Publicitat
Política · 12 de Febrer de 2019. 16:04h.

El PNB sí que en sap

Els nacionalistes bascos van virar el rumb després del descens electoral provocat pel pla Ibarretxe

El PNB sí que en sap

L’exlehendakari Ibarretxe amb l'expresident Mas

L'1 de febrer de 2005 el lehendakari Ibarretxe va presentar la seva proposta electoral estrella, el "Pla Ibarretxe" al Congrés dels Diputats. Es tractava d'un projecte de reforma de l'Estatut d'autonomia del País Basc, què aspirava a convocar un referèndum pactat per convertir el País Basc en un Estat lliure associat d'Espanya.

Ibarretxe no va aconseguir obtenir una majoria al Congrés, que va refusar la tramitació de la proposta amb 313 vots en contra, de PSOE, PP, IU, CC i CHA. El projecte només va obtenir 29 vots a favor (PNV, ERC, CiU, EA, NaBai i BNG) i 2 abstencions (ICV).

Poc després, Ibarretxe va anunciar un avançament electoral per "donar la veu al poble". Tot i guanyar les eleccions autonòmiques del 17 d'abril de 2005 (la coalició PNB-EA va aconseguir 468.117 vots i 29 escons) el pla sobiranista del lehendakari, Juan José Ibarretxe, va fracassar a les urnes.

La coalició PNB-EA va perdre quatre diputats respecte a 2001 i es va quedar lluny dels 38 que haurien permès a Ibarretxe governar sense necessitat d'aliances i seguir endavant amb el seu pla.

El lehendakari Juan José Ibarretxe buscava a les urnes un suport social que li permetés exigir al Govern de l'Estat l'inici d'una negociació sobre el seu pla. Però contràriament al que buscava, Ibarretxe va obtenir quatre parlamentaris menys dels 33 que tenia a la Cambra, perdent uns 130.000 electors.

El PNV també va experimentar una davallada electoral respecte a les eleccions municipals. Passant de 408.317 vots a les municipals de 2003 als 308.624 vots a les municipals de 2007.

Després de la pèrdua de suport al Parlament basc, Ibarretxe es va reciclar i va treure's de la màniga un referèndum durant la legislatura 2005 - 2008. El referèndum se sustentaria jurídicament mitjançant una llei de consultes basca que es va aprovar el juny de 2008.

El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la llei en entendre que el Govern basc no era competent per convocar un referèndum. Ibarretxe, en lloc de celebrar la consulta, va decidir convocar un altre cop eleccions autonòmiques, que van tenir lloc l'1 de març de 2009. El PNB va patir una considerable davallada en aquelles eleccions, perdent 68.000 vots.

El Maig de 2009 Juan José Ibarretxe va anunciar que deixava la política durant la seva intervenció al debat d'investidura de Patxi López (PSB). "En aquest Parlament vaig començar a fer política i en aquest Parlament deixaré de fer política" va manifestar en la seva intervenció.

El Partit Nacionalista Basc va optar aleshores per variar el full de ruta que havia seguit Ibarretxe. El partit va dur a terme polítiques que no entressin en confrontació directa amb el Govern central, buscant influència política al Congrés dels Diputats.

mar-a.jpg

Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#4 California, Bilbao, 13/02/2019 - 01:52

Consiguió sacar más pasta... qué era lo que también pretendía Arturito, ni más ni menos. Hasta que llegó el día que se le escapó de las manos. Los tontacos de ERC llevan 40 años siendo unos atolondrados. La CUP són unos irresponsables.

#3 Carlos Gomez, bestia amb forma humana, 12/02/2019 - 19:57

"El PNV sí que sabe"


Van aprendre rapidament el que no havien de fer si volien seguir recollint les nous quan la iniquitat etarra s´acabes.

Son com el Poloni, que no deixa rastre.

#2 A., Barcelona, 12/02/2019 - 19:22

Els del PNB són llestos. Puigdemont, Torra i Junqueras no ho són