Publicitat
Política · 19 d'Abril de 2019. 20:24h.

"A Convergència hi havia moltes panxes agraïdes"

Sílvia Requena, cap de llista de Convergents a les generals: “El procés va ser una cosa molt més dirigida de la que es diu”

"A Convergència hi havia moltes panxes agraïdes"

Sílvía Requena

L’advocada Sílvia Requena ja va disputar a Francesc Homs ser cap de llista de CDC a les eleccions del 2016. Va perdre les primàries, clar: 77% per a l’exconseller i un 20% per a ella. Ara hi torna però com a cap de llista de Convergents, una de les escissions de l’antiga Convergència.

- Vostè és massoca perquè ja va disputar ser cap de llista a Francesc Homs.

És veritat. Jo em vaig preparar aquella vegada, sabia que era difícil perquè eren només dotze dies, però vaig intentar-ho.

- Si hagués guanyat potser no estaríem com estem?

És cert (riu). Aquesta és una molt bona observació.

- És una pregunta.

Sí, sí però jo ho afirmo.

- No sé si pitjor podem estar, potser una mica millor sí.

Sí, sí una mica millor podríem estar.

- Ara es torna a presentar per Convergents, ho té difícil?

Sí, en sóc conscient.

- Només porten un any de vida.

És un partit de nova creació, però això també és un avantatge. T’ho pots mirar com una qüestió d’immediatesa o com que m’agraden els recorreguts de mig termini. Penso que és una aposta que avui ja visibiitza una necessitat encara que el resultat ara sigui un resultat petit.

- Convergents què són els crítics de l’antiga Convergència?

Som els dissidents i els resistents a l’antiga Convergència però amb apostes renovades amb una mirada clara de la societat catalana actual. Nosaltres no mirem romànticament o amb nostàlgia el que va ser Convergència, la veiem en canvi com una eina de la qual molts dels seus valors o maneres de fer serien útlils en segons quins contextos a partir d’ara però amb gent de l’absoluta convicció que la transició política espanyola s’ha exhaurit, per tant hem de tenir molt clar que el pacte constitucional aquell s’ha de refer.

- Però vostè també critica la Transició, perquè ara està de moda criticar la Transició.

Jo critico que estigui exhaurida perquè s’ha arribat fins on s’ha arribat, que és haver trencat per banda i banda tot el que eren les qüestions fonamentals d’aquell pacte. Per mi, per exemple, un Estatut de Catalunya que pogués ser portat a fer un recurs contra ell després de ser refrendat comprengui que és una declaració d’un conflicte polític.

- El que passa és que tothom sabia que aquell Estatut no passava el filtre del constitucional.

Sí però això és una altra cosa. La realitat és que avui no tenim Estatut, legitimat no ho tenim, perquè darrera del poble no pot haver-hi res. Sí, però aquest control posterior venia d’una llei de l’avortament socialista. El Felipe González volia d’alguna forma evitar la llei de l’avortament que ell tira endavant l’any 82 o 83 no ho recordo, doncs no tingués cap classe de tatxa d’impugnació i per tant diu “me elimino el control previo”.

- Vostè creu que el procés neix amb la sentència de l’Estatut?

Sí, de fet el procés és el caldo de cultiu perquè Artur Mas surti i digui de manera clara que a partir d’ara referèndum.

- Però la diada del 2011 eren 10.000 persones al carrer, jo hi era,  i la sentència va ser al 2010.

Sí, però això és el que serveix per canviar i configurar unes noves majories a Catalunya, especialment sobiranistes. Allò va servir com a estratègia perquè Esquerra i Convergència comencessin a parlar i canviar aquell esquema aritmètic.

- I això no es va fer des de d’alt?

Sí, clar que es va fer des de d’alt.

- Això de que el procés és des de baix a d’alt no m’ho crec.

Sí. El procés va ser una cosa molt més dirigida de la que es diu. En canvi, el president Mas va dir que estava escoltant les entitats importants a Catalunya (Òmnium, ANC, etc.). Jo sempre li vaig dir, i considero que avui és més actual que mai que ho digui: allò són associacions, si volen fer política que es facin partits polítics.

- Llavors va ser una operació dirigida des de d’alt, però TV3 també devia influir.

