L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha posicionat en contra de la independència en una entrevista a La2 perquè "em sembla irreal", però les giragonses de la líder de Barcelona en Comú han estat una constant durant el procés sobiranista.
Tot i aquest rebuig, Colau va llegir l'octubre del 2015 el manifest del Pacte Nacional pel Dret a decidir i va defensar que el dret era "inherent a la ciutadania catalana". També va carregar contra les querelles imposades aleshores contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, per la consulta del 9-N i les va qualificar d'"antidemocràtiques".
Ada Colau va participar en la manifestació de la Diada de l'any 2016, organitzada per l'ANC i Òmnium, però va evitar posar-se a la fila zero. Colau va estar a la zona reservada per a autoritats, tot i que va evitar situar-se a la primera línia.
Colau també va donar suport als alcaldes que van signar decrets de suport al referèndum i que van estar citats a declarar per la fiscalia. "Contra la intimidació i la judicialització, tot el suport des de Barcelona als 700 alcaldes investigats. Calen solucions polítiques ja!", va afegir en un tuit publicat el 13 de setembre del 2017.
Tres dies després, l'alcaldessa va rebre a l'Ajuntament alcaldes i alcaldesses de Catalunya citats per la Fiscalia General de l'Estat en relació amb l'1-O. Tanmateix, l'alcaldessa no va creuar aquell dia la plaça Sant Jaume quan l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres autoritats; es van apropar al consistori per acompanyar-los fins el Palau de la Generalitat on van exhibir les seves vares.
També, com molts ajuntaments independentistes, el desembre del 2017 va col·locar a la façana del consistori un llaç groc en suport dels líders independentistes en presó preventiva. El maig del 2018 es va desmarcar de l'independentisme després del discurs d'investidura de Quim Torra perquè considerava la "república poc inclusiva" i va criticar "visions del nacionalisme més tancat i excloent".
Colau va visitar a principis de l'any 2019 els polítics independentistes empresonats a Lledoners quan faltaven quatre mesos per a les eleccions municipals del maig d'aquell any. També va fer giragonses amb el llaç groc, que va despenjat i, posterioment, recuperat.
En canvi, un mes després, la líder de Barcelona en Comú va assegurar en una entrevista radiofònica que la seva prioritat "institucional" és que els dirigents independentistes que aleshores estaven en presó preventiva "surtin de la presó, com sigui, amb indults o reforma del Codi Penal".
Tot i aquestes declaracions, l'alcaldessa va evitar assistir després a una trobada convocada pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, amb 850 alcaldes que es va celebrar dotze dies després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O que condemnava a penes de presó nou dirigents independentistes.
El setembre del 2021 va titllar de "tonteries" el referèndum i en una entrevista a Els Matins de TV3 va dir que "no hi ha cap condició per plantejar un referèndum a curt termini". A més, l'abril del 2022 va culpar el procés del "dèficit" d'infraestructures a Catalunya: "La Generalitat ha estat molts anys paralitzada perquè només s'ha parlat del procés".
