Publicitat
Política · 9 de Maig de 2019. 21:08h.

“El procés no s’acabarà mai”

Lola García, autora d'“El naufragi”: “Junqueras és un enigma”

“El procés no s’acabarà mai”

Lola García, durant la passada Diada de Sant Jordi

Lola García (Badalona, 1967) és directora adjunta de La Vanguardia i una de les primeres que ha descrit els secrets del procés en un llibre batejat amb l'encertat nom d’“El naufragi”. He de confessar que vaig decidir comprar-ho després de l'avanç publicat en aquest mateix diari en el qual descrivia com l'exconseller Xavier Vendell, del ‘Estat Major’, va buscar allotjament al sud de França per a membres del Govern. Van proclamar la República i després es van anar de turisme rural!

- Començaré pel final: Per què? Per què van promoure el procés sabent que podia acabar en naufragi? Vostè mateixa parla de "fracàs col·lectiu".

Crec que el procés va sorgir per la confluència de molts factors. Un Govern atrapat en la crisi, obligat a fer retallades draconianes, una fractura institucional i de legitimitat democràtica derivada de la sentència de l'Estatut, o un context de malestar polític i social en què calen amb facilitat els missatges que proposen solucions pretesament ràpides, indolores i fàcils. Per això crec que és un fracàs col·lectiu, primer de les instàncies polítiques, però també de la gent que dóna suport opcions maximalistes.

- Tothom parla del "relat", vostè esmenta el "relat polític" només començar, a la pàgina 33, però què és el relat?

És la creació d'un imaginari col·lectiu, d'un sentiment d'identificació amb una determinada descripció de la realitat. La política és avui la construcció d'un relat amb el qual busca que els seus electors s'identifiquin. El relat està cada vegada més segmentat, més compartimentat, busca un nínxol de gent que se sent molt adherida, el que impossibilita arribar a grans consensos. L'independentisme ha aconseguit una cosa molt difícil avui en dia: construir un relat molt hegemònic en termes qualitatius, però no tan quantitativament, almenys de moment.

- Expliqui'm l'ascens de Quico Homs. Vostè el defineix com "el principal estratega" del procés a la mateixa pàgina.

Al principi, quan el president Artur Mas decideix sumar-se al discurs independentista, que veu com una onada imparable, ho fa com una estratègia per aconseguir situar-se en una posició de força a l'hora de negociar amb el Govern central. I aquesta estratègia la dissenya en bona part el llavors conseller de Presidència. Homs exercia una important influència en Mas ja des de l'etapa a l'oposició, quan va implantar la Casa Gran del Catalanisme, un instrument que Mas ha considerat important per recuperar la Generalitat.

- TV3 ha jugat un paper fonamental. Vostè descriu que el llavors president de la CCMA, Brauli Duart, i el de la cadena, Eugeni Sallent, van ser convocats a Palau per "escalfar" la Diada del 2012.

Sí, perquè en aquell moment es considerava que la manifestació acabaria servint per pressionar a Madrid i que la Moncloa s'obrís a negociar millores substancials en l'autogovern. Tots els mitjans tenen el seu paper, però no estic d'acord amb qui pensen que l'independentisme existeix pel paper de TV3 perquè la gent avui en dia té capacitat per triar multitud de mitjans de comunicació. La qüestió és que pot haver-hi un 20% de televidents seguint un telenotícies i potser hi ha més que segueixen informatius d'altres televisions. El que passa és que les altres es dediquen a molts temes, no destinen massa temps a la crisi catalana, excepte quan passen coses molt importants. I això provoca que hi hagi un sector molt informat sobre el procés, que segueix gairebé amb devoció cada moment, mentre l'altre només repara en el tema quan es produeixen moments culminants.

- Què va fallar en Mas? Fins i tot a Rajoy li va semblar al principi un "polític sensat".

A Mas li va tocar gestionar un temps molt complicat. Recordem les mobilitzacions en la sanitat en els seus primers mesos de govern... Li va fallar segurament el que li falla a la majoria de polítics del nostre temps, que és la dificultat per pensar a llarg termini, l'excés de tàctica, també condicionat per la rapidesa amb què va la política avui en dia, que engull lideratges i governs amb una velocitat increïble...

- Per què es va fer indepe?

Crec que al principi no es va fer independentista. En els primers anys del procés ni tan sols pronunciava aquesta paraula. Ell ho considera conseqüència d'un desengany profund respecte als poders de l'Estat, creu que els acords a què va intentar arribar amb els successius governs centrals no es van executar. Després hi ha factors que hi influeixen. Per exemple, l'actuació de les clavegueres de l'Estat en contra de Convergència probablement li va permetre autoconvèncer-se de la seva posició. Però ja dic, crec que al principi no ho era, que ha estat progressiu. A mesura que prenia decisions, es va autojustificant.

- Arriba a dir després de la crisi de Baiget que "qui tingui dubtes, que se'n vagi ara perquè anirem fins al final".

Sí, és cert. Crec que és perquè en aquell moment ell creu que cal arribar el més lluny possible per intentar que hi hagi un moviment per part del Govern central. Quan Mas diu això jo crec que pensa que Rajoy es mourà. No tenia al cap arribar a una declaració unilateral d'independència.

- Del PSC surten molts conversos a l'independentisme: Ernest Maragall, Ferran Mascarell, Joan Ignasi Elena, Toni Comín. Ho fan per conviccions ideològiques? Jo no vaig sentir a cap d'ells una paraula a favor de la independència mentre van tenir càrrec oficial. Vostè escriu que "uns pocs pensen més en les seves sortides professionals o personals".

Sí, jo crec que hi ha diferents evolucions personals. I en alguns casos, no concretaré noms, té a veure la recerca de sortides personals, de recerca de protagonisme en un determinat partit o de manca de protagonisme per part d'aquelles forces en què estaven. Els tres primers fan un recorregut semblant, uns amb més celeritat i altres amb menys. El quart fa un recorregut encara més prolix, de Ciutadans pel Canvi, després el PSC, després a ERC i ara a Junts per Catalunya, hereva de l'antiga Convergència.

- El PSC va patir por escènica? Van decidir abstenir-se en tot el que era dret a decidir.

Per a un partit socialista que al seu dia va defensar el dret d'autodeterminació resultava difícil argumentar el rebuig al referèndum. És que realment és complicat convèncer la gent que no sempre un referèndum és la millor fórmula per resoldre un conflicte polític. A això cal unir que entre els seus quadres intermedis hi havia sensibilitats de tota mena. Realment va ser un dels partits que més va patir internament l'esquinç del debat independentista, però és una qüestió que ha acabat afectant a tots els partits, de dretes i esquerres, inclòs el nacionalista, no només per la divisió entre Unió i Convergència, sinó també dins de cada un d'aquests partits.

- Fins i tot ICV es va mantenir en el bloc independentista fins a la consulta del 9-N.

Pel mateix motiu. És difícil per a qualsevol partit, però encara més per un d'esquerres, combatre la idea d'un referèndum.

- No sabia que havien manipulat la votació en què Oriol Pujol va ser elegit secretari general de CDC.

Era una època en què a Convergència estaven acostumats a dirigir el debat intern des de dalt, amb mà ferma i segura. Ara seria impossible una cosa així.

- Creu que el famós empat de la CUP també va ser manipulat? Aquells 1.515 vots en l'assemblea de Sabadell costen de creure.

No tinc fonts que m'hagin corroborat això, però realment és bastant increïble.

- Per què no van frenar? Els atemptats de les Rambles i de Cambrils eren l'excusa perfecta.

Per aquestes dates (segona meitat d'agost) ja estava tot molt en marxa. Resultava difícil frenar. Però crec que l'element determinant era la competència entre l'PDECat i ERC, que feia impossible fer passos enrere. I també perquè en aquell moment no pensaven ni tan sols que fos possible un referèndum tan massiu com el de l'1-O.

- "Madí és un protagonista constant en el procés, però sempre a l'ombra". La frase és seva. Em costa de creure que una persona intel·ligent com ell no vegi la trencadissa. Sempre acaba donant un cop de mà a Artur Mas.

Efectivament, Madí és una persona intel·ligent i que sempre ha donat suport a Mas. Durant el procés, va ser partidari de tensar la corda amb la vista posada en què, en algun moment, el Govern espanyol negociaria.

- De tots els errors de Mas quin és el pitjor? Posar a Puigdemont? Avançar les eleccions del 2012? Convocar les del 2015 amb nou mesos d'antelació?

Bé, l'expresident Mas no considera que hagin estat errors, o no del tot. Jo crec que és evident que va ser un error per a ell avançar les eleccions del 2012 perquè a la vista està el resultat, encara que entenc que a pilota passada tot és més fàcil. Crec també que cedir a la pressió de la CUP per deixar la presidència va ser un altre error. Perquè la CUP tenia 10 diputats. I 10 diputats poden condicionar un govern, però posar i treure a un president que ha passat per les urnes i ha estat elegit per una majoria del Parlament em sembla més greu i un mal precedent. Si això suposava passar a l'oposició, em sembla que a la llarga hauria estat millor per a Mas i per al seu partit, i també per a la institució de la Generalitat.

