Publicitat
Política · 3 de Desembre de 2013. 09:18h.

Aguirre parla d'"heroisme" del franquisme català

Afirma que Pla, Cambó, Eugeni d'Ors, Vicens Vives o Fabià Estapé van ser "essencials"

Aguirre parla d'"heroisme" del franquisme català

Aguirre

La presidenta del PP madrileny, Esperanza Aguirre, en un article al seu bloc, recorda que en el debat sobre la Llei Wert "un diputat independentista català [Tardà] va comparar la nova llei amb les tanquetes que van entrar per la Diagonal i va afegir, per a que se li entengués: 'pum, pum, pum, pum'. Era evident la referència a la Guerra Civil i a l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona el 26 de gener de 1939".

"Aquest diputat, per la seva edat, no ha pogut ser ni víctima de la Logse ni víctima de l'adoctrinament que molts nacionalistes com ell duen a terme amb els alumnes catalans a les escoles. Més aviat sembla que és un d'aquests professors que s'han afanyat -i cal dir que amb èxit- a elaborar el cànon historiogràfic que avui és dogma de fe a Catalunya: el que Catalunya ha estat sempre una víctima de les ànsies expansionistes dels pèrfids espanyols que l'han envaït sense parar. Per exemple, en la Guerra Civil", afegeix.

"Jo accepto que es pugui ser independentista, federalista, autonomista o unionista, és clar. Però el que no es pot és mentir a l'hora de justificar qualsevol d'aquestes opcions", indica, a més de remarcar que "ningú no pot justificar aquest rebuig a la resta dels espanyols i aquest desig de separar-se d'ells en la interpretació de la Història que exposava el diputat citat amb les seves tanquetes per la Diagonal i el seu 'pum, pum, pum, pum".

"De manera que, quan les tropes de Franco van entrar per la Diagonal, és veritat que molts catalans van córrer a amagar-se o refugiar-se a França, però al mateix temps van ser desenes de milers els catalans que van sortir a ovacionar-los a aquesta Diagonal que el diputat cita. I entre aquestes tropes que van arribar a Barcelona hi havia molts milers de soldats i oficials catalans que s'havien allistat voluntaris a l'exèrcit franquista", recorda.

"I se'ls explica això als escolars catalans d'avui? Accepten això les forces polítiques catalanes d'avui?", es pregunta. "Perquè cal saber que en el triomf de Franco van tenir un paper essencial els milers de catalans, que, tot i les dificultats que van haver afrontar per passar-se al costat franquista, es van unir a Franco i li van prestar tota la seva col·laboració entusiasta", afegeix.

"Saben els escolars catalans que Cambó, el líder de la Lliga Regionalista i hereu natural de Prat de la Riba, no només va donar suport a Franco, sinó que va ser fonamental per organitzar el servei secret i per garantir suports a l'exterior? O que Josep Pla, el millor prosista català del segle XX, va treballar amb intrepidesa per a aquests serveis secrets de Franco?".

"O que Juan Ventosa, un dels fundadors de la Lliga, va ser clau per a les finances internacionals dels franquistes durant la Guerra Civil? O que els catalans de Burgos van crear la revista 'Destino' amb aquest nom, per la definició que José Antonio Primo de Rivera havia donat d'Espanya com 'unitat de destí en l'universal'? I que d'aquesta revista va néixer l'editorial que encara existeix amb aquest mateix nom?".

"Aquests catalans de Burgos eren escriptors, intel·lectuals i periodistes com Xavier de Salas (que després seria director del Museu del Prado), el crític Juan Ramón Masoliver, el novel·lista Ignasi Agustí, l'editor Josep Vergés, el catedràtic Eugenio Nadal (que segueix donant nom al premi literari), i Eugeni d' Ors (que seria nomenat per Franco president de l'Institut d'Espanya i que actuaria com a màxim dirigent cultural de l'Espanya franquista)", cita.

"I sobretot, ¿saben els catalans que avui segueixen els ensenyaments del diputat de les tanquetes que hi va haver tants voluntaris procedents de Catalunya en les files franquistes que van poder formar una unitat integrada només per catalans, el Terç de Montserrat, cas únic en l'exèrcit de Franco d'unitat formada només pels naturals de la mateixa regió?", apunta.

"En aquesta unitat, per cert, el català era la llengua vehicular, i en ella va lluitar i va perdre el braç dret el gran filòleg Martí de Riquer, que acaba de morir a punt de fer cent anys. I saben que l'heroisme i l'abnegació d'aquests catalans van fer que Franco, a més de moltes condecoracions individuals, concedís al Terç de Montserrat, pel seu contrastat heroisme, la Laureada col·lectiva, la màxima condecoració militar espanyola, que està dipositada als peus de la Moreneta?".

