Publicitat
Política · 23 d'Abril de 2019. 07:44h.

Duran: "El més greu pot estar per venir"

"L'independentisme haurà d'admetre els seus greus errors"

Duran: "El més greu pot estar per venir"

Duran, amb el seu llibre a les mans, el dia de la presentació

Acostumat a llegir memòries de polítics que o no diuen res o simplement reivindiquen el seu llegat, les de Duran són una mina. No només explica el procés des de dins sinó que reparteix també zascas. Tampoc estalvia l'autocrítica, al cap i a la fi va ser el número dos de CiU. Els historiadors hauran de recórrer en el futur a aquest tipus de llibres per intentar entendre què ens va passar als catalans. El de Duran ("El risc de la veritat") serà sens dubte un d'ells.

- Li he sentit dir que el procés és un “fracàs col·lectiu”.

Sí, les responsabilitats en el fracàs són desiguals, però tots hem fet possible que tinguem el primer gran fracàs col·lectiu de la democràcia espanyola. Hi ha responsabilitats, i greus, de l’independentisme i dels governs espanyols sobretot del PP, però hi ha responsabilitats també dels partits catalans no independentistes, de la resta de forces polítiques d’àmbit estatal i de la societat, sobretot de la catalana.

- Vostè ja va dir, en el seu llibre del 2017, que seria “un pa com unes hòsties”. 

I vaig dir que m’hauria volgut equivocar, però no m’han deixat marge per l’error.

- El sector independentista ha tornat a començar. I gairebé sense fer autocrítica.

Del procés en sortirà un independentisme consolidat en percentatges electorals molt superiors als d’abans del 2015. Però quan tot s’assereni -crec que trigarà molt de temps a que torni la calma- l’independentisme si vol ser creïble, més enllà de relats sentimentals i passionals, haurà d’admetre els seus greus error i proposar-se no repetir-los en el futur. Un independentisme no unilateralista que defensi les seves idees en les institucions ha de ser respectat també pels que no ho som.

- Podem acabar més malament del que hem acabat?

El pitjor és la ruptura de la comunitat catalana. De la convivència per molt que es segueixi negant aquesta maleïda obvietat. Sempre hi cap la possibilitat de que tot empitjori. Hi ha sovint polèmica entorn el nombre d’empreses que han marxat de Catalunya i en canvi no es posa l’accent en què el més greu pot estar per venir. S’ha perdut la confiança en Catalunya com a garant d’estabilitat política i seguretat jurídica. I els pitjors efectes econòmics no són perceptibles encara estadísticament. Tenim sort de la potència de la ciutat de Barcelona, que és un gran imant en un futur que agradi o no, serà de les grans ciutats. Però per això necessita jugar a fons el fet metropolità i evitar que l’independentisme i l’alcaldessa Colau segueixin erosionant la seva capacitat atractiva.

- Amb violència física?

Fa molts anys que tinc escrit i he dit que el pitjor del procés serà la frustració. Hi ha molta gent de bona fe enganyada, que creu viure ja en una república independent catalana o en vigílies de fer-ho. Quan d’aquí uns anys percebin que això no és així, què succeirà? Hi pot haver brots de violència? Tinc la meva resposta però em disculparà que, en aquest cas, no la comparteixi.

- El procés ha catapultat Ciutadans. No sé quin resultat farà a les generals Albert Rivera, però el 2006 van treure tres diputats al Parlament.

Ciutadans no existiria a Espanya sense el procés i la corrupció del PP. Però la millor oportunitat ja l’han perdut. Farà un bon resultat a les properes generals en el sentit de que millorarà els del 2016, però quedarà molt lluny d’aquelles expectatives demoscòpiques que la situaven com a primera força o frec a frec amb el PP. Crec que en Ribera ha comès un greu error al alinear-se amb el bloc PP-Vox i afirmant que mai pactarà amb el PSOE.

- Quin futur li augura al PDECAT? Pot acabar com Unió?

