Publicitat
Política · 27 de Febrer de 2018. 20:34h.

“El procés ha estat mal plantejat”

Xavier Febrés, periodista i escriptor: “La gran oportunitat malaguanyada va ser l'Euroregió”

“El procés ha estat mal plantejat”

Xavier Febrés

Xavier Febrés (Barcelona, 1949) acaba de publicar “Breu història de França explicada als catalans” (Arpa Editors) on fa un resum de la història del país veí, i també de la seva relació amb Catalunya.

- Cada vegada quedem menys francòfils a Catalunya. I encara menys francòfons.

Sense deixar de ser un fet indiscutible, no estic gens segur que ho haguem de celebrar. França és un veí influent i emprenyador.

- Josep Maria Bricall recorda, al pròleg, que hi havia hagut fins a tres llibreries franceses a Barcelona. L’anglès ha estat implacable?

Tant de bo que els catalans dominéssim l’actual lingua franca com els holandesos, per posar un exemple. Em sembla que anem una mica coixos també en anglès.

- Al segle XX Catalunya mirava cap a França.

La inauguració de la línia ferroviària directa entre Barcelona i París l’any 1878 va posar a l’abast d’una manera desconeguda l’aleshores capital del món. Tothom que podia s’hi va precipitar, per negocis o per lleure.

- Fins i tot als anys 20 el francès era llengua culta de la burgesia catalana.

Derivava de la nova possibilitat de contacte que acabo de dir. París marcava tendència, Barcelona era una capital cosmopolita i Catalunya trobava un nou mercat a França.

- Ara no el parlen ni a Figueres. Recordo que fa anys, al Telenotícies, van vendre com una gran notícia que un institut de la ciutat ensenyaria francès.

És cert, es tracta d’una tendència general de la globalització arreu del món. Segurament també hi podríem trobar matisos reals a Catalunya. L’aspecte en què s’ha revelat més alta la frontera del Tractat dels Pirineus del 1659 ha estat el mental.

- Què és França?

Durant el regnat versallesc del Rei Sol era l’Estat més poderós i estructurat del món occidental. Després de l’última unificació alemanya, encara és el segon en població i extensió d’Europa occidental.

- Amb l’experiència de la Guerra dels Segadors. Ens hagués anat millor ser francesos que espanyols?

Seria divertit saber-ho, però toquem de peus a terra. Ens van deixar a l’estacada, a una època en que als francesos ja els anava bé una Espanya endarrerida.

- A la Catalunya Nord el catalanisme és cultural, però no polític. Estan pitjors que nosaltres.

Per la meva feina de corresponsal a Barcelona del diari perpinyanès L’Indépendant vaig conèixer de prop la realitat actual de les terres catalanes de França i vaig fer-hi bons amics. Als catalans d’aquest cantó de la frontera ens costa imaginar-nos que hi pugui haver un centralisme modernitzador i avantatjós com el francès. També és cert que són casos sense comparació: el Rosselló representa amb prou feines 400.000 habitants al confí desindustrialitzat de l’Hexàgon i els 7,5 milions d’habitants de la Catalunya diguem-ne peninsular comptem amb un centre poderós com és Barcelona.

- Recordo una intervenció d’Enric Juliana, en un acte a la Fundació Trias Fargas el 2009, en el que va dir que l’endemà de la independència hauríem de ser un protectorat francès.

Crec recordar que es referia a la penetració d’indústries estratègiques franceses a Catalunya, fenomen més actual i palpable que els antics protectorats.

- Els francesos han estat implacables amb les llengües minoritàries: el català, el basc, el bretó, l’alsacià, el cors. Vostè ho explica amb aquestes paraules: “L’Estat francès va ofegar les identitats regionals”.

Explico al llibre que l’Estat francès continua tenint una neurona bloquejada, la del jacobinisme, la seva concepció de l’unitarisme del país. Les identitats regionals, el pluralisme de les realitats territorials, l’elogi de la varietat interna és una noció aliena, per no dir contraposada, als principis fundacionals de la Revolució del 1789. Mantenir fins avui el mateix rumb l’ha conduït a oferir alguns espectacles ridículs.

- L’escola francesa ha estat un instrument fonamental en promoure allò que es diu “consciència nacional”.

Amb una gran eficàcia i amb contrapartides de beneficis tangibles. La francesització sempre ha conviscut amb minories actives que s'han expressat en les llengües pròpies, a contracorrent de la imposició, el prestigi, el mercat i la comoditat que ofereix el francès.

