El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha posat en dubte les bases jurídiques del procés sobiranista que el Govern pretén culminar amb la celebració d’un referèndum l’1 d’octubre. El magistrat afirma que les diferents resolucions parlamentàries relacionades amb el procés “han entrat en conflicte amb el principi de legalitat constitucional”. Així ho assegura en un article publicat a la ‘Revista Catalana de Dret Públic’, on destaca que la jurisprudència constitucional és “rígida”.
Bayona sustenta la seva tesi en les diverses sentències del Tribunal Constitucional al respecte, alhora que remarca que la doctrina de l’Alt Tribunal estableix que “ni la Generalitat ni l’Estat poden convocar un referèndum o una consulta popular que pugui afectar l’ordre constitucional”. “La jurisprudència constitucional és especialment rígida i la prohibició que se’n desprèn posa en qüestió fins i tot la possibilitat d’un referèndum convocat per l’Estat”, insisteix.
El lletrat major de la cambra catalana també dubta sobre el “mandat democràtic” que esgrimeix el Govern per legitimar la via unilateral, perquè les eleccions del 27-S van configurar “una majoria parlamentària que no té una correspondència amb la majoria de vots obtinguts per les forces polítiques que impulsen el procés”.
“Si des del punt polític les eleccions havien de constituir un plebiscit per comprovar l’existència d’una majoria social a favor de la independència de Catalunya, aquest objectiu polític no es va assolir, ni sembla correcte desnaturalitzar-lo amb el criteri dels escons obtinguts”, rebla Bayona.
El també professor de Dret administratiu de la UPF, per altra banda, troba “un greu error” per part del Govern afirmar que l’Estat espanyol “manté formes autoritàries -postfranquistes- que el convertirien en no democràtic”.
