Publicitat
Política · 13 d'Abril de 2017. 09:35h.

"Catalunya és malastruga"

Guillem Martínez, autor de "La gran ilusión": "Mas és un líder incult i mediocre"

"Catalunya és malastruga"

Guillem Martínez

El Guillem Martínez (Cerdanyola, 1965) no ho sap, però quan servidor treballava a La Vanguardia a mitjans dels 90 era un dels meus herois.

S’hi podia estar d’acord o no, però la secció d’opinó d’El País d’aquella època era de les millors. De fet tenia una cosa que no trobaves enlloc més: feia riure. Ell era un dels que hi escrivia habitualment juntament amb altres com -si la memòria no em traeix- Ramon de España, Joan Barril, Enrique Vilamatas, Sergi Pàmies o Javier Cercas. No era periodisme, fregava la literatura.

Ara acaba de publicar “La gran ilusión. Mito y realidad del proceso indepe” (Debate). Amb aquest títol no pot ser un llibre a favor però és que el procés ha tingut generat un boom editorial. Quan tota semblava flors i violes la majoria de novetats eren a favor, ara que comença a haver-hi dubtes són crítics o fins i tot despietats.

Feliçment Guillem Martínez continua escrivint a El País -jo de vostès repescaria l’article publica el 12 de setembre del 2014: “Cuando Pujol despertó, la cohesión estaba ahí”- i també la revista digital CTXT.

- Vostè augura que el procés acabarà "amb un intercanvi de cromos amb l'Estat" però a mesura que s'acosta al final no ho sembla, més aviat que la derrota serà per golejada.

 Auguro poc. Descric el que ha passat, el que al seu torn projecta l'ombra del que passi. El llibre està escrit en el II acte de l'obra del procés. I, sí, sembla que, en aquest III acte, que s'arrossegarà penosament fins a l'estiu o setembre, la cosa pinta per golejada. El que no és mal resultat, sabent que no hi havia ni equip, ni pilota, ni porteries, ni ganes de jugar.

 - De fet, el sobiranisme ha menyspreat el poder de l'Estat però aquest acaba de derrotar ETA.

 No crec que hi hagi menystingut el poder de l'Estat. Ho ha tingut molt present. Ha tingut molt present, per exemple, en evitar, en tot moment, exposar-se a la inhabilitació. Han rebutjat aquesta possibilitat fins i tot en judicis, quan acceptant podrien haver internacionalitzat el conflicte. I en evitar, per ara molt més, la presó. Potser ha infravalorat el poder de l'Estat, i ha arribat, es diria, a creure les seves pròpies consignes propagandístiques. De fet, a hores d'ara del partit, es diria que el processisme manca de qualsevol tàctica o obra més enllà de les equacions propagandístiques que ha elaborat. Només han servit per mobilitzar part de la societat al voltant d'un Govern, i no per fer cap pas en la direcció anunciada. Anunciada contínuament, d'altra banda. El processisme manca de pla -en la seva última verbalització, va substituir el pla anunciat per reprendre el tema referèndum; és a dir, per no fer l’anunciat- i, molt important, també manca d'eines de coacció enfront de l'Estat. Almenys, aquest matí a primera hora. És simplement, un mecanisme electoral, que està suavitzant la mort de CDC i reconduint el catalanisme conservador cap a ERC.

 - En la seva opinió, aspiren a un pacte bilateral. I, en efecte, jo he sentit Neus Munté dir-ho. Però vostè adverteix que "Catalunya mai ha pactat res, bilateralment, amb l'Estat".

 Sí, la fantasia de la bilateralitat de Catalunya és molt antiga, pel que es veu. Neix a la Corona d'Aragó. És curiós que, sense cap prova de la seva existència, ens comportem com si fos real. L'Estat, en fi, mai ha negociat res. Va tancar la porta en aquest sentit en el XIX, amb la Restauració. Abans d'ella, la República es proposava repartir la sobirania entre els Estats, la Federació i els municipis. És possible que la bilateralitat sigui, simplement, un mite del catalanisme conservador que, al contrari que les esquerres catalanes, mai ha tingut la sobirania i el seu repartiment a l'agenda. La prova del cotó que al catalanisme conservador històricament tant li fa la sobirania és que el sostre competencial més alt de Catalunya, amb àmplies quotes de sobirania fins i tot en política internacional, és de 1936 i gràcies a l'anarquisme català.