Bé, no sé si directament des de d’alt, el que jo crec és que com que Artur Mas en aquell moment també necessitava exhibir que podia liderar alguna cosa després de la tancada de la porta que li fa Mariano Rajoy quan el va anar a veure a Madrid. És una estratègia com una altra. Jo el que puc dir-li del president Mas és que és un guanyador, ell és una persona que si no és per guanyar ja no s’hi posa. De fet és demostrable, un senyor amb ressistència, es presenta, li fan la pinça..., torna a presentar-se..., li fan la pinça, crec que és positiu.

- Perdoni que discrepi, guanyador aquest senyor, ho ha trencat tot, no existeix ni Convergència.

Això va ser després. És el que neix en aquell congrés del què parlàvem, el del Fòrum. Sí, tot menys convergent. És evident que alguna responsabilitat sí que n’hi ha, però en la part prèvia del per què som aqui. Crec que ell torna honestament després de que es trobi amb un fet -que jo sempre he sostingut- que és que a Espanya no eren governats per polítcs, eren governats per alts funcionaris de l’Estat. Llavors jo em pregunto: quan un està persuadit de ser un funcionari públic, un servidor públic i sempre s’ha deixat dirigir, qui fa les grans direccions mentres?

- Si Espanya estan governats per alts càrrecs, aquí per qui estem governats?

Per ningú. Aquí estem governats per un líder del moviment activista. Abans, jo crec que teníem un president, un president que, pel que sembla, va creure realment en aquesta idea romàntica d’unir-se a tot el que era el sobiranisme, llavors el sobiranisme el traeix. Això és una veritat empírica: la famosa abraçada de la CUP. Jo era membre de la llista de Junts pel Sí al 2015. Era una llista que donava il·lusió almenys romànticament. La recuperació de la tradició de la República catalana d'ERC que també mereixia tenir un impuls a dintre de casa i una generositat molt gran per part de Convergència, perquè Convergènci, al cap i a la fi, era un partit molt més modern. Jo crec que això va ser una cosa honesta al principi. El que passa és que després es va veure, durant tota la campanya i l’endemà mateix quan no se’n surten i treuen 62  més 10 de la CUP, que va ser un desastre. Alguna cosa va estar fent algú per aquí que no s’explica, jo crec que és segar-te els peus.

- Ja sé que vostè és advocada, jo ara faré d’advocat del diable, no ens van enredar una mica? Amb el 47,5% no pots fer la independència.

Sí, a mí la primera. Jo crec que ens van enredar quan els dos terços van desaparéixer de l’equació. Va haver algú, que es deia Quico Homs en aquest cas, que va deixar tothom com estorat el dia que diu: “si dos terços són substituibles per un referèndum” i clar, dos terços sempre són de la majoria parlamentària, llavors això era una mica complicat. És al·lucinant que tothom a l’uníson -excepte jo i no em vull posar cap medalla- ho veiés, Jo en una executiva això ho vaig posar sobre la taula. No pots disfressar la realitat.

- I va rebre molts pals en aquell executiu?

No, alguns em van valorar molt l’aportació. Jo el que deia és que el 9N, una vegada suspesa aquesta idea de la consulta pel Tribunal Constitucional, i no tenim per tant dos terços del Parlament, el que s’havia d’haver fet era això: convocar la gent per anar a dipositar un document i ser directament personats en el TC com a persones que es personen a la causa de la suspensió. Això hagués estat molt bé.

- Jo sempre que cobria un consell nacional de Convergència o una reunió de la direcció de Convergència i després feien roda de premsa, sempre em preguntava: què aplaudeixen? Perquè tenia la sensació de que ja no anaven bé i als consells nacionals veies tres-centes persones d’empeus aplaudint els discursos.

Això sr. Rius també ha de saber que hi havia moltes panxes agraïdes. Els partits, si no estan compostos de persones del carrer que no deguin agraïment al sr. feudal, són disfuncions democràtiques. Jo sempre ho he dit: sóc una activista que crec en la democràcia, per tant, el que sempre he fet és dedicar-me a la política intentant canviar les coses des de dins, que és com s’ha de fer. Però sí que em vaig quedar en franca minoria, jo era la presidenta de les dones i també de la sectorial que es deia de drets civils i polítics.

