La insistència de Pere Aragones de pactar els Pressupostos només amb la CUP ha posat al Govern en un carreró sense sortida. Els cupaires, conscients que no tenien competència, han apujat el llistó: no a l’aeroport, no al Hard Rock cafè, no als Jocs d’Ivern.
La voluntat d’Aragonès d’arribar a acords amb els antisistema té, tanmateix, un motiu estrictament tàctic: mantenir l’equidistància després que, a Madrid, pactessin els Pressupostos de l’Estat amb el PSOE per uns resultats relativament escassos per a un partit independentista: les quotes de català a Netflix.
A més, el presidente de la Generalitat ha rebutjat totes les ofertes de Salvador Illa per pactar els Pressupostos de l’any vinent. El fet de fer-no amb tanta rotunditat, encara que el seu soci preferent fos la CUP, ha donat arguments també als cupaires.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda posterior a la reunió del Consell Executiut no ha donat més arguments més enllà que “calen pressupostos” o que són, en la seva opinió, “els Pressupostos de la transformació”. Diversos periodistes han insisistit si pensaven obrir ara negociacions amb el PSC o es plantejaven altres opcions.
