Publicitat
Política · 9 de Gener de 2019. 10:28h.

"El PSC no ha après res d'aquests darrers anys"

Dante Pérez, alcalde que es va passar al PPC: "Segueixen pel mateix camí"

"El PSC no ha après res d'aquests darrers anys"

Dante Pérez, exalcalde de Gimenells

Dante Pérez -de 32 anys- és la prova fefaent que no hi ha tanta diferència entre l'esquerra i la dreta. Va ser aquell alcalde de Gimenells -a Lleida- que abans de les eleccions al Parlament del 2017 es va passar al PP. Conec algun altre cas similar. Com el de Ferran Mascarell, que es va passar del PSC a CDC. Però això d'en Dante Pérez ha de ser sincer: es va fer militant del PP quan al congrés de Sitges després de la patacada més important del partit a Catalunya van treure només quatre escons. L'únic canvi que percebo és que abans anava amb barba i ara sense.

 - Lo seu no és per interès personal. S'ha fet militant del PP de Catalunya en el pitjor moment.

Crec que el PP català ja s'està recuperant. El pitjor moment va ser fa un any quan, al meu parer injustament, la majoria d'electors catalans constitucionalistes van concentrar el vot en Ciutadans, veient que Arrimadas podia guanyar les eleccions a l'independentisme. En aquelles eleccions vaig anar de número dos pel PP a la província de Lleida, com a independent, tot i saber de la improbabilitat d'obtenir l'escó, que les enquestes mai van donar, lògicament prèvia renúncia de l'acta de conseller comarcal que al seu dia em va brindar el PSC, de l’executiva provincial era membre i militant. Si bé, no esperava que aquesta decisió acabés costant l'alcaldia, per no haver-la obtingut amb les sigles del PSC, sinó amb una marca exclusivament municipal i transversal, com era Candidatura de Progrés. El 2011 ens vam presentar amb les sigles del PSC, jo anava el tercer, només vam treure dos regidors, de manera que em vaig quedar fora. En les següents municipals, el 2015, vaig encapçalar la candidatura amb les sigles de CP, vam treure cinc, majoria absoluta. Així i tot el PSC considerava l'alcaldia del seu domini i va maniobrar per posar en contra meva els regidors del meu grup, aconseguint-ho. Per salvar la llei antitransfuguisme, que em venia protegint davant mocions de censura, van forçar la dimissió d'un d'ells, i l'entrant va sol·licitar la no adscripció al meu grup municipal. Així, amb aquest i els quatre vots del PDECAT, va prosperar la moció de censura el passat 27 de març.

- Abans, li va fer la campanya a Susana Díaz a Catalunya a les primàries del PSOE, li va perdonar el pas al PP?

A les primàries del PSOE vaig veure l'oportunitat i la necessitat d'aportar el que estigués a les meves mans per canviar el partit des de dins i intentar tornar el PSOE de la transició. Aquest corrent la va representar en aquell moment Susana Díaz, i jo vaig participar activament en la seva campanya, fins i tot obrint l'acte d'alcaldes i regidors que li va organitzar Abel Caballero a Madrid. No obstant això, el resultat va ser un desastre, especialment al PSC, on el discurs de la plurinacionalitat de Pedro Sánchez va arrasar. També és cert que es van cometre errors, el més gran, no haver explicat per què va ser del tot indispensable abstenir-se per facilitar la investidura Rajoy, i mira que hi havia raons de pes, d'Estat, i arguments per a això, a més de ser la millor opció per a Espanya, que no podia estar un dia més sense Govern, i per al mateix PSOE, perquè d'haver forçat les terceres eleccions s'hagués enfonsat completament. Però va faltar valentia. Pel que fa a com es va prendre Susana meu pas al PP; em van dir que molt malament, però a la política no es ve a fer amics, sinó a defensar idees i projectes de país.

- Però vostè, si em permet dir-ho, havia de ser com una jove promesa al PSC de Lleida: l'alcalde més jove, conseller comarcal, membre de l'executiva de Lleida.

Segurament podia haver tingut el meu espai; això sí, sotmetent-me als dictats d'Iceta i del PSC en general. I és cert que en política, unes poques vegades s'ha d'identificar al 100% amb el programa d'un determinat partit, però hi ha qüestions infranquejables, i per a mi la qüestió territorial ho és. Recordo un dinar de partit en el què Iceta va donar un discurs que em va indignar, i al veure que no l’aplaudia, el primer secretari de Lleida em va reprendre. Al PP no tinc cap càrrec, però vaig a un míting d'Alejandro Fernández i penso; aquest discurs sí que em representa.

- Al seu parer què ha fet malament el PSC?

Ha fet moltes coses malament, com tots, però per a mi hi ha alguna cosa imperdonable, que és no haver après res d'aquests últims anys. Segueixen pel mateix camí que ens ha portat fins aquí, permetent, quan no facilitant, l'ocupació per part del nacionalisme de tots els espais públics i de poder a Catalunya. Tenen una visió de la política i la societat catalanes totalment a curt termini. I crec que no canviaran, ja que podrien haver suposat una esperança de renovació futura se'n van anar, o han estat expulsats. Al PSOE, el sanchisme ha arribat per quedar-se.

- Per què se'n va anar al PP i no a Ciutadans?

