Publicitat
Política · 21 de Juliol de 2019. 14:00h.

“Buscaven un mort”

Gregorio Morán, periodista: “La burgesia catalana s'ha fet l'harakiri”

“Buscaven un mort”

Gregorio Morán, dimecres passat a la llibreria Laie de Barcelona.

Quan jo vaig començar a La Vanguardia, d'això fa molts anys, Gregorio Morán venia els divendres i escrivia la seva sabatina intempestiva en una taula al fons de la redacció a l'esquerra. Just al costat -o potser era la mateixa- de la de Jordi Piqué, mossèn i redactor de Religió del diari. El diari encara era al carrer Pelai. Després del seu acomiadament al 2017 encara enyoro, els dissabtes, la seva sabatina. Perquè es pot estar d'acord amb ell o no -sovint no ho estic i aquesta entrevista és un exemple: Jo encara considero a Roca un referent de la Transició i he hagut de defensar fins i tot a Enric Juliana-, però Gregorio -em permetran el tuteig- té alguna cosa d'allò que tant ens manca ara a Catalunya: autoritat moral. Per això em vaig llegir d'una tirada el seu últim llibre, “Memoria personal de Cataluña”, entre el 24 i el 26 de maig. Ho sé perquè tinc la mania d'anotar la data de lectura a la primera pàgina. Per problemes d'agenda no hem pogut fer l'entrevista fins aquesta setmana. Millor perquè ha sortit no una una entrevista sobre el llibre en qüestió sinó sobre Catalunya. La trobada va tenir lloc el passat dimecres a la llibreria Laie de Barcelona.

- Què ens ha passat als catalans?

Ja hi estava tot. Senzillament calia treure això que aquí anomenem les essències i es va produir un fenomen curiosíssim que venia ja de lluny. Aquí aquest país sempre ha estat dominat per les classes dominants més conservadores.

- Aquest país es refereix a Catalunya?

Sí, l'altre també però d'una altra manera.

- Me n'alegro que ho digui perquè jo de vegades dic aquest país referit a Catalunya i tinc algun lector que diu que Catalunya no és un país.

Des de l'esperit de Cambó, no diguem ja del de Prat de la Riba... ha arribat un moment en què les classes dominants es van veure perillosament afectades però no perquè els anarquistes plantegessin la rosa de foc ni una cosa semblant, senzillament perquè trencaven i l'estat ja no estava en el seu poder de sustentar-ho.

- Però les classes dominants es refereix a la burgesia catalana?

Sí, sí, em refereixo a l'alta burgesia catalana.

- El procés és un invent de l'alta burgesia catalana?

No, però és una conseqüència entre d'altres coses de l'edat, és una conseqüència de Millet, de l'esperit de Millet. Millet no era solament Millet, era l'esperit! Aquell esperit de quan m'ho presenten em dóna la mà, jo em torno i qui m'ho presenta, que és un oligarquilla d'aquí, em diu: “és un estafador, eh?”.

- L'hi va dir obertament?

Sí, sí, era absolutament públic i notori. Era 'el seu estafador', per entendre'ns. Llavors tot això s'ensorra amb les genialitats polítiques. Perquè clar, Pujol era un geni del nyap, va estar 23 anys tapant forats i omplint-los. I si no que l'hi preguntin als 'grans': Prenafeta, Macià Alavedra, a tots fins a Artur Mas. Llavors arriba Mas que evidentment era en política el més semblant que es podia considerar en la política espanyola a Ferrer Salat -president de la CEOE- que va arribar a disputar-li a Adolfo Suárez la primacia de la dreta. Va ser un home clau a qui vaig conèixer molt bé, home clau en la liquidació d'Adolfo Suárez, però va tenir aquesta capacitat especial que tenen de vegades les oligarquies per fer-se l'harakiri pensant que maten a l'altre.

- O sigui que la burgesia catalana s'ha fet l'harakiri.

S'ha fet l'harakiri absolutament. Llavors van proliferar personatges que no coneixia ningú com Puigdemont, Torra, Quico Homs, les sisenes files perquè no són ni la segona ni la tercera fila, són les sisenes files.

- Però això és també perquè es produeix un buit de poder. La generació política que va fer l'Estatut desapareix -només sobreviu Mas- i la generació que ha fet el procés en certa manera també desapareix: o estan fugits o estan a la presó.