"Per no seguir amb la col·laboració entusiasta i decidida que , després de la Guerra , van prestar al règim de Franco empresaris , escriptors , periodistes i professors catalans, i fins polítics que havien militat a la Lliga o a la pròpia Esquerra. Aquí hi ha els escrits de Jaume Vicens Vives en els anys quaranta, o aquí està el Pla d'Estabilització de 1959, obra de Joan Sardà, que havia militat a Esquerra, amb la col·laboració d'un altre professor català, Fabián Estapé, o els nombrosos ministres catalans de Franco com López Rodó o com Gual Villalbí, que havia estat de la Lliga" .

"Tot això ho sabia millor que ningú Josep Tarradellas, per això, quan es va recuperar la democràcia i va tornar del seu exili, va donar un extraordinari exemple de mesura i de seny. Ell, que havia estat conseller amb Companys durant la Guerra Civil, sabia millor que ningú fins a quin punt aquella guerra havia estat també una guerra civil entre catalans. I mai no se li hagués ocorregut utilitzar la seva memòria per dividir".

"Les coses són molt més complicades que el que expliquen aquests independentistes que volen manipular la història per justificar les seves pretensions. Encara que el més greu, el profundament greu d'aquests nacionalistes, és que s'arroguen la facultat de dir qui és català i qui no. I, per descomptat, segons ells, només és català el que segueix les seves consignes, els seus dogmes i els seus cànons. I això té un nom: totalitarisme".

Publicitat
Publicitat

109 Comentaris

Publicitat
#64 Gongylus, Girona, 04/12/2013 - 11:23

Que aquesta senyora vulgui justificar un assassí de masses té nassos. A sobre ho fa dient que molt catalans hi van participar, com si això ens vingués de nou. Ja ho sabem que a Catalunya també hi havia feixistes. La proporció entre els assassinats dels bàndol franquista i la CNT/FAI és de 50 a 1.

#64.1 Julio, Barcelona, 05/12/2013 - 02:01

Muchos de los que escapaban a Francia, eran los que tenían miedo por sus robos, asesinatos y todo lo que llegaron a hacer a la población civil, o es que no te suenan,el Uruguay,las checas,la rabasada, "los paseillos" Barcelona celebró como nadie su liberación. Guste o no guste la situación fue esta

#63 calu, livorno, 04/12/2013 - 08:20

Esperanza, porque tanta prisa en dejar Madrid?

#62 calu, livorno, 04/12/2013 - 08:18

Espanya te un problema amb la democracia, no SAP el que vol dir...

#62.1 Manuel, Tarazona, 04/12/2013 - 16:09

Tú tienes un problema con la inteligencia: su ausencia. Se cura leyendo. De nada.

#62.2 calu, livorno, 05/12/2013 - 01:48

Al menos lo mío tiene cura. Leeré más.
Lo tuyo es más difícil de curar, siempre serás español.

#61 calu, livorno, 04/12/2013 - 08:17

Que li preguntin a la gent de Corbera d'Ebre per l'exercit rebel franquista, ajudat pels "democrates" Hitler i Mussolini.

#61.1 John Wayne, L'Oest, 04/12/2013 - 12:48

Así era entonces España, incluyendo Cataluña, a unos Hitler y Mussolini y a los otros, Stalin.
W. Churchill y F. D. Roosevelt, no tenían a quién apoyar!

#61.2 calu, livorno, 04/12/2013 - 12:59

Stalin mai va donar el mateix recolçament que el nazi de Hitler i el feixiste de Mussolini als rebels i colpistes de Franco.

#60 Gerard del Clot, Dux Catalanensis, 04/12/2013 - 08:02

En els estatuts de la Universitat de Saragossa, del 1583, s'indica que l'emblema d'Aragó és la Creu d'Alcoraz.De Aragoniae regibus et eorum rebus gestis, 1509, de Maríneo Sículo "insignias de Aragón que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul" BANDERA D'ARAGÓ --> Creu d'Alcoraz

#60.1 Manuel, Tarazona, 04/12/2013 - 16:21

No se si me inspiras más: risa o pena. Ya había referencia a las cuatro barras como señal real aragonesa en el siglo XIII. Concretamente en el Walford's Roll inglés.

Te recomiendo lo de siempre: leer. En este caso a Montaner Frutos y Guillermo Fatas. De nada.