Publicitat
Política · 20 d'Abril de 2018. 14:09h.

"El procés ha estat un desastre"

Jordi Canal, historiador: "TV3 i Catalunya Ràdio han estat uns pilars fonamentals"

"El procés ha estat un desastre"

Aprofitant les últimes eleccions li vaig fer una entrevista a l'historiador Jordi Canal (Olot, 1964) a veure si podia aclarir-nos alguna cosa sobre el procés. Fruit d'això es va llançar a intentar explicar-ho en un llibre: "Con permiso de Kafka" (Edicions Península), que acaba de sortir. A mig camí entre la recopilació històrica, la crònica periodística i l'assaig polític. Es pot estar d'acord o no amb l'autor, però ningú podrà negar que les dades que aporta van a missa. No debades és professor de l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París (EHESS)

- Què diria Kafka del procés?

Em sembla que li sorprendria, com a gairebé tothom. I admetria, possiblement, que té molt de kafkià.

- Vostè diu que "acabarà malament, molt malament". Més encara?

Sí, és possible. Hi pot haver més violència, més enfrontaments, més fractura ... Per Catalunya i per a Espanya ha estat ja un desastre. Tenim una societat menys cohesionada, més enfrontada i més fracturada. Les pèrdues econòmiques han estat molt elevades. Amb la inacció governamental s'ha desatès la sanitat, l'ensenyament, la cultura, les infraestructures, etcètera. Les institucions, especialment la Generalitat i el Parlament de Catalunya, estan bastant desprestigiades, després dels lamentables espectacles viscuts el 2017. No serà fàcil refer tot el que s’ha destruït o deteriorat en els últims temps. Ni la relació amb Espanya ni tampoc la pròpia articulació interna. El procés ha deixat dues Catalunyes ben diferents i en col·lisió. No resultarà senzill tornar a convertir-les de nou en una única Catalunya. Es trigarà molt de temps. Potser ja mai més es pugui fer...

- Pujol va plantar la llavor?

Es podria dir que va plantar una llavor, la de la nacionalització, que va donar més fruits del que s'esperava i que es va descontrolar com a conseqüència de les circumstàncies viscudes a principis del segle XXI.

- També afirma que Maragall "tampoc està exempt de responsabilitat" i que l'Estatut va obrir la caixa de Pandora

Es va crear un problema nou. L'Estatut no responia, el 2003, a una demanda de la societat catalana, sinó a les necessitats de la pròpia classe política. En primer lloc, a les del mateix Maragall, que volia mostrar que era tan nacionalista, o més, que Pujol, i deixar enrere les acusacions de sucursalisme i de ser "dolents catalans" que el pujolisme va dirigir al socialisme des de l'època del cas Banca catalana. A Esquerra, la reforma de l'Estatut li permetia utilitzar el seu pes en el govern tripartit per avançar en l'extensió de l'independentisme. I, des de l'oposició, a CiU li donava ales després de la dolorosa derrota de 2003. Van inventar entre tots un problema que se’ls hi va escapar de les mans. No es pot oblidar que, des de 2004, el PP no se'n sabia avenir de la derrota i el PSOE del de la victòria. Un còctel polític que, amb l'arribada de les crisis de 2008 -econòmica i financera, però també de sistema polític, generacional i moral-, va acabar explotant. Abans de la sentència del Constitucional, el 2010, la situació d'enfrontament i crispació era ja molt preocupant. L'estratègia d'elaboració d'un Estatut que tots sabien que era anticonstitucional no va ser gratuïta, sinó molt ben pensada. La mobilització per la via del greuge i el victimisme no va faltar i va ser reeixida, acompanyada de recollides de signatures i boicots comercials des d'altres sectors. Aquest tipus de reformes són molt delicades i no poden plantejar-se amb irresponsabilitat i frivolitats.