És un buit de poder perquè ja no hi ha poder, és a dir, el buit de poder no és que es morin aquestes generacions perquè no es moren, estan vius com una rosa, i si no que l'hi preguntin a Narcís Serra. Però es dediquen a una altra cosa, es dediquen evidentment al que era la il·lusió de la seva vida: a fer-se rics i si és possible, molt rics.

- Catalunya ja no té poder?

Cap. Jo dubto que el tingués passada la Transició però calia mantenir les forma. I les formes es deien les quotes. És a dir, allò que Franco va saber fer tan bé: això que tres ministres que siguin catalans, Suárez ho va mantenir, Felipe també, amb el PP va començar la cosa a fer aigües. Com Aznar parlava català en la intimitat doncs llavors va creure que no era necessari. Una cosa que caracteritza l'oligarquia espanyola, és el desconeixement absolut dels seus veïns i veïns fraternals, socis, col·legues, compares de la burgesia catalana, de l'alta burgesia catalana, que eren els mateixos que parlaven castellà a casa i si no que l'hi preguntin al gran Trias, tots van aprendre català ràpidament gràcies a la Constitució del 78 i gràcies al fet que la situació anava per a ells millorant i era imprescindible parlar català.

- El procés és un atac de banyes? Això que deia dels ministres.

No, no és buit de poder, és absència de poder. Evidentment genera un fenomen populista curiosíssim que és apel·lar a les tradicions carlines d'aquest país i dir que les nostres tradicions han estat atacades i vulnerades i que si nosaltres poguéssim seríem molt més del que som.

- Vostè creu que el procés té una base carlina? Jo ho dubtava fins que vaig llegir el llibre de Duran -que diu que sí- i el de Coscubiela, que també ho diu. És vostè la tercera persona que diu que hi ha una relació entre el procés i el carlisme.

Sí, sí, i tant que hi ha una relació amb la tradició. Cal no oblidar que la segona guerra carlina no es produeix fonamentalment al nord, sinó que es produeix fonamentalment a Catalunya, Berga és capital. I sobre tot va començar a l'Església, la reivindicació per exemple dels neoliberals catalans del procés perquè hi ha també la seva fracció neoliberal on hi ha el ximple aquest que jo dic, ximple solemne d'Enric Juliana.

- Home, li demanaria que no li digués ximple.

El mínim que puc dir-li és tonto, llest és justet.

- Però Juliana és llegit a Madrid aparentment, acaba de fer un llibre sobre Pablo Iglesias

Hi ha un sector de Podem a Madrid que ho llegeix i a més és, segons diuen, el corresponsal a Galapagar. Aquest home no s'ha d'oblidar que va ser qui va promocionar Artur Mas i va promocionar el famós editorial dels diferents diaris de Catalunya de “La dignitat de Catalunya”.

- Aquí es va fotre la premsa catalana?

Ja venia de lluny de l'”avui no toca” de Pujol. Pujol ho va laminar tot i a més ho va fer a un preu considerablement econòmic però garantint els llocs de treball com es feia antigament, senzillament va anar comprant peça a peça. Cal no oblidar-se d'aquell article memorable de Vázquez Montalbán garantint la probitat econòmica i personal de Pujol.

- Em queda lluny.

Jo em recordo perfectament quan va saltar el cas Banca Catalana, és a dir, Pujol va aconseguir anar laminant qualsevol petita fricció que pogués sorgir de tal manera que tot fos un oasi. L'oasi és la invenció d'algun de nosaltres, arriba un moment en què no hi havia oasi però hi havia un munt de camells i això és un sant Cristo gros: Com alimentes a tants camells? Però bé, jo crec que hi ha un moment molt significatiu que és la visita que fa Polanco a Pujol -que no està escrita- per explicar-li que van a fer un suplement en català i que va sortir El País.

- Pujol veia El País com l'enemic a casa, una espècie Cinquena columna periodística.

Polanco es va quedar de pedra, perquè la resposta de Pujol va ser irada i agressiva, em consta perquè ho he parlat amb els protagonistes, clarament li va dir que de fora no ha de venir ningú a fer diaris a Catalunya, els diaris els farem els de Catalunya. I recordo el comentari de Polanco: “A aquest cabró anem a fer-li un diari”. D'aquí que ell considerava que tot allò de Banca Catalana havia estat un invent d'El País. Per cert, acaba de morir el que va ser corresponsal d'El País i després director de Televisió de Catalunya...

- Alfons Quintà? Recentment no, fa mesos ja -Quintà es va suïcidar el desembre del 2016-.