- El procés ha estat per marcar paquet?

Jo diria que ha servit per tirar endavant en una crisi social, democràtica, econòmica i de règim, com no es veia en moltes generacions. Fins que Mas no el va recollir del carrer en 2012 -al carrer i en aquesta data hi havia més coses i més perilloses per a la seva continuïtat-, el Govern Mas i tots els professionals del Catalonian Regime el 78 veien la seva existència i honor en franc perill . Podien haver passat a la història com uns lladregots i uns psicòpates socials. Gràcies al procés que van raptar -amb massa facilitat com per parlar de rapto-, no ho faran, o no tan ràpid.

- El procés va començar el 2010 amb la sentència del Constitucional? La meva idea personal és que va començar amb Maragall, que va plantar un Estatut per desplaçar CiU de l'eix catalanista

El procés ciutadà -demanda d'un referèndum per a la indepe-, diria que comença el 2007. Aquest procés social desapareix en 2012, quan els ideòlegs de la cosa els hi regalen, zas, a Mas. I, literalment, i com no podria ser d'altra manera, mor. Però sí, Maragall era un tipus llest. Va ajudar a verbalitzar la crisi de partits del Regimen'78 abans que a la resta de l'Estat. En aquest sentit, Catalunya va començar abans la seva crisi i sembla que, d'alguna manera, també, i gràcies al procés, ha iniciat abans que la resta de l'Estat la seva recomposició. I sí, amb Maragall comença la lluita per la vida de CDC, CiU o com es digui aquest matí. Recordem que l'Estatut de Maragall, bàsicament, se'l van carregar PP, PSOE i, tatxan-tatxan, CDC. No ho volien ni en pintura. Era la fi del règim del 78, que CDC, ponent constitucional i col·laborador necessari durant més de 30 anys, va modular a l'Estat i a Catalunya. L'Estatut de Maragall, per cert, va ser un intent intel·ligent d'establir una mena de federalisme, sense anomenar la bicha i sense recórrer a una reforma constitucional improbable en aquest sentit fins i tot avui. No va ser possible ni un segon.

- El PP tampoc va ajudar: els estatuts andalús i valencià no van ser recorreguts

El PP es va lluir. És una pena, en aquest sentit, que la justícia poètica sigui tan poc freqüent com l'altra. El constitucionalista Pérez Royo parla, al·ludint l'obra del PP amb la cosa Estatut, d'un cop d'Estat del PP al tram territorial de la Consti. Sigui com sigui, avui no hi ha Consti en diferents trams. Com a mínim en el tram territorial i en el social, que se'n va anar en orris amb la reforma constitucional exprés de ZP, un tipus que ha resultat més perillós que un mico amb una pistola. El resultat d'una Consti amb tants trams fallits és un guió d'una peli de por. No m'explico com no es parla més d'això, llevat per l'absència de mitjans de comunicació de qualitat. L'Estat viu una crisi pitjor que la italiana dels 90 's. I s'està anant de rositas. Possiblement per dues coses que existien a Itàlia i aquí no. Justícia fiable i uns mitjans que no sempre eren un nyap.

- Què és la "tel·lúrica mala sort catalana"? No serà més aviat culpa nostra.