- Ja sé que en Francesc Homs vostè no deu tenir una bona relació, per curiositat, com va poder ser l'"amo de Palau" com el va batejar algun periodista, el gurú del procés?

Ell menys segurament amb mi que jo amb ell. Ell es va envoltar de juristes que són de reconegut prestigi com per exemple en Viver Pi i Sunyer i altra gent.

- En certa manera, ens van portar al desastre.

Bé, són tesis. A la vida no hi ha matemàtiques, és a dir, el dret no es pot confondre amb l’aritmètica, no és una equació. Jo crec que és honest quan es fa el plantejament de: “i això per què no?” però home... era una probatura tan complexa que això t’ho han de comprar, i si t’ho compren molts, d’acord. És com les tesis en dret, si venen molts darrere vol dir que has encertat.

- Ell va tenir un paper cabdal en el procés.

Completament. Jo el que crec és que qui no sap gens de dret, és en Francesc Homs, no entenc què fa allà a la Sala tercera. Almenys jo sóc una professora de dret, tinc vint anys d’experiència professional, m’he posat la toga moltes vegades, i ell en aquell moment no havia exercit, havia fet de polític des de l’endemà de sortir de la carrera.

- De fet ell va estar a la comissió jurídica assessora.

Ell i el Mundó, suposo que això són premis. El Mundó és molt bon advocat, i em consta que la Rovira també tenia despatx a Vic i era molt bona també.

- Ara imaginem que vostè surt escollida diputada, i que a més és la diputada que pot inclinar la balança i que té una reunió amb el Pedro Sánchez o amb Pablo Casado, què li diria?

Jo el primer que li diré és que el 155 ja el pots portar a la paperera de la història, això el primer. Aquí no es pot parlar amb termes de la NASA perquè si no anem molt malament. Vull una constitució catalana perquè crec el que li passa a Catalunya és que no té un Estatut legitimat i ja no li direm Estatut, li podem dir Estatut constitucional o alguna cosa així, però està clar que quan Catalunya al 79 el que li diu a l’Estat és que vol dos terços de totes les seves aprovacions per consens és perquè li diu “et miro a la cara i som iguals”.

- Però per llei una Constitució catalana és un nou Estatut.

Però és una forma de dir que no serà un Estatut que pugui tombar cap Constitucional, cap Tribunal. Per tant, li diem Constitució. Al 79 hi havia el lema de “Libertad, Amnistía y Estatut de Autonomía”,  però considero que avui per reblar-ho una mica hauria de ser “Llibertat, Amnistía i després Consititució catalana”, perquè si no, no es considerarà la Catalunya dels dos terços. A mí m’és igual amb qui ens haguem d’entendre a Catalunya mentre estiguin d’acord en què aquí hem de remar per la sobirania catalana, que el poble no sigui maltractat, per tenir un consens econòmic, per tenir tot el que no tenim. Miri, Ramón Tamames em va agradar molt perquè va dir una cosa que fa molts anys que diem alguns: “tu pots ser un Estat independent, pots ser un Estat dintre del Regne d’Espanya, i no passa res”. Doncs ja està, no passa res, plantejem-nos alguna cosa més realitzable ara que ja has vist com són les dents del llop.

- Per acabar, la pregunta del milió, com s’arregla el procés?

Amb l’amnistia el primer que fas és relaxar l’ambient. L’indult serà la solució. Això dels indults ho està dient el PSOE. Jo vaig una miqueta més enllà i m’atreveixo a dir amnisitia per als presos processats i per a la gent de l’exili. S'ha d'atorgar una amnistia a tots els que avui estan imputats, és igual si estàs a la presó o a l’exili.

- I l’amnisitia ha de ser després de la sentència?

Per a mi, ha de ser abans per a mi. Sí, perquè la sentència l´únic que et consent és l’indult,  degut a què ja hi ha una condemna.

- El Poder Judicial no es posaria d’ungles?

No, perquè és una qüestió de poder públic, és una decisió del poder públic. Que és molt difícil perquè alguns busquen un escarment perquè això no torni a passar, ho entenc. Però és que l’Amnistia a lo millor pots fer-la dels delictes grossos, per tant és evident que com a mínim tindran una desobediència i això és el que li ha passat al Mas, a l’Homs i a tots que al final els tenen inhabilitats.