Sí però el currículum és inaccessible perquè desapareix el seu pas per El País i només s'assenyala que era una mena de confident policial.

- Pujol jo crec que el va fitxar de director de TV3 per desactivar la corresponsalia d'El País a Catalunya.

Quintà era un home en venda, el que passa és que mai li donaven el que ell demanava. Jo recordo a La Vanguardia un sopar amb el director, que arriba tard...

- Director, quin director?

Un director i quan arriba em diu: escolta, ho sento però és que ens ha enviat una entrevista Pujol per publicar-la el diumenge i ens l'ha enviat en català i va haver de dir-li: “president, nosaltres publiquem només en castellà”. "Ah, bé, ara se la envio en castellà”. Van tornar a enviar-la completa amb titulars, preguntes, respostes, fotos.

- Això Lluís Foix ho va explicar.

I fins el dia que havia de sortir!

- A Catalunya, què ha fallat a part dels diaris? Han fallat també els periodistes?

La societat civil, aquí ens vam inventar una societat civil: Millet, Palau.

- Pujol ho deia: no tenim estat però tenim societat civil. Queda molt bé.

La societat civil era Pujol, els seus fills i l'entorn. No hi havia societat civil. No hi ha societat civil.

- O és la prolongació dels partits: l'ANC, Òmnium.

Sí, no hi ha societat civil perquè en aquests moment la representació del comerç català estigui en mans d'uns descerebrats.

- Es refereix al nou president que anava amb la careta de Puigdemont al cotxe.

Un tio que té dues benzineres. A partir d'aquí un pot fer el que vulgui.

- Què més ha fallat, els intel·lectuals? Si hi ha intel·lectuals a Catalunya...

Això ho havia eliminat Pujol ja des del primer moment. Donat el temps que porto aquí i el que vaig conèixer a Pujol, les vegades que vaig menjar amb ell, puc gairebé testificar que Pujol no va llegir mai res.

- Tenia fama de ser un gran lector, d'haver-se llegit tots els diaris a primera hora. Inclòs el Frankfurter Allgemeine, el Corriere della Sera i Le Monde.

Sí, i a Emmanuel Mounier també. Fals. Tot era absolutament fals. Pujol és aquest tipus de mentider que es creu les seves pròpies mentides com Roca.

- Però posa Roca i Pujol en el mateix cistell?

En mentider, si.

- I quan diu mentider, vostè parla per ressentiment o perquè a vostè li van censurar un article a La Vanguardia...

Sí, sí als dos, en mentiders sí. Jo em recordo perfectament de parlar amb Roca i dir-me coses que eren rotundament falses en què ell havia intervingut però no amb el que deia ell, sinó tot el contrari.

- Potser la classe política no es caracteritza precisament per dir molt la veritat...

Sí però es pot callar.

- Roca estava en actiu?

Sí, sí estava en actiu.

- Llavors raó de més perquè no digués la veritat -dic mentre se m'escapa el riure.

Però mentir com un bergant. Per exemple tota la invenció del 23-F i la relació de Pujol, Roca, Múgica, Armada tot és un despropòsit de mentides.

- Però, perdó, la relació de Múgica i Armada era amb el PSC.

No, no era amb el PSC.

- El famós dinar -o sopar, ja no me'n recordo- a Lleida.

La relació era amb Pujol i Roca. Enrique Múgica ja no està en condicions de poder parlar d'això ... però...

- M'està dient que Pujol demanava un cop de timó?

No, no, a Pujol no li venia malament ni un cop de timó. A Pujol la política espanyola se la bufava sempre que el territori quedés exempt d'intromissió i això l'hi garantia Armada o el que fos. En aquest sentit feia la mateixa maldestre política que va fer Cambó respecte Primo de Rivera i la burgesia catalana i el gran Gaziel: aquest ens solucionarà un problema bàsic que és aquesta classe obrera agressiva i pidolaire que tenim i després ja pactarem entre nosaltres. El que passa és que aquí no hi havia rosa de foc, no hi havia res.

- Als anys 20, a Barcelona mataven pels carrers.

