El Parlament ha aconseguit tenir veu pròpia a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia i ha canviat el seu estatus per passar a ser un "membre associat" després d'estar dotze anys com a "observador". El canvi de l'estatus ha tingut lloc avui en el transcurs de la reunió de la comissió política de l'APF en la qual ha participat telemàticament el president de Parlament, Roger Torrent, i permet a la càmera tenir veu i vot.
Torrent ha denunciat durant la reunió "la repressió política" que, segons ha dit, pateix Catalunya, i ha subratllat la seva aposta per "l'autodeterminació i el referèndum com a mitjà de resolució d'un conflicte polític".
Segons Torrent, el canvi d'estatus de Parlament en l'APF li permet "tenir veu pròpia" en aquesta organització internacional i possibilita que la posició catalana sigui "a nivell polític molt més rellevant", a més de constituir "un pas endavant per a la projecció internacional de Catalunya i de les seves institucions".
El Parlament forma part de l'APF, en què hi ha representats vuitanta-vuit parlaments d'arreu del món, des del 2008. La Generalitat, per la seva banda, també ha intentat adherir-se en un parell d'ocasions a l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF).
El president Pasqual Maragal va plantejar l'any 2005 a el ministre francès d'Exteriors, Michel Barnier, l'adhesió de Catalunya a l'OIF com una forma d'impulsar l'anomenada Euroregió Pirineus-Mediterrània. Nou anys mes tard, el president Artur Mas va sol·licitar formalment l'ingrés de Catalunya amb l'estatut de "convidat especial". Aquesta petició es va fer sense avisar el Govern espanyol que, finalment, no va autoritzar-la.
Els intents de les institucions catalanes per sumar-se a organismes francòfons topen amb el coneixement del francès a Catalunya, ja que, segons la darrera enquesta d'usos lingüístics, només el 13,7% dels catalans majors de 15 anys tenen un domini complet de la llengua francesa.
