El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per desobediència arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre com a alcalde d'Agramunt. El tribunal l'ha condemnat a un any d'inhabilitació i a 16.800 euros de multa per "desobediència greu".
La sentència remarca que Solé "va conèixer, mitjançant la notificació personal que va ser objecte -també mitjançant la publicació al BOE-, el que el TC li ordenava i li prohibia fer en relació amb la votació de l'1 octubre 2017 al terme municipal d'Agramunt" i afegeix que "també coneixia l'efecte vinculant d'aquest requeriment i les eventuals conseqüències penals derivades del seu incompliment".
També recull que "no només va permetre que el dia 25 de setembre de 2017 s'utilitzés, per una entitat denominada Esquerres per la Independència, el local propietat del municipi d'Agramunt situat en el núm. 75 de la Plaça del Mercadal, destinat al Casal Agramuntí i gestionat pel mateix Ajuntament, per a la celebració d'un acte públic o conferència destinada a promoure la participació ciutadana en el referèndum il·legal de l'1 d’octubre 2017, sinó que es va prestar a participar-hi com a orador, amb dues persones més, en la seva qualitat d'alcalde d'aquesta localitat, a més de la de Diputat de Parlament de Catalunya, aprofitant l'ocasió per encoratjar públicament als oients a anar a votar el dia 1 octubre 2017".
Finalment, exposa que "el mateix dia del referèndum il·legal va tenir una participació activa i decidida en el seu desenvolupament i bona finalitat, personant-se des del primer moment en el centre de votació i assumint de forma intermitent durant tota la jornada responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors".
Entre aquestes tasques, el tribunal destaca que va "procurar puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns" sobre l'actuació de Policia i Guàrdia Civil a la comarca de l'Urgell, va estar "col·laborant decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar en un lloc segur les urnes amb els vots dipositats al seu interior" i en "avançar l'hora de tancament de la votació" davant la possibilitat que es personessin la Policia o la Guàrdia Civil.