- Vostè mateixa diu que quan va triar a Puigdemont tot just "havia mantingut en la seva vida alguna conversa informal".

Sí, no es coneixien molt. I no crec que fins i tot ara tinguin una relació molt profunda. Són polítics molt diferents. Aquest també va ser un error. Si decideixes lliurar el testimoni de la presidència de la Generalitat, el normal és que confiïs en algú a qui coneixes bé.

- Vostè creu que tornarà? Tots els exconsellers amb què parlo em diuen que vol tornar.

Podria passar que tornés per fer-se càrrec del partit, per evitar que els conflictes interns al PDECat acabin en un enfrontament obert que doni en orris definitivament amb el llegat de Jordi Pujol. Però no tinc tan clar que es presentés de nou a unes eleccions a la presidència de la Generalitat...

- Què li va semblar el discurs del Rei? Hauria fet vostè el mateix discurs?

Jo? Jo no faig discursos! El Rei va fer aquest discurs amb la intenció de respondre a les inquietuds que li arribaven, segurament d'estaments de l'Estat i internacionals. Potser va aconseguir el que pretenia, però li va faltar llançar un missatge que propiciés la conciliació dins de la societat catalana, un missatge amb el qual poguessin sentir-se identificats catalans de diferents ideologies i sentiments de pertinença. Era difícil, però hauria estat el desitjable. Crec que, en general, els discursos del Rei haurien de ser més actuals, haurien de connectar més amb la majoria de ciutadans. Els veig anquilosats, rígids...

- Li compraria un cotxe de segona mà a Junqueras? En aquella famosa nit a Palau no va evitar que la Marta Rovira pressionés a Puigdemont. Vostè ho resumeix amb aquesta frase: "en el més íntim del seu ésser, el líder d'ERC vol eleccions, però en cap moment li demana a Puigdemont que les convoqui".

Jo no li compraria un cotxe a cap conegut. Per no haver de retreure res després..., És broma. Crec que l'Oriol Junqueras és un dels polítics més desconeguts a Catalunya, i diria que a Espanya. És molt desconfiat, es col·loca una màscara inescrutable, excepte amb uns pocs col·laboradors. Per a mi és un enigma. Coneix bé les bases d'ERC i sap que són exigents en el tema de la independència. Així que, encara que ell considerés que el millor era convocar eleccions, que crec que és així, coneix també que donar suport a aquesta sortida li podria comportar una rebel·lió interna. Com ho expliques això a les bases d'un partit independentista fins a la medul·la com ERC després d'haver-li dit a la teva gent que la meta estava molt a prop? No sé si hauria durat molt al capdavant del seu partit...

- He començat amb una pregunta difícil, acabaré amb una altra: Com acabarà tot?

La pregunta del milió. No acabarà. Crec que el "procés" com a tal, en sentit estricte, va acabar a finals d'octubre de 2017. Però hi ha un altre procés de fons sense resoldre, el de l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, que no acabarà. O no sé si jo ho veuré...

- ERC demana ara una "taula de negociació i diàleg" a Pedro Sánchez però no veig el vencedor de les eleccions molt inclinat. Ha començat les seves converses amb els partits deixant de costat a ERC i a Vox i per descomptat també al JxCat.

La temptació de Pedro Sánchez pot ser la d'intentar evitar el conflicte català, fer com si no existís, ara que no necessita de manera determinant els vots de l'independentisme. I seria un error. És cert que la seva resolució és difícil, però hauria d'anar posant les bases d'un acostament cada vegada més gran entre la immensa majoria de la societat catalana i l'espanyola si desitja certa tranquil·litat. El primer és afrontar les conseqüències d'una possible condemna judicial. Però també és veritat que és mal senyal no rebre a ERC, que ha obtingut 15 escons, perquè vol dir que li dóna certa objecció aparèixer vinculat a l'independentisme i ara, passades les eleccions i amb el bon resultat obtingut, no hauria de témer que se li critiqui per això. Això de Vox és una altra cosa, és una qüestió de principis, de no relacionar-se amb la ultradreta. Crec que és una bona decisió.

- Van fer malament de tombar els pressupostos?