No se sap mai si la mort és més dolorosa quan és ràpida o quan mors poc a poc i a sobre n’ets conscient. A l'actual PDECAT no li veig futur. Competint amb ERC en el terreny independentista té totes les de perdre. Hi ha gent molt bona al PDECAT, ben preparada i té un gran capital polític municipal. No sé si tot això serà vinculat a través d’una nova opció. Però si aquesta continua apostant per la independència, encara que rebutjant la unilateralitat, seguirà competint amb ERC i em sembla que seguirà tenint les de perdre. Esquerra serà hegemònica en aquest espai i la resta complementari. On hi haurà espai serà en el catalanisme però aquest s’ha de reformular i acabar amb l’ambigüitat respecte a la independència. Hi haurà molta gent catalanista moderada que mai tindrà com a referents electorals al PP o Vox ni a Ciutadans, encara que avui una part s’hagi refugiat però voldrà tenir clar que d’aquí 15 o 29 anys no tornarà a plantejar-se un procés secessionista.

- De CiU diu que no coneix “cap antecedent d’autodestrucció arreu del món d’una força política tan consolidada i tan forta”.

I és objectivament cert. Després de 35 anys d’existència i 28 anys al front del Govern de Catalunya, i amb un grup parlamentari fort a les Corts espanyoles, amb uns dies va desaparèixer. Quina animalada!

- Aquella foto del Palace li va fer molt de mal. Tinc entès que havia pactat amb El País que no la donarien. 

Així ho vaig entendre de la meva cap de premsa. Però no busquem responsabilitats on no n’hi ha. De ser cert, el responsable no és la cap de premsa ni El País, sóc jo i prou. Com a mínim per ingenu.

- Va anar a les eleccions generals del 2015 sabent “que no hi havia cap possibilitat de sortir elegit”. No era una mica una estafa als votants?

No ho sento com una estafa. Tenia el dret i el deure de convèncer-los i d’intentar, per tant, que no és complís el meu pronòstic.

- Amb tot el respecte per Ramon Espadaler, vostè no hagués hagut de ser el candidat a les eleccions al Parlament del 2015?

Sempre és més fàcil explicar la història quan ja es coneixen els fets. Però el que sí sé és que Ramon Espadaler va ser un bon candidat i va tenir un gran resultat fregant l’entrada al Parlament. Abans vostè ha recordat que Ciutadans va treure 3 diputats al 2006 al Parlament i els va treure amb un nombre de vots similars als que va treure Unió amb Espadaler al seu capdavant.

- És difícil anar a unes eleccions al setembre quan has estat al Govern fins el juny. Arrimadas ho va recordar en un debat de TV3.

I és cert. Aquí sí que hi tinc una gran responsabilitat. Com a màxim dirigent d’Unió no vaig ser capaç de que la ciutadania conegués el valor diferenciat d’Unió com a opció política que fes de l’humanisme cristià i del compromís amb la justícia social els components fonamentals del seu ADN. En tres mesos des de la ruptura de CiU i les eleccions del 27-S del 2015, no vàrem tenir temps.

- L’anomenat ‘pinyol’ ha fet molt de mal.

Sí, als fets hem remeto.

- Com Francesc Homs va poder arribar tan amunt. Tian Riba, en un dels seus llibres, l’anomena “l’amo de Palau” i Lola García l’anomena “el principal estratega” de Mas.

És Artur Mas qui hauria de contestar aquesta pregunta.

- El procés ho ha emmerdat tot? La política espanyola, també? 

Òbviament, ja vaig advertir-ho públicament Rajoy en seu parlamentaria quan li vaig dir al 2013 que acabarien declarant-li unilateralment la independència. Què això seria dolent per a Catalunya? I tant, però també per a Espanya! El procés condiciona la política espanyola i ha fet mal a Espanya i les seves institucions. Però ha fet més mal a Catalunya i les nostres institucions. Amb una diferència molt important: Espanya és un Estat i té més capacitat per aguantar-ho.