Hi ha la culpa i la responsabilitat. Però Catalunya és malastruga. No crec que això hagi resultat fonamental en el seu destí, però l'ha guarnit. Després de Polònia, igual és el país europeu amb una història més modulada per la mala sort, per una mena de destí que va i remata opcions. Exemples, mil. La Guerra Civil, en l'edat mitjana està plena de candidats malastrucs a rei dels catalans. El segle XVII -la pera; dos territoris, Catalunya i Portugal, en guerra contra l'Estat per la indepe, dos territoris més, Andalusia i Aragó, pensant també en marxar-, no va consolidar una República Catalana -de la qual ningú parla, per cert, ja que no dóna la raó ni al nacionalisme català ni a l'espanyol-, perquè els seus líders van ser els primers processistes de la història -no la volien-, però també per aquesta mena de component mala sort que és la geopolítica. Al segle XVIII, es repeteixen aquests dos ingredients. Com, he, he, ara. En 1931 un Presi en el seu límit biològic proclama la República catalana, però li treuen dels nassos per gagá. Maragall, també en part, no va poder conduir la situació per problemes de salut. Si no fos per la mala sort, Catalunya no tindria cap tipus de sort. És una final de Sevilla contra l'Steaua contínua. Catalunya necessita cruyffisme, com tothom. El procés no ho és.

- Per què Pujol tria Mas?

Per escalfar la banqueta, creuar el desert i donar temps a l'adveniment del seu fill, que no va advenir perquè el van enxampar amb el carretó de gelats del negoci familiar de les ITV.

- Mas, segons vostè, "es vanta de no llegir la premsa, local i internacional"

No és una opinió personal, és una dada confirmada. És un líder inculte i mediocre, com tota la tercera onada de líders de la Transi. Succeeix en tots els partits veterans, i en alguns de nous. Els llestos, en fi, s'han anat dels partits. Com Rajoy o Susana, domina la cultura i els mecanismes del seu partit i del seu marc comunicatiu, que sempre és una bandereta. Poc més. Saben poc o gens del segle XXI. Són francament perillosos.

- La Plataforma pel Dret de Decidir "se'n va anar en orris per desacords personals interns", expliqui, expliqui, expliqui.

No tinc molt més a dir més enllà del que diu el llibre. Aquests detalls de casino de poble no m'interessen molt, excepte per especificar que són de casino de poble.

- No sé si sap que Alfred Bosch explica en un llibre ( "I ara què?") Que en l'assemblea de Girona el sector crític va tancar amb clau al sector oficial. El que no aclareix és si va ser Carme Forcadell què ho va fer.

L’ignorava. He omès molta informació de llibres processistes perquè no aporten molt. I sí, el el gran nivell intern del procés no ha estat molt alt i s'ha barrejat amb fantasies, vanitats i trajectòries personals de perfil low cost. La fabricació de política, d'altra banda, sempre sol tenir trams yuyus. La política s'assembla a la fabricació de salsitxes en què sempre és preferible no veure com les fan.

- El procés ha consumit una enorme quantitat d'energia? Vostè parla d’ "energia popular". Recordo que Miquel Iceta ja ho va advertir en una conferència a les Drassanes

Sí, molta energia al voltant del Govern, que ha evitat molta energia en contra del Govern, de l'austeritat i la corrupció estructurada. Aquesta decisió social ha requerit una cosa que embruta a la societat. La seva complicitat. La societat ha tingut, si els hagués desitjat buscar, dades per sospitar que tot això era una presa de pèl, i que darrere de tot això hi havia una contrareforma democràtica històrica, sense comparança en la història d'Europa recent, centrada en el seu Sud. A hores d'ara, per exemple, fiscalia estudia si les retallades sanitàries són causa de 8 casos d'homicidi a la Vall d'Hebron. La brutalitat de les retallades, i el seu caràcter antidemocràtic, antisocial i inhumà no han tingut nom. Una societat que en alguns dels seus trams cridaners ha decidit no veure això, sinó riure-li les gràcies al seu Govern, no és una societat sana, i deu tenir seriosos problemes estadístics amb conceptes com l'honestedat.

- La crisi econòmica ha generat el 15-M i el procés. Els dos surten del mateix lloc?

Els dos surten d'alguna cosa en crisi, agredit, que està desapareixent i que no tornarà. La classe mitjana.

- El procés és un moviment de classes mitjanes? O fins i tot de classes mitjanes que volen recuperar el seu nivell adquisitiu?

El procés són milions de persones, pel que són milions de raons, suposo. No obstant, ha primat també, diria, una mica moralment inquietant. Les ganes de creure que Catalunya és Nord i no Sud. Les ganes de creure que aquesta crisi social, democràtica i econòmica no va amb nosaltres, sinó amb els espanyols, aquests éssers endarrerits, antidemocràtics, a talps i amb tres braços, tan diferents de nosaltres. No és així. Va amb nosaltres. Ens toca a tot el front. De fet, si no es fa res -no s'està fent res-, no tindrem un altre paisatge en les pròximes dècades.

- Què ha fallat a Mas? Perquè és evident que alguna cosa ha fallat, si no encara seria president.

Va fallar que la CUP no el va votar, si bé va votar la resta del pack. De tot el conjunt a sotmetre a control, la CUP només va sotmetre a Mas. El que és un èxit per Mas.

- Vostè diu que oferia "fermesa, honradesa, valor", els "valors protestants de la classe mitjana catalana".

Al·ludeixo als seus valors comunicacionals. Aquests valors, em temo, són un purisme local reaccionari. El casticisme local, les sevillanes locals, aquí és el Noucentisme. Aquests valors no existeixen a la vida real, o mai s'han vist verificats. La dreta catalana és tan cafre com qualsevol altra dreta peninsular, em temo. Darrera el procés jeu la seva sensibilitat social. Cap.

- Què hauria estat Mas si no s'hagués dedicat a la política?

No ho sé. Però suposo que no tindria un domicili i dues segones residències.

- Per què es fa indepe?

Es fa processista. En general, en una cultura el periodisme gira al voltant de les declaracions, no cal fer gaire cas del que declaren els polítics. No tinc clar, tampoc, que el processisme sigui indepe. Ha aparegut un recent estudi acadèmic, per exemple, que especifica que més del 50% del votant processista estaria predisposat a altres formes d'ancoratge de Catalunya. Convé recordar també que Mas va començar a emetre discurs indepe en les últimes eleccions. Ho deia en cada míting. També deia en cada míting que tant li feia ser Presi o no. El que dóna la credibilitat final a tot el corpus de les seves declaracions.

 - Jo crec un dels problemes és que Mas és ja d'una altra generació, més gran que Valls, Renzi o Cameron tot i que ara ja no estiguin en política. Com ell, d'altra banda. Això d'escriure la pregunta de la consulta o els discursos "del seu puny i lletra" mostra un home poc avesat a la tecnologia

En el llibre transcric una conversa seva amb Fainé. A l'inici de la crisi, quan era bancària i se situava en els USA, li pregunta al de la Caixa si la crisi vindrà a Europa. Fainé li descarta. Estem governats per saldos, vaja. Una curiositat. Els líders processistes són catòlics practicants. Poden ser, per descomptat, catòlics, musulmans, o adorar a la deessa Kaly. Però crida l'atenció que facin exercicis espirituals junts, que es passin confessors, que es recomanin mossens i homilies. Això explica que són una minoria poc comú, exòtica. Això parla de com se seleccionen els líders, em temo que en tot l'Estat. No se seleccionen per les seves capacitats, habilitats o coneixements. Els seleccionen ells mateixos. El que aboca a certa degeneració.

- I vostè creu realment que Mas és independentista o sempre ha aspirat a una oferta final de l'Estat?

El 2012 va tenir una entrevista a la Gene amb una enviada del Departament d'Estat dels EUA. Després d'una bona estona escoltant imatges marineres, l'enviada de Hilary es va cansar i li va preguntar si Catalunya volia alguna cosa. Mas va dir que no. Literalment. La finestra del procés, d'haver existit, es va tancar el 2014, quan es va rajar del referèndum, i la comunitat internacional i el Govern de l'Estat van veure que tot això no era res. Avui, no li brinden a l'invent molt respecte, que es digui. Si un es creu les memòries de l'actual ministre d'economia, el 2012, l'any en què Mas, CDC i el gat es fan processites, Mas podria haver fet el que hagués volgut, perquè l'Estat estava KO i esperant la seva intervenció. Va passar setmanes en ple segle XVII, vaja. I Mas no va fer res. Suposo que perquè, ni tan sols, se li va ocórrer. No estava dins la seva cultura fer alguna cosa al respecte. El procés, des de l'inici, no van ser accions, van ser declaracions. En el cas de Mas i CDC, no han aprofitat la crisi política espanyola perquè són part de la crisi política espanyola.

