El conseller i portaveu del Govern, Francesc Homs, en el seu document 'Estrènyer llaços en llibertat' -enviat al ministre d'Exteriors perquè ho faci arribar a les diferents ambaixades-, exposa que el "ni el Departament de la Presidència ni, per descomptat, la immensa majoria dels catalans sent animositat alguna contra Espanya ni contra els espanyols, sinó tot el contrari".
"No es tracta de trencar res -diu-, ni d'aixecar fronteres, ni d'allunyar-nos, sinó justament d'estrènyer els llaços que ens uneixen en llibertat, en un marc polític comú, el de la Unió Europea, en què ningú se senti subordinat o lligat contra la seva voluntat", tot i que posa de manifest que"el Departament de la Presidència de la Generalitat comprèn la inquietud del govern espanyol sobre el procés polític que es viu a Catalunya, i que ha tingut un considerable ressò internacional".
"Aquest procés -recorda- va sorgir transversalment de la societat civil, a la qual les institucions catalanes tenen l'obligació elemental de respondre des de la coherència. El deure institucional del govern espanyol, com a mínim, és el d'escoltar aquests milions de ciutadans, independentment de si comparteix o no el seu parer".
El document de 50 págines assenyala que "ningú vol trencar ni deteriorar aquests llaços, sinó justament viure'ls des del respecte mutu i lliurement. Ningú vol estripar res ni abandonar a ningú: aquests termes serveixen per tractar conflictes matrimonials, no assumptes polítics" i apunta que la seva funció és "assenyalar una tergiversación res anecdòtica en relació amb la magnitud numèrica real de les aspiracions polítiques del conjunt dels catalans".
El conseller assegura que "a Catalunya, el que representa avui el Partit Popular en relació amb la idea d'Espanya, o al paper que aquest partit proposa per a la llengua catalana, constitueix una minsa minoria" i afegeix que "el Departament de la Presidència de la Generalitat, finalment, considera lícit i oportú subratllar la incapacitat de la Constitució actual per resoldre els problemes d'organització de l'Estat sorgits al llarg d'aquests 35 anys".
"Potser la Constitució -remarca en aquest sentit- no vulgui presentar-se com una Veritat Eterna, però al llarg del text es reitera que el tema de l'organització de l'Estat i de la convivència dins d'un marc comú es va resoldre d'una vegada per totes fa 35 anys mitjançant l'aprovació d'aquesta Constitució".
Finalment, diu que "el franquisme va ser superat quan els espanyols van exercir el seu dret a decidir, vulnerant -encara que fos sota la capa d'eufemismes creats per Torcuato Fernández- Miranda- la legislació vigent en aquell moment". "La Transició -considera- va deixar de ser un episodi històric complex i es va transformar en una mena de faula moral polivalent".
El text enviat per Francesc Homs al ministre d'Exteriors conclou que "negar la condició de subjecte polític als catalans ia les seves institucions i representants legítims no té avui cap justificació".
