Són les 18,20 hores i truco al mòbil de la Núria Sánchez. Però em respon una veu masculina que, directament i sense contemplacions em pregunta qui sóc. Li responc: un periodista que voldria parlar sobre la qüestió de Ciutadans. La veu és del Jesús, el seu pare, i canvia la primera sequedat per un to més natural. Parlem tres minuts i la conversa ja és col·loquial. La Núria té 22 anys. Estudiava periodisme però ho canviarà pel dret, i és la primera vegada que s’havia apuntat a un partit polític. Té un compte a Facebook totalment tancat amb un centenar d’amics i ningú més. Però algú ha capturat el seu missatge -només va estar dos minuts de rellotge penjat a la xarxa- i s’ha estès viralment. Ara no hi és la Núria, conclou el seu pare, però d’aquí una hora la trobarà al Club de Tenis de Mataró. Gràcies, ara vinc. Faig trenta quilòmetres i assegut a una taula de la terrassa del club prenem una aigua i parlem una estona.
-Núria, havia fet política algun cop?
Mai. Ha estat la primera vegada, i tot va començar de manera improvisada fa cinc mesos. Però... si tinc només vint i dos anys i tan sols en fa quatre que puc votar; impossible haver estat en cap altre partit.
-Per què amb Ciutadans?
I perquè no? És un dels dos nous partits que ha aparegut amb l’objectiu de regenerar la política. De fet, dubtava entre Ciutadans o Podemos.
-Els altres no?
No, ja els conec, tots tenen propostes que comparteixo però buscava una cosa nova. La política tampoc m’havia interessat gaire no fa tant temps.
-És d’esquerres.
Buscava una esquerra moderada, i em va semblar que Ciutadans és movia en aquest terreny.
-Quan parlem de Ciutadans doncs estem parlant d'una dreta?
Així és, i així els he vist.
-Fins i tot hi ha qui diu que són d'ultradreta.
Això no ho he dit mai jo. Agrupa cap a la dreta la part conservadora del PSOE i la part progressista del PP. Una dreta, doncs, potser una mica més moderada però dreta. I és fàcil de comprovar quan veiem que parlen de drets socials però al mateix temps d'economia liberal.
-Una marca blanca del PP, com també se sent?
Podria ser, perquè arriben a un espai més moderat on potser els populars no hi havien arribat mai.
-En alguns comentaris de la notícia d’ahir molta gent la critica perquè no havia llegit el programa.
I és cert, és un error, jo mateixa ho vaig reconèixer. Però dit això, vostè creu que algú es llegeix els programes?
-Doncs…mmm...vull pensar que sí però...
A més a més, es llegeixi o no, al final el partit fa el que vol, i segons com tampoc el compleix.
-També es cert. Vostè és jove però ja veig que és una política de raça!
No, sóc jove però m’agrada ajudar a la gent, i em vaig ficar en política amb aquesta única finalitat, cap més. He fet voluntariat de tot mena, a les presons, a Sant Joan de Déu, pels animals… i ara volia ajudar a la gent més a l’engròs.
-I es va afiliar a Ciutadans.
Sí, després d’unes trobades amb altres persones a la seu de Mataró em van demanar que m’hi apuntes i ho vaig fer. Ara bé, vaig pagar la primera quota i ja no en vaig pagar cap més.
-I això?
Perquè una cosa és el que t’expliquen de bones intencions i una de diferent el que fan. No vull dir que els partits enganyin a la gent, però no són prou conseqüents. Pensava que Ciutadans era una esquerra moderada, i amb el pas dels dies em vaig anar allunyant fins a enviar la baixa. I ho vaig fer a través del Facebook, cosa que ha muntat un espectacle que encara no he entès. Ara bé, segueixo compartint alguns dels principis que proposen, com també alguns d’Esquerra Republicana, de Convergència, dels socialistes aquests d’ara sí ara no, o d’Iniciativa per Catalunya tot i que em semblen partits vells.
-Espantada?
Una mica. No m’esperava que una decisió tan simple com donar-se de baixa d’un partit d’àmbit local tingués tant ressò. L’ensurt ha estat gros.
-Algú va copiar el seu missatge i el va reenviar. Sap d’on ha sortit?
No en tinc ni idea. El meu compte estava tancat i era totalment privat. Ni tan sols entenc com va arribar al seu diari.
-Doncs la cosa és simple, i té un àmbit ben restringit, algú ho va enviar d’entre el centenar d’amics o algú del partit que rebés la baixa.
No li ho puc dir perquè no ho sé. Resulta que per una amiga m’assabento de la situació a la xarxa, i en un no-res surto a Tele 5, Antena 3 a 8TV... a tot arreu. I no n’hi ha per tant! Sóc la vuit de la llista de Mataró per motius de percentatge a la llista on de cada 5 una ha de ser dona. He estat la vuit com podia estar l’última. Simplement he decidit sortir, no m’ha agradat i abans d’estar-hi amb desgana més val deixar-ho. Sóc una persona honesta i m’agrada poder dir el que penso.
-És el món de les xarxes Núria. I ho pot veure en els comentaris: poques persones de cara i masses valents que s’amaguen darrera un sobrenom. Però això durarà el que duri, i després no en quedarà res.
Ho veurem, però pocs partits em voldran després d’això i jo volia fer política.
-Hi ha de tot en els comentaris, però també n’hi ha de positius i que l’entenen. Fins i tot hi ha algú, i ben educat, que té curiositat per saber alguna cosa més de vostè com ara: què li agrada de l’esquerra?
La defensa de l’avortament, dels matrimonis entre homes o entre dones -ha de ser lliure-, cap religió imposada o la lluita per la cultura i l’idioma que un prefereixi. I seguiria protegint el català; pel fet de ser llengua minoritària i perquè no es perdi. Està demostrat científicament que la gent bilingüe de naixement, com nosaltres, després té més facilitat per aprendre altres llengües. En aquest sentit, tot i que m’agrada la proposta trilingüe de Ciutadans, jo mantindria el català com a llengua vehicular sens dubte.
-Amb la seva actitud, l’honestedat que ha mostrat i ganes d’ajudar farà política segur. Vostè és de les persones que fa falta.
En tot cas, gràcies per endavant per l’interès del seu mitjà. I permeti’m que li afegeixi que també seria interessant saber si tota aquesta gent, que tant pontifica mitjançant comentaris, ha llegit el programa dels partits que vota. Perquè per no llegir-ho, ja hi ha tots els de Podemos que abans ni de fer un programa ja van decidir fer un partit després del 15M.
-Seria magnífic saber-ho, no hi ha dubte. I no hi ha de què en el seu agraïment, precisament aquesta és la feina. ¿Votarà les pròximes eleccions?
Sí.
-Algun partit... Ciutadans, Podemos, la CUP?
Crec que en blanc.
-No és independentista.
Abans no, però és que ara els fabriquen. I hi ha coses que fa el Govern espanyol que toquen la fibra i t’acaben la paciència. Amb la llengua catalana, per exemple. Pensi que un dels problemes de Wert ha nascut a l’Escola Pia de Mataró. I els pares encara demanaven el 50% de castellà! No entenen res.
-Hi ha alguna cosa de Ciutadans que li ha marcat prendre aquesta decisió final?
Sobretot la seva posició davant el 9N. Em va tirar molt enrere. No es pot dir que va ser una costellada. No només perquè no es veritat, sinó perquè ho desprestigies. És evident que és un tema complex i delicat, però no em va agradar l’actitud de Rivera. I compte que Rivera és un gran comunicador, i una cosa no treu l’altra. /Una entrevista de Bernat Capell