- És evident que per la justícia espanyola algún tipus de delicte és haver fet l’1O

És així, però si elimines de l’equació els que són greus, els de la presó, això ja relaxa molt l’ambient perquè saps que això acabarà amb multes com la del Mas, inhabilitacions per desenvolupar el càrrec per un temps determinat. Això ja no és tant greu, ja no afecta tot un entorn familiar, un entorn de les amistats. El poble s’està veient allà reflectit en el judici aquell i té ràbia i fins i tot té sentiments emocionalment confrontats perquè no li agrada haver estat pegat. ¿De quina forma es poden destensar aquestes tensions? Jo crec que amb un relaxament, primer relaxar l’ambient. Després evidentment fent propostes, per això jo quan dic aportar, perquè jo no veig a ningú fent cap proposta. Ni al Pedro Sánchez ni als altres, clar. Si els altres l’únic que diuen és autodeterminació, però que no ho han vist que ara necessita distensarr això? Això ha sigut tan greu.

- Jo crec que a Palau no ho veuen.

És per això que estem davant cecs que no ho volen veure. Aquí crec que han d’entrar ara persones realistes que, sense cap renúncia,  sàpiguen on són els límits. Em sembla que en política també hi ha límits i no pots estar donant de nassos contra la mateixa paret cada dia. Això el que genera és res.

- No sé si el jutge Marchena estaria d’acord amb l’amnistia, però deixem-ho aquí.

El jutge no ho fa pas tan malament. Jo vull dir en favor d’ell que és molt difícil un judici on t’estant gravant tota l’estona.

- I la polèmica dels vídeos després o abans, vostè creu que això... perquè clar el jutge diu que tots els vídeos es veuran però les defenses es queixen.

Amb una certa raó per la immediatesa. Hi ha un principi jurídic que és el de la immediatesa del judici, per tant la prova es practica normalment en la unitat d’acte per això, perquè després no pugui haver interpretacions i per tant per donar-li al jutge l’eina de la prova en el moment que està passant la declaració. El que passa és que probablement hagi tingut molt a veure en la decisió el fet que aquesta causa sigui macro. Hi ha tants testimonis, que el que no pot fer és estar permanentment mirant un vídeo. Per tant s’ha d’entendre des d’una òptica de l’economia processal, que és com ell ho està enfocant, igual que s’ha d’entrendre que els meus companys de professió també protestin. /Una entrevista de Xavier Rius.

 

Publicitat
Publicitat

23 Comentaris

Publicitat
#21 Talegon & Rufian "Fakes", WATERloo, 21/04/2019 - 03:41

La ciento y una forma dels Pujols & Cia.
La fuerza del 3%.

#20 lepero, Barcelona/Tabarnia, 21/04/2019 - 00:01

O sea, que el perdedor es un ganador nato. Lo debe decir por la nómina pública vitalicia. Si es así, estamos rodeados de ganadores natos por todas partes.

#18 Neferu, Barcelona, 20/04/2019 - 14:23

En Convergencia, en la Crida, PdeCat, Esquerra, PP, PSOE,......No hay un partido que tenga o haya tenido un mínimo de poder que no tenga una fila de "panxas agradecidas", prensa, radio, TV, actores, escritores......... COMPRADOS a través de subvenciones. O sea: indecencia política

#17 Farragut, Ciutadella, 20/04/2019 - 12:12

Que estás patochadas las diga una supuesta abogada tiene más delito. Para esta gente la Ley y la constitución es una cosa que se puede incumplir a su antojo . Ahora eso sí , cuando exista la Constitución catalán , esa será sagrada !!!

#16 A. Silver, Sant Cugat V., 20/04/2019 - 08:14

(8) una vida humilde y llana.
Espero que se publiquen mis mensajes. Síntesis: mucho vividor/a que dice que los demás son vividores/as, dirán lo que digan el dedo digital decisor del partido, creando un enemigo externo "común" que distraiga al pueblo para que este no sea crítica contribuyendo el estado de la educación. Así se perpetuan en el p