- Arriba a dir que el procés és un "Pòquer mal plantejat"

Sí, no té intel·ligència i assessorament. Encara sabent això, jo mateix m'he meravellat de la ulterior absència absoluta d'idees. És més cutre del que podria semblar a primera, segona o tercera instància. No té nom. Metàfora. A la primera entrevista de Romeva a la BBC s'ho van pelar. Romeva es va limitar a repetir consignes processistes, i el periodista, que era anglès, és a dir, aliè a la cultura local, se'l va menjar amb patates utilitzant, simplement, la disciplina periodística, inexistent en la nostra cultura.

- El procés hagués arribat on ha arribat sense TV3?

És important saber que no s'ha arribat a cap lloc, perquè no volia arribar a cap lloc. Dit això, el de TV3 és una pena. Era una mena de BBC en un país catòlic. Una cosa improbable. I ja és una tele valenciana. Per la resta, penso que els mitjans han tingut una participació important i lamentable en l'assumpte. No han informant. Han reproduït declaracions. Han cregut que la seva funció és elaborar cohesió al voltant dels valors que emet un govern o un altre. Els mitjans espanyols i catalans porten fent això des de la dècada dels 70. I, snif, en un altre estil i sense valors democràtics, des de 1939.

- També es queixa dels "mitjans públics i concertats"

Els descric. El concepte és molt bo. No sé si és d'Alfons López Tena o de Pep Campabadal, però descriu en si mateix la funció dels mitjans per aquí baix. Et creen un procés, uns brots verds o una doble via d'investigació en un tres i no res, si Espanya, Catalunya, la Democràcia, la Unitat Nacional, o el que sigui, ho necessiten.

- Jo crec que hem arribat també on hem arribat per la manca d'intel·lectuals independents. Aquí qui més qui menys està en una tertúlia o té una rectoria.

M'ho diu o m'ho explica?

- Per curiositat, quins són els dos periodistes que informen sobre el procés "amb un altre punt de vista" diferent al del Govern? Només hi ha dos?

He posat dos per respecte, i per posar un nombre ridícul. No hi ha hagut informació sobre el procés fins fa ben poc. Fins el III acte del procés, al seu final. Els quatre gats que informàvem d'una altra cosa que no fossin declaracions o aparents voluntats indestructibles, és a dir, els que informàvem sobre fets, ho hem tingut francament malament. Hem estat propers a la marginalitat, a la ubicació en trinxeres que no ens corresponien. I, glups, molt exposats a una cosa que ara ha desaparegut pel propi pes de la realitat: els trolls processistes. Tan pesats com, al seu dia, els Peons Negres. I molt semblants a ells. La seva funció era dir que sempre és titadine, i no el que sembla.

- El procés havia de ser alguna cosa ràpid i "imparable" però portem cinc anys

La mala notícia és que continuarà 40 anys més. El processisme és la nova forma de l'autonomisme. Es podria esperar, després del pròxim fracàs, una catarsi en la política i el periodisme català. Però no crec que es produeixi. Simplement, passarem a la propera full de ruta, al proper bucle propagandísic, i a una recerca d'un culpable. Suposo que serà la CUP, Els Comuns, vostè, jo, o qualsevol, excepte el procés. Una metàfora d'això. L'altra dia, Alfred Bosch, en un acte al costat de Junqueras, en comptes de demanar-li a Junqueras que posi les urnes -total, és el responsable del referèndum; tot apunta que, per cert, no ho farà-, exigia a Ada Colau que les posés. "Colau, posa els urnes". Amb un parell. És la deshonestedat tel·lúrica del polític espanyol combinada amb les possibilitats jazzístiques del procés.

- Estem on estàvem, no hi ha hagut manera d'eixamplar la base social: el sobiranisme no supera el 50%

No ho sabem. El processisme, en tot cas, no supera el 50%. I baixant. Segons l'últim CEO, a més de 4 punts de les opcions no-processistes, que també són molt àmplies. Només una minoria sembla preferir l'actual situació d'ancoratge o, glups, situacions anteriors.

- Per al sobiranisme Espanya és una democràcia de baixa qualitat

Sí. I, en efecte, ho és. El divertit és que el processisme és, i no va més lluny d'això, cultura política espanyola. La reforma del reglament del Parlament, que lliurarà al Parlament a una majoria governamental, és un fet implantejable en una altra cultura democràtica de l'entorn proper. El PP està fent el mateix al Congrés, per cert, però sense reformar el reglament. Només dominant la Mesa. El processisme remarca el fet que no autoritzar un referèndum -referèndum que no estava al programa de 2015-, és antidemocràtic. Ho és. És tan antidemocràtic com no sotmetre a referèndum la Llei Òmnibus -es van negar a fer-ho, amb el mateix argumentari que ara utilitza l'Estat-, com la Llei de Consultes elaborada per CDC -per eliminar la iniciativa ciutadana i la paraula referèndum, que contemplava la anterior llei, del Tripartit-o. En el que és una metàfora del caràcter democràtic comú del processisme i del règim del 78, tant Rajoy com Mas han modulat el mateix comportament davant de la informació abocada pels casos Gürtel i Palau, que haguessin suposat la seva desaparició de la política, fins i tot de la Wikipedia, en una altra cultura democràtica.

- El problema del procés és "el material humà? El problema és la classe dirigent?

Encara sent-ho, és més complex. Comença a dibuixar una època, en què les mentides governamentals en democràcia requereixen, com he apuntat, complicitat social. Només així s'expliquen fenòmens amb el Brexit, Trump o el procés, que consisteixen en cobrir polítiques reals amb grans bandes sonores participatives.

- Junqueras va plorar al lavabo del Palau de la Generalitat, ho explica vostè, quan Mas va pressionar amb Junts pel Sí

Això em van dir dues fonts. S'acollona, eh.

- Cap al final del llibre hi ha una frase demolidora: "Les conseqüències del Procés? Efectivament, cap ". Llavors per què?

La pregunta seria per què. Per què? Perquè no hi havia una altra cosa. Als carrers hi havia dues banderes, la d'un referèndum i la del 15M. El Govern va agafar la que podia modular. Simplement. Això li va suposar un ajut a l'adopció de l'austeritat i la postdemocràcia, la creació d'una zona de confort des de la qual podia fer el que volgués. De fet, és el govern del sud d'Europa que ha realitzat el desmantellament del Benestar i que està menys erosionat. . /Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat

28 Comentaris

Publicitat
#22 Pepon, Bcn, 13/04/2017 - 22:38

Lo que no entiendo es porque cada cierto tiempo los catalanistas pierden la cordura, se lían la manta a la cabeza y se lanzan al abismo. Es realmente curioso.

#21 López, bcn, 13/04/2017 - 19:19

Doncs si s'acaba malament almenys haurà tingut un propòsit positiu: la defunció de CiU i succedanis pels escàndols de corrupció i la manca de credibilitat a tots nivells. Aquests ja no tornaran a governar més.

#20 López, bcn, 13/04/2017 - 19:19

Doncs si s'acaba malament almenys haurà tingut un propòsit positiu: la defunció de CiU i succedanis pels escàndols de corrupció i la manca de credibilitat a tots nivells. Aquests ja no tornaran a governar més.

#18 Banau, bcn, 13/04/2017 - 19:02

Catalunya sempre ha estat un país de perdedors. El que és estrany és que no hagi desaparegut.

#17 La hora de los egoístas, Bcn, 13/04/2017 - 17:34

¿Que Cat es gafe? Con todos los respectos me he acordado del titulo de una película: "No le eches la culpa al karma de lo que te pasa por g1l1p0ll4s".