Publicitat
Política · 20 de Juliol de 2017. 09:32h.

El primer error de Macron

La França de Macron, per Joan-Daniel Bezsonoff

El primer error de Macron

Foto de Yann Bohac AFP

Tot i que la paraula ‘coup d’État ‘ ha passat a moltes llengües, l’exèrcit francès no té cap tradició colpista. La història recent mostra que es va aixecar tres cops en dos segles.

El cop d’estat del 18 de brumari de l’any VIII (9 de novembre del 1799) quan Napoleó  Bonaparte va prendre el poder.

El 2 de desembre del 1851, dia en què el seu nebot Lluís Napoleó va derrocar la segona república.

A l’abril del 1961, quan els generals  Maurice Challe, Edmond Jouhaud, Raoul Salan, André Zeller es van revoltar a Alger per a salvar l’Algèria francesa   

Si comparem la història de l’exèrcit francès amb la dels països hispànics, el resultat és molt interessant.    

El general De Gaulle, que va participar a la dues guerres mundials, no tenia pas bones relacions amb l’exèrcit que li retreia d’haver abandonat Algèria i d’haver-se mostrat massa dur amb els partidaris de l’Algèria francesa.

A l’agost del 1944, Valéry Giscard d’Estaing es va allistar a l’exèrcit del general de Lattre de Tassigny.  Qui sap que es trobava a bord del primer tanc que va entrar a Constança el 26 d’abril del 194 ? Va apaivagar el ‘’ malestar de l’exèrcit ‘’ (‘’ le malaise dans l’armée’’, segons l’expressió de l’època) que el president Pompidou, malalt, no havia sabut guarir.

François Mitterrand va participar a la campanya del 1940 com a ‘’ sergent-chef d’infanterie coloniale, décoré au feu. ‘’ Va rebre una condecoració al front. El primer president socialista de la cinquena república va vèncer les reticències de l’estat major gràcies al ministre Charles Hernu, fill de gendarme molt apreciat dels militars. Mitterrand es va captenir com ‘’ un monarca nuclear ’’ escriu Pierre Servent a Les présidents et la guerre. 1958-2017. Va mantenir la dissuasió nuclear. Tothom recorda la seva fórmula ‘’ Les pacifistes sont à l’ouest et les fusées à l’est. ‘’ (Els pacifistes són a l’oest i els coets a l’est.)

Jacques Chirac, antic oficial de complement a Algèria, se sentia a gust en ambients castrenses, plens de cerveses, tabac i acudits virils.  

Pel que fa a François Hollande, se sap que va enviar tropes a Mali perquè lluitessin contra el terrorisme islamista.

Macron, únic president de la cinquena república que no ha fet el servei militar, havia realitzat un recorregut perfecte amb els militars fins ara. Han apreciat que hagi anat a Mali tot seguit per enraonar amb els soldats francesos en guerra contra els islamistes.

El ministeri d’Hisenda exigeix que l’exèrcit estalviï 850.000.000 d’euros mentre el candidat Macron havia promès que el 2025 el pressupost de l’exèrcit s’elevaria al 2% de la riquesa nacional.   

Víctima de les mentides d'Hollande i dels seus ministres, el govern de Macron ha descobert que el deute públic es revela molt més elevat del que havien afirmat els socialistes. Macron ha de retallar pressupostos en tots els ministeris. En lloc de pujar els crèdits de Defensa com ho havia promès, ha hagut de reclamar sacrificis a l’exèrcit com a les altres administracions del país.

Mentrestant, l’exèrcit té 30.000 soldats que s’arrisquen la vida en operacions complicades. Els 2/3 dels vehicles de la cavalleria blindada tenen més de trenta anys. Segons un general de l’exèrcit de terra ‘’ cada regiment només disposa de 30% dels seus vehicles majors, entre els qual molts no són disponibles ara mateix. Arribem als límits del model. ‘’  (Le Figaro, 14 /07/2017) pàgina 2)    

 El general Pierre de Villiers, cap de l’estat major, ha protestat públicament en un article que ha publicat Le Figaro el mateix dia (‘’ Soyons fiers de nos armées françaises. ‘’ pàgina 17) contràriament a la tradició.

A França l’exèrcit és un gran mut (‘’ la grande muette ‘’) que no pot intervenir en la política. Els militars, naturalment, no gaudeixen del dret de vaga.

El president ha recordat que és el cap de tots els exèrcits francesos.

El general de Villiers acaba de presentar la dimissió.  Per primer cop, el mètode Macron troba els seus límits. El president, massa jove, ignora que, en el fons, els oficials superiors són sentimentals.  

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat