El Parlament de Catalunya va aprovar el 1994 -amb majoria absoluta de CiU- una resolució en la que es valorava "positivament" la tasca realitzada pel Govern en la campanya de prevenció i extinció d'incendis, en una resolució que data del 23 de setembre del 1994.
Però nou dies abans d'acordar aquesta resolució, van morir quatre bombers de la Generalitat, tres auxiliars i un professional del parc de Móra d'Ebre, en un incendi al municipi de Nonasp (Matarranya), quan es dirigien a apagar el foc i el seu camió va quedar atrapat per les flames. Aquell estiu del 1994 va ser letal a Catalunya, amb deu morts.
Aquell any es van declarar més de 200 incendis, en un seguit de focs que van anar des l’Alt Empordà fins la Vall d’Albaida, i van fer desaparèixer més de 100.000 hectàrees. El foc més important es va iniciar el 4 de juliol de 1994, el 6 de juliol es van afegir els focs del Berguedà i Bages, que es van dirigir cap el Solsonès, el dia 8 es va donar per extingit l'incendi.
En l'incendi del 4 al 8 de juliol es va cremar una superfícies de 23.100 hectàrees. A Collbató, tres excursionistes van morir al refugiar-se en una cova i asfixiar-se per inhalació de fum el dia que es va iniciar l'incendi. Mentre que a Casserres van morir dos avis després de negar-se a desallotjar l'habitatge. El desè mort en aquesta campanya d'incendis va ser un altre bomber que va perdre la vida en un accident d'helicòpter a Vandellòs, al Baix Camp.
La situació d'emergència el dia 4 era de nivell 2. Es van suspendre les vacances dels bombers i es va demanar ajuda a tots els cossos de seguretat. Es van mobilitzar 3.241 bombers amb 114 camions i 23 mitjans aeris, 1.400 efectius d'altres cossos de seguretat i 20.000 voluntaris.
Els incendis de 1994 van afectar a part dels parcs naturals de Montseny i Garraf. També va afectar a una part de la muntanya de Montserrat.
