El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, no va poder accedir dilluns a la cimera del clima de Copenhaguen (Dinamarca), que va ser un caos, perquè anava amb una acreditació de la Xarxa de Governs Regionals de Desenvolupament Sostenible, mentre que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, duia una acreditació del Govern espanyol, juntament amb la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i el director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat, Frederic Ximeno.
El conseller Baltasar ha explicat durant la tertúlia del programa El matí a 4 bandes de Ràdio 4 que "jo vaig poder entrar perquè estic acreditat per la delegació espanyola", però a pregunta d'e-notícies ha admès que "el vicepresident anava amb una altra mena d'acreditació diferent a la meva i els temps d'acreditació encara eren superiors. És absolutament increïble... ja era el mateix si entraves tu o l'altre. L'important era veure que hi ha havia milers de persones que podien entrar".
Baltasar ha especificat que Carod-Rovira "tenia una acreditació de les Xarxes de Governs Regionals de Desenvolupament Sostenible que són organitzacions a nivell mundial i a les quals pertanyem i Catalunya forma part del comitè executiu. Evidentment, Espanya va limitar molt el nombre de persones que es podien acreditar de cada comunitat autònoma perquè ells també tenien un cupo. Llavors, en un moment es va plantejar reduir aquest cupo i el vicepresident va dir que ell no tenia cap problema en no anar amb la delegació espanyola i anar amb les Xarxes".
El conseller ha dit que "per suposat" la iniciativa d'anar amb les Xarxes de Governs Regionals de Desenvolupament Sostenible i no amb el Govern espanyol va ser a iniciativa del propi vicepresident.
A la capital danesa, Carod-Rovira i Baltasar han signat a Copenhaguen (Dinamarca) un acord de col·laboració amb el Consell Regional de la Regió de Fatick, al Senegal, en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). El conseller ha justificat la signatura d'aquest acord a la cimera perquè "com el president de la Fatick estava a Copenhaguen vam considerar més lògic que ja que tots anàvem a Copenhaguen que es signés allà i no fer un viatge especial d'uns o d'altres".
