La decisió de JxCat d'entorpir l'elecció de Miquel Iceta com a senador -en substitució de José Montilla- per permetre la seva elecció com a president del Senat obeeix també a un 'atac de banyes'.
En cas de ser elegit, Iceta aniria per davant del president de la Generalitat en els actes oficials per raons de protocol. Una situació similar es va produir a mitjans dels 90 -després de la victòria del PP- amb Joan Rigol, llavors en les files d'Unió.
El llavors president del Govern espanyol, José María Aznar, no posava cap inconvenient. Al contrari, necessitat dels vots de CiU, va considerar que era una bona iniciativa de cara a la federació i Catalunya. Aznar, de fet, fins i tot havia ofert un ministeri a Duran.
Rigol tenia moltes opcions però l'acord es va desbaratar perquè el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va veure clara l'operació. Pujol no va confessar obertament quines van ser les causes, però en el protocol el president del Senat va per davant del de la presidència de la Generalitat.