ERC creu que va fer bé perquè ara Sánchez no té excuses per dir que la seva situació és precària, que pot regirar-PSOE en contra seu, si negocia amb l'independentisme. Això és cert, però també ho és que abans tenien la clau de la governabilitat i ara no. Independentment de com vagin les coses a partir d'avui, crec que es va fer malament tombant uns pressupostos que eren favorables per a Catalunya i que permetien mantenir els canals de diàleg entre els dos governs.

- A Catalunya governen sense Pressupostos, Torra hauria de convocar eleccions?

Un govern pot prorrogar pressupostos quan es troba en una situació de bloqueig polític al Parlament, però en aquest cas estem amb un pressupost de 2017. Per descomptat, no és una situació que es pugui prorrogar durant molts mesos perquè s'estaria perjudicant els ciutadans de manera flagrant. Aquest és a més un govern que treballa sense un lideratge potent ni un projecte compartit.

- Vostè se n'adona del mal que ha fet l'Estat major del procés?

Per a mi, la importància de l'anomenat Estat major en les decisions polítiques que es van adoptar en els últims sis mesos abans de la declaració d'independència fallida és un dels més grans errors comesos per Puigdemont i Junqueras. Per descomptat, un governant pot demanar consell i assessorament als que consideri oportú, però es va produir un procés d'usurpació de funcions, en què van ser apartats de la presa de decisions que tenien la responsabilitat oficial de governar per a ser substituïts per persones que estaven en l'ombra i que, curiosament, ni tan sols han passat pel judici que s'està desenvolupant al Tribunal Suprem. Em sembla que, a més de ser una distorsió dels procediments democràtics, és una gran injustícia. /Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

58 Comentaris

Publicitat
#21 Sergi Sergio, Barcelona, 10/05/2019 - 19:29

El proces se acabara el dia que se corte el grifo de la pasta, tan simple como esto, miles de parasitos viviendo como marajas del cuento.

#21.1 Pepe, Lleida , 10/05/2019 - 20:14

Exactamente, en cuanto los ciudadanos catalanes dejemos de enviar nuestros impuestos al corruptisimo Estado Español y nos los gestionemos aquí se acabara el pruces y empezara un nuevo Estado europeo.

#21.2 Jose antonio, Barcelona, 10/05/2019 - 22:36

Pero que corto eres hijo mio.
Se nota que no tienes ni puta idea.

#21.3 despertaferro, L´H capital de TABARNIA, 13/05/2019 - 19:36

De que impuestos hablas? de los que recaudaremos cuando perdamos nuestro mercado natural de 40 millones y nos quedemos fuera de la UE? te recuerdo que Aragón nos compra mas que Francia Alemania y UK juntos ... madre mia no vais a pasar hambre cuando Tabarnia deje de pagar impuesto al corrupto estado de la Republicà Catalana.

#20 Kropotkin, Vic, 10/05/2019 - 19:23

Sois muchos los que vivís muy bien gracias al "prusés". Nunca permitireis que se acabe. Y los de TV3 los que menos... Jua, jua, jua,...

#19 Rosa, Barcelona, 10/05/2019 - 19:21

Lola, sempre et llegeixo, quan plegui en Marius tu hauries de ser la directora de la vanguardia. Avui no et dono la raó, en Junquetes no és cap enigma......

#19.1 Jose antonio, Barcelona, 10/05/2019 - 22:38

Que plegui el Marius, un aprovechategui i que tanquin aquest pamflet de rotatiu.
Ka no te credibilitat.

#18 Guifrè, Bcn, 10/05/2019 - 18:42

Per mi els líders independentistes no van mentir. Van pecar d'ingenus. Van creure que Espanya enfocaria el problema de manera democràtica però es van equivocar. Espanya va respondre amb violència, menyspreu, clavagueres, judicialització de la política. Segle XIX, vaja.

#17 sid, bcn, 10/05/2019 - 15:52

Mas es un frívol com a mínim, deixar la presidència a algú q no coneix de res. I si resulta que és un incompetent o un il·luminat? Cada cop tinc més clar q hi ha un grup Pujol-Junqueres-Sastre-.... que han fet un cop dintre del nacionalisme per posar als més radicals al devant de tot peti qui peti pq hi ha molts € a repatriar

#17.1 Kropotkin, Vic, 10/05/2019 - 19:25

No hay que culpar a Mas por esto. Mas nunca pudo sospechar que pudiese haber alguien mas inepto e iluminado que él mismo. Es que era practicamente imposible... Jua, jua, jua,...