El periodista Albert Soler (Girona, 1963) confessa al llibre “Por qué dejé de ser nacionalista” (Libros Libres) que, de jove, va militar a Esquerra Republicana.
El columnista del Diari de Girona explica que “tindria jo divuit anys” i que "vaig decidir afiliar-me a ERC” perquè la secretària que tramitava les altes era “una rossa espaterrant” i a aquesta edat “les ànsies sexuals no et deixen viure”.
“Li vaig donar les meves dades, vaig signar on em va assenyalar que ho fes, i malgrat els intents no vaig aconseguir res de la rossa”, explica. Tot i això, no descarta que segueixi en els arxius del partit tot i que mai va pagar la quota corresponent.
De fet, també revela que un dia cobria com a periodista un acte electoral per a les municipals i, en acabar, se li va acostar l'alcaldable d'ERC per dir-li que “ja sé que ets dels nostres”.
Soler, que treu el proper gener "Un botilfler en la Villa y Corte" (Península), assegura d'altra banda que “no suporto els imbècils” i que “són populisme pur”. “Però fins i tot al populisme hi ha classes. Els líders del procés a Catalunya són populistes, sí, però sobretot són imbècils”, insisteix.
A això cal afegir, segons la seva opinió, “la covardia". “Estrany és que un moviment d'imbècils aconsegueixi el seu propòsit, estrany és que ho aconsegueixi una colla de covards, però és del tot impossible que ho aconsegueixi qui és alhora imbècil i covard”.
