L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que va decidir liderar el gir de l'antiga Convergència i Unió cap a posicions independentistes, ha propiciat la fragmentació de l'antiga federació en diversos partits polítics així com la pèrdua de poder territorial de CiU arreu de Catalunya.
Mas, que va ser l'iniciador del procés sobiranista, ha aconseguit fragmentar l'espai postconvergent en diferents partits polítics que s'oposen a la línia frontista de JxCat liderada per Carles Puigdemont. Dissabte passat, l'excoordinadora del PDeCat i exdirigent de CDC Marta Pascal va presentar la seva candidatura per liderar el nou Partit Nacionalista de Catalunya, que pretén ser "un projecte per construir la Catalunya del futur, un país per a tothom i que no exclogui ningú".
Aquest no ha estat però, l'únic intent per captar el votant moderat nacionalista. L'exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó i l'exmembre d'Unió Democràtica Roger Montañola ja van impulsar fa més de tres anys Lliures, un partit crític amb el procés sobiranista que reclamava "recuperar un catalanisme que ajudi a recompondre la situació política".
El juny de 2017 es va fer pública la Declaració Fundacional d'Units per Avançar. El partit no independentista liderat per Ramon Espadaler que es proposava recollir "la millor tradició del catalanisme, del centre polític, del federalisme europeu i del pensament humanista socialcristià".
Un altre intent per acaparar part de l'electorat de l'antiga Convergència va ser l'aparició de Convergents, un partit polític català que es defineix com a centrista i sobiranista, fundat el novembre de 2017 per Germà Gordó i Teresa Pitarch. El partit també incloïa antics militants d'Unió, Demòcrates de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya i gent que no havia militat mai en cap partit.
La transformació de l'antiga Convergència, que ha experimentat diversos canvis de nom en els darrers anys -CDC, PDeCAT, JxCat- també ha comportat en si mateix una gran pèrdua de poder territorial i influència del partit arreu. El canvi no només s'ha produït en les sigles, també en el discurs, molt més focalitzat en la independència, deixant de banda els eufemismes "dret a decidir" o "Estat propi". L'estratègia seguida pels exconvergents ha propiciat una davallada en els resultats electorals, amb una significativa pèrdua de representació a les institucions públiques.