- Ferran Mascarell és un dels que surt malparat en el seu llibre

No és l'únic. A més de la seva capacitat de transitar impunement del socialisme al masisme convergent i l'independentisme, ha intentat ser un dels ideòlegs del procés. Ha fracassat en l'intent i ha acabat alineant-se amb els acòlits de Puigdemont. Fins i tot el seu nom ha sonat per presidir la Generalitat, el que dóna bona mesura del mal que van les coses. La meva crítica en el llibre, en qualsevol cas, té a veure amb la idea difosa per Mascarell que el procés i l'independentisme d'avui no tenen gairebé res a veure amb el discurs identitari i el relat nacional-nacionalista. Que s’asseguri que el relat, els mites i la història són aliens al que passa en els últims anys produeix vergonya venint de la persona que estava, a la Generalitat, al capdavant de Cultura el 2014, quan van tenir lloc els magnes i caríssims actes del Tricentenari.

- A què es deu l’”espectacular creixement" -són paraules seves- de l'independentisme a Catalunya?

A diversos factors, sens dubte, tots vinculats amb els canvis que es produeixen a la Catalunya del segle XXI, més els efectes del procés exitós de nacionalització del pujolisme a través dels mitjans de comunicació, l'escola i la construcció institucional. El nou independentisme és la reacció d'una societat rica, amb les classes mitjanes al capdavant, que no vol canviar ni veure’s afectada per la crisi econòmica i social, que està enamorada de si mateixa i que es considera superior als seus veïns espanyols. El canvi generacional no és aliè a tot això. Tot embolicat en un relat positiu i atractiu, que promet la felicitat després de la porta. En èpoques crítiques totes aquestes coses funcionen, avui i ahir, aquí i a tot arreu. Gairebé la meitat dels catalans ha abraçat la nova religió de l'independentisme: creuen i tenen fe en això, organitzen grans processons, segueixen els apòstols de la causa i consideren positiu el martiri. Per això tot diàleg és dificilíssim. Les emocions i sentiments han substituït o complementat la raó.

- Què li sembla la generació sobiranista que està sorgint ara: Elsa Artadi, Eduard Pujol, Quim Torra...?

Més sectària si és possible que la generació precedent. I d'un nivell polític molt, molt baix. El lamentable espectacle que donen dia rere dia ho mostra amb claredat.

- Vostè defineix Puigdemont com un "polític gris, mediocre com a diputat i com a alcalde"

Sí. No se li coneixen grans realitzacions, ni grans iniciatives, ni grans discursos, ni grans obres teòriques.

- Llavors com ha arribat a president?

Precisament per aquesta mateixa raó. Després de llençar Mas a la paperera de la història, com deien els cupaires, tots els implicats volien un president de la Generalitat feble, gris i manipulable. I van pensar en Puigdemont, ajudats per personatges que sempre han estat al costat dels polítics durant el procés, com Rahola, Antich o Madí. Mas pensava que podria controlar-lo i desplaçar-lo en el futur per tornar ell mateix. Des d'ERC el consideraven un dels seus, per independentista de tota la vida, i un rival de poca talla. El mateix s'imaginava des de la CUP, a més de valorar les bones comunicacions gironines amb Puigdemont. Però el nou president va acabar per devorar-los a tots, portant la demagògia a extrems increïbles i assumint la gloriosa figura del martiri per la causa nacional.

- Tot i els presumptes casos de corrupció, considera que Pujol era un "estadista"

Com a mínim tenia al cap una idea del que volia que fos Catalunya i Espanya a mitjà i llarg termini. La seva obstinació de construir Catalunya va ser un èxit. Era evidentment una de les Catalunyes possibles, la nacionalista. Després del que hem sabut en els últims temps, resulta complicat analitzar amb distància i equanimitat la figura de Pujol. Tanmateix, Jordi Pujol i Josep Tarradellas han estat els únics dos grans presidents de la Generalitat, malgrat tots els seus errors i faltes. Estan a anys llum dels altres.

- Una de les característiques del procés han estat les conversions? Romeva, per exemple. El mateix Mas no era indepe

Convertir és un altre terme que indica el caràcter religiós del nacionalisme. El cas més espectacular és segurament el d'Artur Mas, ja que ho fa des del cap del seu partit i des del govern. A més de les conviccions, en aquesta conversió pesen molt tres elements: l'intent de controlar les mobilitzacions populars independentistes, la possibilitat d'amagar les profundes retallades de 2010-2012 i la voluntat de desviar l'atenció dels casos de corrupció que afloraven per tot arreu a Catalunya. No ha estat l'únic polític que ha fet servir la defensa o crítica del procés per tapar corrupcions.