Això era una cosa molt seriosa però aquí ara no hi havia res. Recordo que quan jo vaig arribar aquí a viure, al 90 o 91 em deien que el llibre meu sobre la Transició estava molt bé però que se m'oblidava el paper fonamental que ha jugat la classe obrera en la Transició. Jo recordo que qui m'ho diu, que ara és catedràtic de la universitat i evidentment està en posicions que prefereixo no recordar, em deia: “la classe obrera aquí va ser fonamental a la Transició”. Però si la classe obrera no pintava absolutament res, no ha pintat absolutament res. Ha sortit una entrevista que m'han fet a El Viejo Topo que està molt bé, que m'ha fet López Arnal, però hi ha un moment en l'entrevista quan jo li dic que és com el 23-F: que no hi va haver oposició, vam esperar mirant al televisor a què aparegués el Rei i ens tranquil·litzés i López Arnal em diu que hi va haver gent que va sortir, no vaig voler entrar en detalls però jo me'n recordo de la gent que va sortir. A Madrid va sortir un cotxe, que era un 850 amb uns tios amb un nou llarg que millor s'ho ficaven pel cul, què anaven a fer ells, els últims mohicans? Morir amb les botes posades? Una bestiesa, no hi va haver res!

- Tornant al procés, això com s'acaba?

Això no s'acaba.

- El procés és com l'energia, es transforma però no desapareix.

És un procés molt lent. És com preguntar en plena primera guerra carlina com van a acabar les guerres carlines: seguiran diversos processos i s'anirà apagant, hi haurà un moment d'ascens, altres de descens, les essències, els jocs malabars que farà Sánchez.

- Què li aconsellaria a Sánchez sobre Catalunya?

Jo a Sánchez no li aconsellaria mai absolutament res.

- No es refia?

No, no, no.

- Ja no es fiava de Zapatero.

Home és que Sánchez és un Zapatero en llest, té molt més perill, perquè Zapatero era un beneit, era de Lleó però aquest ha viatjat més, aquest és un manual de resistent, es podrà liquidar el partit, es podrà liquidar tot.

- Però seguirà endavant.

Seguirà endavant. A més sempre serà dels que t'ofegui dient: “t'estic salvant, te n'adones?”, però t'ofegues. La situació a Catalunya com a tal? Solucions a curt termini no n'hi ha, hi ha maneres millors o pitjors de atenuar, atenuar una situació com la que vivim, però solucions? A què es diu una solució? A portar una vida política normal? Això és molt difícil. Cal esperar que aquests nois de la CUP es facin grans, que tinguin ja les propietats dels seus pares.

- Bé s'estan integrant en el sistema: ja han aprovat que els diputats poden repetir i els militants han rebutjat pujar les quotes.

Que vagin fent-se amb els patrimonis paterns, que tinguin una responsabilitat, col·loquin els seus diners a La Caixa, i sàpiguen on invertir les coses, els seus diners, però a mi tot això m'agafa criant ortigues.

- Recordo que quan a Benet Salellas, llavors diputat de la CUP, se li va descobrir que tenia sis locals en herència que li havia deixat el seu pare va dir que el seu pare havia estat treballant tota la vida com si la resta de pares no haguessin treballat. Deixeu-me fer-li les últimes preguntes. Podem arribar a les mans a Catalunya? Hi pot haver sang? Volien morts?

Les tres preguntes es resumeixen en una, on són els límits de la violència? A què s'anomena violència? El fet que jo no pugui escriure en cap diari en català ni a Catalunya, el fet que et puguin pintar la casa que t'insultin i tal, això és violència de baixa intensitat? Bé, depèn. Per a qui la viu no és de baixa intensitat, per a qui la provoca, sí.

- Però pot haver sang?

Sang ja n'hi ha hagut.

- Diguem que hi ha hagut alguna baralla.

Es refereix a aquella noia que li van trencar tots els dits de la mà fins que es va descobrir que no era cert.

- Bé, aquesta ha estat una de les heroïnes del procés. Ara l'estan promocionant. Fa xerrades i tot. Vull dir que si pot haver alguna cosa similar als Balcans.

No. Primer, els Balcans és un fenomen històric que venia de molt enrere, les guerres balcàniques tenen un procés molt llarg i després hi havia un conflicte internacional important després de la caiguda del mur de Berlín, i sense la col·laboració germano-croata i la col·laboració rus-sèrbia seria molt difícil d'entendre i el paper de l'OTAN amb Albània. Jo no em canso d'insistir que la base més important dels Estats Units a Europa està a Albània, cosa que la gent desconeix i la gent no ha estat a Kosovo. Jo he estat a Kosovo on l'avinguda principal es diu Clinton, que és qui els hi va donar evidentment tot. És un territori mafiós sense més, és un Mònaco per a pobres. Que aquí el procés hagués tingut més força periodística i desvergonyida si hi hagués hagut un mort. Buscaven un mort i que a més fos dels seus, és clar.

