Agraïments als piquets

tinu.)..Sortim a fora una colla i ells marchen pro se giran i no sabem que criden,patetic-...El Quimet diu--Semblen vells temps,no hem avançat gens--Ya te raó ya.L'odi,la rancuria i la mala baba cuntinuen estan entre nosaltres i els dirigents sindicals enclats als anys 30.Pro are viuen com reis

El Casal,17,20.--No tenen vergonya.Las destrossas fetes haurían d'anar a carrec del qui organiza l'acte,i no altre cop del poble.Quins pabrots...El matí,a 12,30 h,aprx..un grupet en care de perdonavidas,pasa per devant del Casal,i mira dintre,posan las mans als vidres....quinas cares,(cont.

Agrair-li? li acabo d fotre 2 ostias a 1 q intentaba trencar-me la reixa dl meu negoci. a marxat x potes com el q son, cobards.

Pensava, inútil de mi, que els piquets eren informatius. Avi he comprovat que la violència ho aconsegueix tot en el país dels que tot s'ho creuen. La ignorància no te límits, la violència tampoc.

Si ha sido un éxito me alegro sobremanera.Con lo dificil que es movilizar a los sindicatos ultimamente. De hacerlo debemos apoyarlos.Yo tambien creo que debe haber piquetes. Triste de la poca solidaridad de algunos trabajadores apoltronados.Ah¿ la bandera porqué?.No es la de los sindicatos!!