- Què els hi han donat als joves? Fins i tot els periodistes més joves. Sembla que vulguin emular Terribas

La nova generació demana pas i ja no ho fa amb les regles del final del segle XX. L'independentisme ha canalitzat a Catalunya el descontentament juvenil.

- Com ha contribuït TV3 o Catalunya Ràdio al procés?

Són, sens dubte, un dels pilars fonamentals del procés. S'han posat total i descaradament al seu servei. També ho ha fet la premsa generosament subvencionada, especialment la digital que impulsen periodistes com Antich o com Partal.

- Hi ha llistes negres a Catalunya?

Sens dubte. I em temo que tant vostè com jo mateix estem en elles.

- La immersió lingüística ha contribuït? Hi ha "adoctrinament" o és una invenció?

La immersió ha estat un element més del procés de nacionalització. La llengua vehicula visions del món. Hi ha hagut adoctrinament en alguns casos, però el que hi ha hagut sobretot és un ús essencialment nacional de les qüestions lingüístiques. El model d'escola catalana és nacionalista, en llengua i continguts.

- Sembla que els catalans ensopeguem sempre en la mateixa pedra: 1640, 1714, 1934, 2017. De moment sempre hem sortit perdent

Em resulta difícil posar en el mateix nivell aquests quatre moments. Eren societats totalment diferents i el que es dirimeix en aquests conflictes és essencialment diferent.

- És especialment sucós el capítol dedicat a les ganivetades entre historiadors. Vostè sortia fins i tot en un anònim. Hi ha historiadors que han anteposat la política a la història?

Una bona part dels historiadors catalans s'ha convertit a l'independentisme i pensen que la història pot o ha de ser posada al seu servei. Alguns ho van fer abans amb altres causes, com el comunisme o la revolució. Josep Fontana és un bon exemple. En aquest país ja fa temps que es va perdre la idea, especialment entre els que es dediquen al món modern i contemporani, que la història era un ofici. No és estrany que el pes de la historiografia catalana sigui avui al món insignificant, amb algunes celebrades excepcions.

- El procés torna a començar? Vostè mateix diu que "no ha acabat”

No torna a començar, sinó que continua. No hi ha sortides clares per cap costat.

- Hi ha algun Gandhi en l'independentisme?

No, ni un.

- La darrera pregunta. Ara li demano que faci d’endeví, no d'historiador: Què passarà si hi ha eleccions?

Unes noves eleccions no penso que canviïn gairebé res. Els resultats no variarien massa, em sembla, i seguirien existint les diferències actuals entre percentatges de vot i nombre d'escons. Els dos blocs parlamentaris actuals representen perfectament a una societat dividida com la nostra. / Una entrevista de Xavier Rius

 

Publicitat

33 Comentaris

Publicitat
#19 LuisAlb, ZGZ, 21/04/2018 - 12:15

Señor Rius, veo que el nombre de Eduard Pujol sale en la entrevista. Si le entrevista más adelante, le puede preguntar si aquel señor que iba en patinete le sigue siguiendo Y por favor que no lleve el asunto a Bruselas que les harán pasar vergüenza como cuando Romeva era eurodiputado y llevó el tema del psiotón a Messi a Bruselas.

#18 Oriol, Barcelona , 21/04/2018 - 12:09

Molt bona l'entrevista.... Ni una pregunta posant en qüestió la poca sensibilitat d'Espanya a Catalunya. Periodista, has tret un zero.

#17 Jordi Bonastre Thió, Barcelona, 21/04/2018 - 00:41

"El nou independentisme és una reacció de la societat rica, amb clases mitjanes al capdevant, que no vol veure's afectada per la crisi económica i social".
Exactíssim i clarivident.
L'actual independentisme és un moviment molt escorat a la dreta ideológica, sense cap interés per les classes populars i les necesitats socials.

#16 Carlos Gomez, no reirse que es peor, 21/04/2018 - 00:20

"El proceso ha sido un desastre"

No exageris Canal no exageris.

"Rahola cobra 30.000 euros por ir a las tardes a TV3. Por los seis meses del 'Hola Rahola'"

#15 Sergi , Barcelona, 20/04/2018 - 22:36

Una buenisima entrevista con un entrevistado de primer nivel, da gusto leer una entrevista asi. El analisis que hace es muy bueno y profundo.