David Martínez Fiol, historiador: “La Generalitat era una repartidora”

A territori antifa

No sé si va ser per recomanació de Manuel Trallero -jo segueixo les seves recomanacions al peu de la lletra i sobretot el seu programa La Biblioteca de Trallero a YouTube- que va caure a les meves mans “Leviatán en Cataluña (1931-1939).La lucha por la administración de la Generalitat republicana”. Amb aquest títol tenia tots els ingredients de ser un bon llibre. No només escrit a contracorrent sinó que finalment va ser una editorial de Sevilla (Espuela de plata) la que ho va publicar.

No em vaig equivocar en el diagnòstic: l'assaig narra la lluita de poder a la Generalitat que és, en bona mesura, també una lluita per col·locar els dels partits. I, lamentablement, amb tota probabilitat també és extensible a la Generalitat actual.

 

 

El llibre, en efecte, explica que “segons els parlamentaris regionalistes, els llocs de treball de la Generalitat es proveïen per afinitats polítiques o per recompensar favors” (pàg. 84) i que, en bona part, els quadres de la Generalitat Republicana va nodrir de “seguidors, simpatitzants i fidels”, és a dir, “els nostres (els nostres)” (pàg. 88).

No en va es va nodrir de comerciants i botiguers “procedents del sector serveis”, que era l'electorat natural d'ERC. De fet, descriu també que els mestres de la Generalitat percebien 7.000 pessetes més a l'any (pàgina 108).

També exposa que “de sempre, el catalanisme havia ressaltat la força moral de Catalunya respecte a la resta d'Espanya al terreny cultural: la cívica i lletrada Catalunya davant de la bàrbara i analfabeta Espanya” (pàg. 210).

Acaba explicant que Francesc Macià va acabar tenint problemes amb els sectors més radicals d'ERC decebuts “per l'evolució autonomista i pactista” del president de la Generalitat. Per cert, un dels represaliats després del 6 d'octubre va ser Carles Sentís, que va ser destituït de la seva plaça de funcionari, posteriorment “intel·lectual franquista” (pàg. 99), home de confiança de Tarradellas i dirigent de la UCD a Catalunya. I, en efecte, Josep Dencàs va acabar fugint “per les clavegueres de la ciutat”.

O sigui que fa uns dies em vaig encaminar a la UAB per entrevistar David Martínez Fiol. Per arribar al seu despatx vaig haver de travessar una zona antifa, recórrer un llarg passadís i creuar-me amb un cartell d'Oriol Junqueras. Com que l'entrevista es va allargar més del compte el vam donar per capítols. Ara la poden gaudir sencera./ Una ressenya de Xavier Rius.

 

ojun.jpg

 

Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#8 Decebut, bcn (tbn), 25/12/2021 - 17:09

A territori "soi-disant" "antifa".

#6 Carlos Gomez, murenu de la serra i ole, 23/12/2021 - 20:15

Ahir van nomenar a la Laura Pinyol consellera del CAC. Aquesta es la dona de l´Aleix Villatoro que ara es director del Consell Catala de l´Esport i a la vegada nora de l´incombustible Vicenç Villatoro, actual director del Memorial Democratic

I amb els fills escalfant ja a la banda

La gent com aquesta prodigiosa familia es la que fa de Cataluny

#5 Marcial Heredia, el circo de la tele, 23/12/2021 - 15:44

Si es una tradición eso de de proveer los puestos de trabajo de la Generalitat por afinidades políticas, tendríamos que conservarla. No hay nada más bonito que ver familias enteras en los despachos rascándose los huevos. Guardando la sillita para el hijo, el nieto o el sobrinito. Continuando la saga.

#4 Marc de Vich, Vich, 23/12/2021 - 15:14

El nivel es tan bajo, que recurren a chistes y gracejos a los que ellos lleguen: pipi, caca e insultos de bajo perfil. Para un psicólogo esto demostraría el nivel sociocultural de la masa que ve ciertos programas de televisión, o periódicos o revistas, niveles infantiles, que por otra parte no crean el mejor tejido para crecer e inspirar confianza

#4.1 Capit@n España, Idiocracia, 23/12/2021 - 16:00

Es la endogamia. Más de mil años emparejándose entre ellos dejan el intelecto hecho unos zorros. No pretendan giros ingeniosos de humor. Solo pueden entender los chistes escatológicos del Peyu.

#3 pepe, andorra, 23/12/2021 - 15:10

pues lo normal en un estado de tipo feudal. ¿O es q de verdad se creen ustedes q vivimos en libertad y democracia? Vivimos en un gran engaño donde unos espabilados viven de maravilla gracias al trabajo de otros con las supuestas promesas de educacion, medicina, justicia y orden. Y como en el feudalismo, se quedan con la pasta e incumplen su curro.