriament el seu compte de resultats immediata, trimestral o anual. Als gestors no els preocupa tant el futur perquè potser llavors ja no ocuparan aquesta posició en l'empresa i no sacrificaran el present per un hipotètic futur. Després dels esdeveniments al Parlament del 6 i 7 de setembre i l'1 d'octubre de 2017 es van començar a moure... aterrits. Això és el que tracta de reflectir la novel·la.

- El procés és supremacista? Vostè cita els tuits de Torra.

Torra va dir: “Els espanyols només saben espoliar”, “Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari”, “Si seguim aquí alguns anys més correm el risc d'acabar tan bojos com els mateixos espanyols”, “el feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya és infinitament patètic i repulsiu”. Hi ha molts més tuits d'ell i d'altres, també declaracions públiques. Això és supremacisme i el fet que cap dirigent independentista els condemnés els converteix en còmplices. Un dels paràmetres que ovaciona insistentment l'independentisme és la superioritat dels catalans davant la resta d'espanyols i això té un qualificatiu.

- Com jutja el paper dels Mossos? En la novel·la no queden molt bé.

Els Mossos tenen totes les competències en matèria de seguretat ciutadana, incloent les de Policia Judicial a les ordres de jutges i fiscals. Segons l'Informe Gerard que ocupa una part important de la novel·la, Puigdemont, uns mesos abans l'1 d'octubre va forçar la sortida de dues persones clau en la jerarquia dels Mossos d'Esquadra, el conseller d'Interior, Jordi Jané, i Albert Batlle, director general dels Mossos d'Esquadra, que van ser substituïts per independentistes radicals. Amb aquests canvis es garantien el control dels Mossos d'Esquadra, als quals el moviment independentista considera estructures del nou Estat. Els Mossos han de complir ordres dels seus superiors i sembla ser que algunes d'aquestes ordres que els van arribar no s'ajustaven a la legalitat. Segons va titular el diari EL PAÍS: “Jutges i fiscals deixen de confiar en els Mossos per la seva passivitat davant el referèndum”.

- I TV3 i Catalunya Ràdio?

Partint de la base que una novel·la és ficció, encara que de vegades la realitat la supera, una conversa entre els protagonistes parla sobre la teoria dels coberts: “Tenen una 'forquilla' per fixar el seu missatge, un conglomerat de mitjans de comunicació públics com són TV3, Catalunya Ràdio, emissores municipals i televisions locals, dependents d'ajuntaments o diputacions controlades per independentistes; mitjans privats com RAC1, Punt-Avui, ARA i La Vanguardia, entre d'altres; productores de televisió finançades per TV3; i xarxes socials tipus Instagram, Facebook o Twitter”.

- Els tertulians indepes han venut el missatge?

Els tertulians formen part de la “coberteria” indepe que explica la novel·la i són: la “cullera” per alimentar la seva audiència, a la qual convencen amb totes les notícies o idees els infonen els presentadors de programes, entrevistadors, tertulians i controls... “SALVAR CATALUNYA” explica com es munta una xarxa per influir en la societat a través d'Internet i els telèfons mòbils. Una xarxa com la que funciona amb diners públics des de fa anys per fomentar l'independentisme.

- Quin paper ha jugat el Grup Godó?

El grup Godó sempre ha intentat pegar-se al poder, ho va fer amb Aznar, amb Pujol i amb Mas. Els seus diferents mitjans, Rac1, La Vanguardia i 8tv, s'han repartit en aquesta última etapa les sensibilitats, encara que sempre decantats cap a una part.

- Santi Vila, Joan Coscubiela o Miquel Iceta són considerats “traïdors” pels independentistes. Sens dubte hi ha més.

Moltíssims més, però no cabien en el llibre. Cal procurar no cansar el lector. Em consta que vostè també ha patit aquests flagells. Avui dia insultar surt gratis.

- “Els prometien guiar-los fins a Ítaca i ni tan sols han arribat al Ikea de l'Hospitalet”. La frase és seva?

Sí, és collita pròpia. Ítaca i Ikea sonen gairebé igual, i il·lustra que el Procés no ha arribat molt lluny.

- Això com s'arregla?

Ara sí que em remeto a la seva primera pregunta. Que posin en marxa un Tink tank que analitzi bé que part de raó té el moviment independentista i la resolguin. El 47% de la societat que ha comprat aquest somni anirà despertant a poc a poc com ho han fet aquesta setmana alguns col·lectius de funcionaris de sanitat, ensenyament, i també estudiants als quals se'ls apliquen unes taxes acadèmiques molt elevades mentre gasten els diners públics en ambaixades del “país de mai més”.

- La pregunta final és obligada perquè escriu amb pseudònim: Qui és Ibai Noguera?

La novel·la parla d'una oficina sinistra indepe i de les seves clavegueres de l'Estat. I existeixen. Encara que no em sento amenaçat, preferiria no aparèixer en la seva llista negra per evitar ser víctima dels atacs habituals. A Catalunya molta gent actua com jo, procuren no destacar per no ser blanc de les seves represàlies. Així que he decidit posar una cortina pe mig. Ibai Noguera no és ningú. Vull dir que no és ningú conegut. No pot exhibir un currículum d'intel·lectual o d'alguna persona que hagi estat important en alguna matèria. Podríem dir que és eximmigrant, exveí de l'extraradi, exobrer del metall, exfollonero sindical, exuniversitari, i ara exescriptor. Un personatge creat per escriure un thriller polític d'actualitat SALVAR CATALUNYA. / Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#10 Neferu, Barcelona, 04/12/2018 - 13:46

El domingo pasado en una comida me hablaron del libro y me lo recomendaron.

#9 Sergi, Barcelona, 04/12/2018 - 13:12

Verdades como catedrales. Hay tanta gente viviendo del cuento patriotico que forman una gran red de parasitos chupando dinero publico a mansalva.

#8 Menjamela Grandi, Anapurna, 04/12/2018 - 12:07

Pues ahora viene un relato mucho más potente y mejor estructurado porque no está inflado artificialmente, ni basado en mentiras ni en manipulaciones, ni en dinero público, para darles la réplica a separratas y golpistas: VOX. Temblad, payasos.

#7 Alwix, BCN, 04/12/2018 - 09:51

Em sembla que hi ha episodis del TBO amb més profunditat. Alguns han fet del "tema" un modus vivendi.

#7.1 Santi F., BCN, 04/12/2018 - 12:46

Sí. El Puchi y sus seguidores.

#7.2 Sergi, Barcelona, 04/12/2018 - 13:15

Miles i miles vivin del conte patriotic a base de chiringuitos y mamandurrias diversas i variadas, desde Puigdemont i la seva dona fins un munt de gent desconeguda maman cales publics a manta.

#6 Venanci, Barcelona, 04/12/2018 - 08:44

Molt bona feina l'edició d'aquesta novela, llàstima que l'autor hagi d' utilitzar un pseudonim per evitar les reaccions sectaries i vergonyants de la colla de sediciosos i fanatics. Es alucinant com un pais civilitzat com el nostre tinguem de suportar les amenaces d'aquests bandarres talment com l'alemanya del 34. Cal mà dura per combatrels.