Publicitat

Antoni Puigverd alerta contra "l'excitació" per la sentència de l'Estatut

Crida al seny

Antoni Puigverd

El periodista Antoni Puigverd afirma que "partidaris del gest tràgic s'apressen a convocar una manifestació contra la previsible sentència de l'Estatut. Davant la possibilitat que una nova etapa d'excitació ens condueixi una altra vegada al carreró sense sortida o a la malenconia, volgués recomanar als organitzadors de l'esdeveniment la lectura del dietari que va escriure Amadeu Hurtado: Abans del Sis d´octubre (Quaderns Crema)".

En aquest sentit, diu que "advocat seriós, meticuloso i responsable, Hurtado era un patriota que no confonia el raonament polític amb la repetició d'arguments sesgados que només convencen als convençuts. A les antípodes dels quals confonen política amb opereta i es deixen arrossegar per l'ebrietat sentimental, Hurtado estudiava els temes amb rigor, negociava de manera impoluta i discreta amb els poders de l'Estat i aprofitava qualsevol oportunitat per a evitar que la política, en lloc d'arreglar les coses, les compliqués. No ho va aconseguir. Els seus exemplars desvetllaments com negociador del Govern de Companys amb el Govern republicà de Samper van ser menyspreats. Companys va escollir el tremendisme. I Catalunya es va encaminar cap a la tontísima aventura del 6 d´octubre de 1934, data que deuria haver vacunat al catalanisme contra els seus regulars pulsions de visceralitat. Una visceralitat que de vegades ha resultat innòcua i altres desastrosa, però que mai ha donat rendiment positiu. Mai".

En un article a La Vanguardia, el periodista creu que "l'aventura de l'Estatut té moltes lectures. Està fora de dubte que a la resta d'Espanya es va respondre amb agressivitat i antipatía separadoras a una proposta que - raonable o absurda-va ser plantejada de manera impecablemente democràtica. Però també està fora de dubte que el nou Estatut no responia a una demanda de la societat. Amb l'arribada del tripartit, els partits catalans van perdre el sentit de la realitat competint a l'alça en una subhasta catalanófila per a conquistar el buit d'hegemonia produït per la jubilació de Pujol. Ni existia demanda, ni s'explicava amb la força social necessària per a conquistar el que es pretenia. I és que la pretensió era, per una altra part, extravagant: la cuadratura del cercle entre la visió federalizante del PSC ("Unir millor Espanya en la diversitat") i la visió independentista: la "plataforma d'enlairament cap a la independència" que va parlar Carod. L'error va ser de tots, també de CiU. I a tots correspon corregir-ho. Catalunya necessita un horitzó plausible i tranquil que susciti gran unitat social. I l'única proposta que pot contribuir a sumar energies és la recuperació del lideratge econòmic català".

L'articulista acaba manifestant que "tot el que no sigui treballar en aquesta direcció serà més que irresponsable: serà vergonyós. Pretendre que, en plena crisi, el poble català solucioni a les braves l'embolic creat pels partits és, a més d'il·lusori, cínic".

Publicitat
Publicitat

36 Comentaris

Publicitat
#36 eyrikur, Tortella, 11/01/2010 - 19:13

Mai més el govern de l'estat permetrà que Catalunya recuperi el seu paper econòmic dins Espanya, a més de pocavergonya es un inutil, que necessita per donar-se compta d'una cosa tan evident? llegeixi el diari home! però no la vanguardia...

#35 Josep, Tarragona, 19/08/2009 - 12:16

El dia que això s'emerdi i acabi a trets hi hagi un conflicte armat entre els uns i els altres els primers que haurien de morir són els polítics catalans per portar-nos a la miseripa.Jo no tinc per que defensar res dels que ells defensen.vull viure en pa

#34 Andreu, Barcelona, 19/08/2009 - 11:39

No hi veig la notícia, francament. Un botifler només pot dir botiflerades. On és la notícia?

#33 Guillem, Barcelona, 19/08/2009 - 08:05

Doncs aquests paio surt dins del llibre "El País i la quinta columna a Catalunya. En Puigvert, sempre va d'opinador independent, però, independent dels catalans i al costat dels castellans.

#32 cesc, bcn, 18/08/2009 - 19:52

no feu soroll! que els veins dormen i tenen mal despertar. estem a casa però segons aquest home hem de parlar baixet i anar de puntetes. nosaltres no tenim la por dels nostres avis i dels nostres pares