Publicitat
Política · 23 de Juny de 2010. 18:10h.

D'estrella a estrellat

La presidència espanyola de la UE havia de ser un "esdeveniment històric", segons Leire Pajín

Fa un any, exactament el 3 de juny de 2009, la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, va fer una declaració que s'ha fet cèlebre: "Els suggereixo que estiguin atents al proper esdeveniment històric que es produirà en el nostre planeta: la coincidència en breu de dos presidències progressistes a banda i banda de l'Atlàntic, la presidència d'Obama als EUA i Zapatero presidint la UE". La dirigent socialista no intuïa que la presidència europea de Zapatero acabaria en un rotund fracàs.

El Congrés dels Diputats ha estat escenari aquest dimecres d'un debat parlamentari per fer balanç dels sis mesos de presidència espanyola de la UE. Enfront del triomfalisme del president del Govern espanyol, el líder del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat que Zapatero acaba la presidència europea deixant l'Estat espanyol amb la "economia intervinguda" i en situació de "protectorat".

De fet, la presidència espanyola ha quedat en un segon pla davant l'agreujament de la crisi econòmica a tota Europa i, especialment a Espanya que, amb Grècia i Portugal, ha patit els efectes de la desconfiança dels inversors internacionals en les possibilitats espanyoles de fer front al pagament del seu deute.

Probablement, Rajoy exagera, però la realitat és que les mesures d'ajust fiscal decidides pel Govern espanyol han sorgit de les pressions directes de la UE -especialment Alemanya-, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

A més, la coincidència amb l'entrada en vigor del tractat de Lisboa ha provocat que el protagonisme espanyol hagi quedat diluït davant la posada en marxa d'institucions com la presidència del Consell de la UE -Herman Van Rompuy- i l'alt representant de política exterior i seguretat -Catherine Ashton-.

En aquest context, un dels fracassos amb més transcendència mediàtica ha estat la renúncia del president dels EUA, Barack Obama, a la cimera amb la UE, el "esdeveniment històric" que, segons Leire Pajín, havia de produir-se "al nostre planeta".

Tampoc va poder celebrar-se a Barcelona la prevista cimera de la Unió per la Mediterrània, a causa del conflicte àrab-israelià, ni es va aconseguir que la UE canviés la seva política sobre Cuba, consistent en la coneguda com "posició comuna", que lliga una millora de les relacions amb aquest país a un major reconeixement dels drets humans.

Igualment, la presidència espanyola va fracassar en un altre dels seus objectius, la creació de l'observatori contra la violència de gènere, davant les crítiques de la comissària Viviane Reding, que va qualificar de "barroera" la gestió espanyola en relació a la proposta per protegir a escala comunitària a les dones maltractades, i va acusar Espanya de utilitzar a la UE "com una titella al servei del seu interès circumstancial" i per aconseguir "efímeres proeses polítiques".

Finalment, no sembla que el Govern de Zapatero hagi aconseguit tenir un cert control sobre dues qüestions de considerable importància per a l'Estat espanyol: la revisió de la política agrària i del repartiment dels fons comunitaris.

Leire Pajín, quan va parlar, el 3 de juny de 2009, de "esdeveniment històric" en relació a la presidència espanyola de la UE
Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Ciudadanista, Barcelona, 25/06/2010 - 10:46

Con gobernantes que actúan bien ante las cámaras de cara a la galería, pero cortos e inmaduros, no iremos a ninguna parte, si acaso a Cuba o Venezuela. Se impone un cambio regenerador profundo en la democracia española y en su clase política.