- L’esperit de la transició s’ha esvaït.

Sí, comença a esvair-se amb la segona legislatura d’Aznar. Rodríguez Zapatero no hi ajuda i el que ha vingut després ho ha acabat d’esvair. Allò va ser un èxit col·lectiu i com ja hem dit el procés ha estat tot el contrari: un fracàs col·lectiu. Sempre he estat defensor de la Transició que sobretot va ser esperit però ara més. Deu ser per allò de què vist el present que tenim, el passat brilla més.

- De vegades sembla que torni el guerracivilisme.

Ho sembla, però sense armes.

- Vostè té una bona relació amb el Rei emèrit. I diria que també amb l’actual. L’independentisme no hagués obtingut més amb el Rei a favor que en contra.

En aquest tema és difícil que el rol constitucional del Rei pugui jugar a favor de l'independentisme i més si actua unilateralment.

- Vostè hagués fet aquell discurs el 3 d’octubre?

Mai faria el mateix discurs que un altre. Però si fos cap d’un Estat en el que els dirigents d’un Govern d’una autonomia afirmen que a partir d’un referèndum il·legal fet sense garanties democràtiques es proclamarà la república, és obvi que no m’hagués creuat de braços.

- Mas vol tornar.

No ho sé, però te dret a intentar-ho i la gent a recordar que amb ell va començar tot.

- De Puigdemont diu que és “més cupaire que convergent”.

Vaja i la realitat avala aquesta objectiva descripció. O no?

- Quina opinió té de Torra?

Sí m’hagués fet aquesta pregunta sobre Puigdemont quan va substituir Mas li hagués respost amb allò que abans li deia de que tot és susceptible d’empitjorar. Però certament no m’hagués imaginat que arribéssim a aquest nivell.

- Una última pregunta que la majoria de la gent no sap: vostè va salvar la vida de miracle. No va agafar l’avió aquell que es va estimbar a Sondika.

Sí. I me la va salvar Santiago Carrillo. Jo havia de viatjar en aquell avió però la nit abans tenia comissió d’investigació del cas Flik de presumpte finançament irregular del PSOE i en Carrillo en formava part també. Li agradava parlar i enraonar i vàrem fer molt tard. Ja me’n vaig anar a dormir cansat i havent renunciat a matinar per agafar aquell vol. /Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#5 carlos Garibaldi, castellterçol, 24/04/2019 - 19:14

El mes greu que pot estar x vebnir es que Duran torni a la politica

#4 modium, Moià, 24/04/2019 - 11:34

Veure i escoltar el Duran Lleida és un càstig, aquest individu com més lluny millor, és repelent.

#3 Alien, Pluton, 24/04/2019 - 09:45

Quan et lleves una mica desorientat i no saps massa com començar el dia només cal pensar en tots els polítics tan ximples que tenim i constatar que en realitat tu ets un geni, encara que no facis declaracions als mitjans ni et publiquin llibres dolents ni falta que fa.

#1 Pepè, Alacant, 23/04/2019 - 19:17

Durante muchos años Durán fue actor y cómplice en la construcción de una identidad catalana, que a pesar de las numerosas advertencias, no podía acabar sino como ha acabado. El desastre es también obra suya.

#1.1 Españaestotalitaria, Barcelona, 24/04/2019 - 12:09

Durante muchos años Duran ha sido el defensor de los lobbys y de las empresas del IBEX35 en Madrid, empezó a caer en desgracia cuando estos lobbys encontraron un candidato más jovén, más guapo y aún más caradura llamado Albert Rivera.

#1.2 Pepe, Alacant, 24/04/2019 - 19:05

Estás confundido con la cronología, Rivera era diputado en 2006, mientras que el fin de Durán empezó en 2015 cuando se negó a secundar los planes de independencia que estaba creando CIU. Que el IBEX35 prefiera a Rivera antes que a Puigdemont, Junqueras, o Pablo Iglesias, no tiene nada de sorprendente.