- Occitània existeix?

I tant! El gran sud, deixat en la indeterminació per conveniències centralistes, engloba la meitat del país, de l’Atlàntic al Mediterrani, del Massís Central als Pirineus i els Alps, amb una extensió incomparable amb la d’altres dominis lingüístics minoritzats. Hi viuen actualment 14 milions d’habitants, dels quals uns 2 milions parlen occità. He tingut un interès especial a resseguir la fricció històrica entre el nord i el sud de França, que sempre ens ha implicat.

- Des de la seva perspectiva, per què el procés ha tingut tant poc suports internacional?

Segurament perquè ha estat mal plantejat. La gran oportunitat malaguanyada va ser el 2004 l'Euroregió Pirineus-Mediterrània dintre de les estructures previstes per la Unió Europea, impulsada pel president Pasqual Maragall a una època en que les altres regions implicades s’hi avenien de bon grat. És l'àrea que podia donar a Catalunya la talla internacional indispensable, la dimensió competitiva d’una zona d’articulació econòmica estesa de Tolosa de Llenguadoc a València, amb 15 milions d'habitants en un radi de 350 quilòmetres.

- Vostè va tractar Tarradellas, que diria del procés?

El seu enorme respecte de la realitat donada a cada moment –també quan era adversa-- i el seu sentit d’Estat són reconeguts. Quan dic sentit d’Estat penso en l’Estat consolidat dels altres i en l’embrionari nostre.

- Sap què enyoro de França en comparació a Catalunya? Els intel·lectuals.

Els intel.lectuals van tenir un paper decisiu en la Revolució francesa del 1789 i en la consolidació de la República. El seu paper a la vida pública de França encara és superior al d’altres països europeus veïns, on generalment es troba més circumscrit als cercles culturals. La lectura exhaustiva –i exhausta-- del llibre de Michel Winock Le siècle des intellectuels (nou-centes pàgines en format de butxaca) n’ofereix una panoràmica documentadíssima, a la qual només li manca l’alta virtut de la síntesi.

- Li faré una crítica del llibre: amb l’auge del Front National és massa convencional. Si a Espanya hi hagués sis milions de musulmans –o més perquè no saben els que hi ha exactament- potser també hi hauria un Front National.

El seu punt de vista em sembla massa convencional. La dreta sempre s’agafa a qualsevol excusa i l’esquerra no sempre està a l’altura, per timidesa o perquè s’acomoda. El debat a França sobre la islamofòbia és riquíssim i necessàriament diferent del d’aquí, per les ferides de la guerra d’Algèria. La dreta manté a França una tradició històrica arreladíssima, l’esquerra també. Cadascuna amb els seus errors i estigmes, però també amb el seu punt de vista. / Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#9 Uno que os lee, Al sur de Waterloo, 28/02/2018 - 18:45

El jacobino separata, o la cuadratura del círculo. El Sr Febrés tiene un cacao mental digno de estudio: habla del "centralisme modernitzador i avantatjós" de Francia y a continuación comenta que el Rosellón es el "confí desindustrialitzat de l’Hexàgon". Ya quisieran Perpiñán estar como Cataluña, lingüística y económicamente. El caso e

#8 Espluguenç, Esplugues del Llobregat, 28/02/2018 - 11:25

"El proceso ha estado mal planteado"
Eso es como decir que "el Nazismo estuvo mal planteado" o que "el Franquismo estuvo mal planteado".
Ninguno de esos regímenes debió existir. No hay una forma correcta de plantear el fascismo y el supremacismo.

#8.1 LocoMujik, Alacant, 28/02/2018 - 12:14

Exacto.
También se oye mucho decir que el comunismo en la URSS cometió "errores históricos" ja, ja...

#7 sid, bcn, 28/02/2018 - 09:49

Amb la guerra dels segadors i l'anexió de Catalunya per part de França vam tenir un tastet del que seria una Catalunya Francesa, res. La defensa de la França jacobina des de el independentisme és pura incoherència. Reflexe del supremacisme català q és considera europeu enfront els espanyols africans

#6 LocoMujik, Alacant, 28/02/2018 - 08:47

Els indepes no paren de fer-se palles mentals...

#5 Toni, BCN, 28/02/2018 - 08:09

L'euroregio la va menysprenyar tothom i la deixar completament de banda el tripartit d'en Montilla