- Buscaven un mort?

Buscaven un mort. El van buscar fins a la sacietat. El van buscar l'1 d'octubre.

- Com? Excitant a la gent? TV3? Els col·legis?

Això va ser un parany i no saducea, era un parany real, a veure si algun policia se sobrepassava i tenien una desgràcia i li obrien el cap a un de veritat.

- També el Ministeri de l'Interior i la policia no van estar a l'altura.

No, no van estar a l'altura.

- Aquestes imatges pegant són impròpies del segle XXI.

Van caure en el parany. Cal veure què ministre de l'Interior hi havia, què coneixement hi havia per part del PP de la realitat que s'estava vivint a Catalunya. Una cosa molt semblant al que passa ara amb Podem, valgui la comparació que sembla molt distant. El problema del PP i el problema de Podem és que no tenen ni idea del que és Catalunya, del que està passant, no tenen ni idea. És a dir, per a ells són els Comuns i que hagin posat un personatge com Gerardo Pisarello com a primer secretari de les Corts al tucumano que ha escrit un article recentment sobre a què es deu aquesta mania de la unitat d'Espanya, és d'una entelèquia... Aquest està de primer secretari de les Corts a Madrid.

- A viure que són dos dies.

És clar, ja està col·locat. La il·lusió de Dante Fachin era aquesta però no va arribar.

- Però, perdó: s'han col·locat tots, perquè a Nuet mai li vaig sentir jo una paraula a favor de la independència i està de diputat d'ERC al Congrés. Ernest Maragall va estar 30 anys al PSC. I Elisenda Alamany ha fet el salt dels Comuns a Esquerra en un tres i no res.

Com s'explica això? Què la classe política catalana té una singularitat pel que fa a la d'Espanya? No, no ho crec. El que passa és que aquí el batec de base, el que genera l'esperit pujolià, això que nosaltres ens podem permetre tot perquè som nosaltres. En definitiva, jo no robo, jo robo per Catalunya, i clar això és diferent.

- Conec un alt càrrec que el van enxampar en un excés de velocitat i va dir que corria per Catalunya.

És clar. És una mica com els vells franquistes: que no robaven, feien patriotisme, doncs això.

- És una revolució burgesa o és l'última revolució burgesa de la història? És una revolució fatxenda, no?

És la penúltima contrarevolució burgesa a Europa, jo insisteixo en l'entrevista d'El Viejo Topo en què VOX a Catalunya no pot funcionar bé perquè per això està Torra. Torra és l'equivalent de VOX a Catalunya. El mateix menjaciris, les mateixes concepcions del món, tot igual, l'únic que canvia és el referent global o local, en uns Espanya com a imperi i en altres els Països Catalans. Insisteixo, i en el llibre crec que ho explico alguna vegada, és que la sorpresa més gran que vaig tenir jo és trobar-me que el primer debat que veig aquí a Catalunya de l'esquerra és un debat sobre els Països Catalans que a mi em va deixar al·lucinat. Perquè clar si jo vaig a Madrid i els plantejo als meus confrares, col·legues, amics que anem a debatre sobre la Hispanitat és que em fan fora, sense més.

- Jo crec que no es pot comparar l'independentisme amb VOX, però vaig a dir una cosa: VOX no ha trencat una paperera ni ha tallat l'autopista. Aquí van estar 15 hores tallant una autopista els CDR i els Mossos mirant-s'ho.

Sí, sí, la impunitat dels grups indepes, dels fills dels estafadors per ser exactes, és un fenomen social.

- Deixeu-me fer-li una última pregunta que va lligada al penúltim llibre que vostè va publicar, Catalunya està en decadència?

Absolutament.

- I no té solució?

No, les decadències són molt lentes.

- Ni els romans sabien que estaven en decadència.

Ni Atlantic City. Jo crec que això va camí d'Atlantic City.

- Atlantic City?

Casinos mig buits, vells que van a allò de l'Inserso. Jo quan veig aquestes senyores més grans encara que jo amb el llacet groc és una escena que té fins a certa tendresa, perquè aquesta és la ignorància d'aquella senyora que va Lourdes dient “vull que em treguin el lumbago”. Doncs és una mica el mateix, “és que em trauran les pensions”, però si se les estan donant! Se les traura per ximple, les seves pensions estan garantides però no per aquests, estan garantides per l'Estat. Aquí a diferència del País Basc hi ha un tret sicilià.

- Sicilià?, el clan?, la màfia?

El desdeny a l'Estat. Al País Basc estava molt clar.

- Sí, aquests es creien que la independència seria un bufar i fer ampolles. L'Estat s'ha posat en marxa: l'Estat, la justícia. Ara van dient que no van valorar la força de l'Estat.

Què pensaven? Això és el que hi ha.

Fins i tot l'altre dia van dir a TV3 que Borrell havia espiat. Què pensaven, què les ambaixades es quedarien amb els braços plegats? /Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

41 Comentaris

Publicitat
#26 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 00:25

En un dels llibres del Morán de quan el Morán valia la pena, vaig llegir allò que Fraga va presentar Carillo al Club Siglo XXI com un "comunista de cuidado". Ara Morán és el "comunista de cuidado" de la dreta espanyola, que el passeja sens cap mena de vergonya. Cal reconèixer que de tant en tant encara diu coses interessants, a diferència d'

#26.1 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 11:49

Però és que és veritat! Hi ha una sèrie d'ex esquerranosos que ara són joguines de la dreta espanyola. Salvant les distàncies, el Morán comença a semblar la Rahola i el seu rotllo de l'esquerra caviar. "No, si yo soy más comunista que nadie, pero Sánchez es un peligro para el país, los de Podemos son muy tontos y Vox no es una amenaza para

#26.2 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 11:50

El més trist de gent com el Morán, el Trallero, etc., és que quan les classes dirigents -de veritat- hagin acabat de treure'ls el suc els tractaran com a una pell de taronja (si és que llavors encara són vius, és clar).

#26.3 Sergi Sergio, Barcelona, 23/07/2019 - 14:04

Como os jode que os digan 4 verdades bien dichas. Ala, a rabiar.

#26.4 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 16:50

No, si jo estic molt tranquil! En realitat, el que és un miracle és que tota aquesta història no s'hagi acabat molt pitjor. I encara que pugui ficar-me amb el Morán, té un discurs articulat que és una meravella en un mitjà com aquest. Però de tota manera el que he dit és veritat: en aquests moments està totalment instrumentalitzat.

#25 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 23/07/2019 - 00:21

Que vergüenza que la genestapo siga aún en activo:
https://www.elconfidencial.com/espana/2019-07-22/mossos-grupos-parapoliciales-practicas-cataluna-proces_2123063/

#24 Telamarinera , Vng, 22/07/2019 - 22:37

Un periodista/escritor libre y de carácter asturiano.

#23 Kevin, Cervera, 22/07/2019 - 15:54

L’entrevista potser és interessant però és impossible llegir-la en català. Si feu anar traducció automàtica almenys repasseu el resultat i no contribuïu a destruir més la llengua.

#23.1 Figueras, Figueras, 22/07/2019 - 23:24

Doncs jo l'he entès perfectament, en canvi hi ha un lector indepen x aquest diari que escriu fatal, ja possats l'hi comentes que no es carregui la llengua... A no, que aquest es dels vostres...

#23.2 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 00:23

Un exemple: "Aquell esperit de quan m'ho presenten em dóna la mà, jo em torno i qui m'ho presenta" Òbviament el castellà deia: "Aquel espíritu de que cuando me lo presentan me da la mano, yo me vuelvo el que me lo presenta". No pot anar predicant la moral de l'esforç i ser tan cutre, Sr. Rius.

#23.3 Oriol, BCN, 23/07/2019 - 11:47

A veure, em podeu posar tots els punts negatius que us vinguin de gust, però la frase que he transcrit està tan mal traduïda que cal reconstruir l'original castellà per entendre-la. I no és l'única. Això és una potineria impressionant. Ja posats a fer, podrien deixar l'entrevista en castellà i almenys no faria mal als ulls.

#23.4 Sergi Sergio, Barcelona, 23/07/2019 - 14:07

Estic d'acord es la punyetera mania de traduir i traduir, cony, si aquest senyor ha parlat en castella, doneu ll'entrevista en catella i punt, si es cen catala, doncs en catala, quina mania de traduir.

#22 Mayor Dundee, Coll de la Marrana, 22/07/2019 - 14:52

El gran Gregorio es dels pocs cronistes que mantenen la seva dignitat intacta a pesar de tot el desgabell que hi ha dins del periodisme actual. No haver-se vengut mai per un plat de llenties, ni pel furor patri es de les poques coses gratificants que encara existeixen. Larga vida, Gregorio!