Acostumen a preguntar-m'ho. La veritat és que el dia que vaig deixar el PSC em va trucar diverses vegades el diputat de Ciutadans per Lleida al Parlament, Jorge Soler, no sé amb quina intenció, ja que no li vaig agafar el telèfon. Conec Ciutadans des de fa molt, quan van obtenir la seva primera alcaldia a Espanya, que va ser la del meu municipi, del 2007 al 2011, i ja voltava Rivera per aquí. No em semblen de fiar. A més, per a mi van cometre, no ja el major error polític, sinó la major irresponsabilitat política que recordi, fruit de l'egoisme, que va ser condicionar el seu suport al 155 a la convocatòria immediata d'eleccions a Catalunya; van treure un bon resultat, però de res va servir. Quan penso que, de no ser per això, a hores d'ara, en lloc de Torra, podríem tenir aquest mateix 155, m'indigno. A més, entenc que si un, després d'un procés de reflexió, se'n va del PSOE per no compartir estratègia, el lògic és anar a l'alternativa, no a qui pugui acabar sent la seva crossa.

- Han deixat de saludar-lo els col·legues del seu expartit?

Sí, recordo especialment la campanya per al 21D, a Lleida, quan ens vam creuar, alguns em van girar la cara. Reconec que van ser unes setmanes molt intenses emocionalment, i fins i tot vaig arribar a tenir sentiment de culpa en alguns moments. Alguna premsa va ser molt dura amb mi. Em van acusar de chaquetero, de venut, quan hi havia renunciat a una més que probable carrera política al PSC per no trair els meus ideals, i a canvi de res. Afortunadament, avui només sento satisfacció i orgull.

danteok.jpg

 - És difícil ser militant del PP a Catalunya?

Avui dia és difícil ser militant de qualsevol partit, excepte si ets nacionalista a Catalunya o el País Basc, i el nivell d'exposició és enorme. T'ha d'agradar molt, i tot i així, de vegades és inevitable reflexionar en si val la pena. A més, és especialment dur en els pobles petits, per la proximitat i la manca de privacitat. L'octubre del 2017, els independentistes em van fer dues cassolades davant de casa, a la nit. No li desitjo a ningú. Va ajudar que al PP em rebessin molt bé i des del primer dia que em sento com a casa.

 - Això del procés com s'arregla?

Revertint el procés de 'construcció nacional' iniciat per Pujol fa 40 anys, l'únic fi era i és la separació d'Espanya. Cal tenir clar qui és l'únic responsable, perquè ho és en exclusiva, i no confondre, com sol fer el PSC, assenyalant el PP com a copartícip de l'auge de l'independentisme. I això s'ha de fer des de Catalunya però sense el nacionalisme, és a dir, amb el 155, que no és altra cosa que recuperar l'Estat en aquesta comunitat. I òbviament, els mitjans audiovisuals públics i l'educació no poden ser instruments controlats per i pel separatisme.

 - Sospito que vostè ha de ser partidari de la mà dura

M'agrada més la paraula fermesa. Però és que està demostrat que com més se'ls deixa fer més s'envalenteixen. I al contrari, quan es va aplicar el 155 per fi es va poder respirar a Catalunya, deien que no ho acatarien de cap manera i al final no van fer res, ni ho faran si es torna a aplicar.

- Però hi ha gairebé dos milions de catalans a favor de la independència.

D'aquests 2 milions, un enorme percentatge no estan disposats a fer el més mínim sacrifici o renúncia per la independència, per tant, no crec que se'ls pugui considerar independentistes. Aquests, més aviat que tard, només per l'estabilitat política i social que portaria un 155 en condicions a Catalunya, s'oblidarien ràpidament de la independència.

- En el fons, l'aplicació del 155 va ser una bassa d'oli. A la Generalitat no va dimitir ningú.

Així és. Aquí està Elsa Artadi, per exemple, que va seguir com si res. No els importa res més que el sou que cobren, desorbitat, dit sigui de pas. Resulta obvi. Per a mi, no hi ha res més menyspreable que un polític sense valors. I ells han demostrat no tenir-los. Si almenys veiés a un dirigent independentista amb valor i dignitat, disposat a renúncies personals en pro de la independència, tindria el meu respecte. Però no hi ha ni un. Són tots uns farsants. L'únic motiu que em sembla coherent és Bernat Dedéu, i per això el tenen vetat.

- Josep Pla deia que el català, en el fons, és un covard.

En efecte, Pla -que coneixia Catalunya millor que ningú- així ho creia. Jo crec que, malgrat tot, a Catalunya es viu relativament bé, és una terra pròspera, oberta, diversa, en definitiva, magnífica, i amb unes institucions amb amplíssimes competències. I quan es té tant, un es torna, o hauria de tornar-se, si més no, prudent. Sens dubte, la recuperació generalitzada d'aquest atribut tan català serà el final de l'independentisme. I el 155 acceleraria aquest procés.

- Em deixo alguna cosa? Vostè ve d'una família d'alcaldes: el seu besavi ho va ser amb la República, el seu avi amb el franquisme i el seu pare amb la democràcia.

D'aquesta circumstància el que més destacaria és que el meu avi, d’Almeria, combatent republicà, ferit a la Batalla de l'Ebre, que va haver d'exiliar a França i passar pel sistema franquista de redempció de penes, així que va poder tornar, sense deixar de declarar-se obertament republicà mentre va viure, va acabar sent nomenat alcalde del meu municipi per un governador franquista. Avui té un carrer dedicat, tot i que ja veurem què passa amb ella amb la pretesa reforma de la Llei de Memòria Històrica del PSOE que, tal com està plantejada, em sembla un despropòsit l'única finalitat és reobrir ferides amb fins electoralistes.

- Gimenells -que té uns 1.100 habitants- és gairebé un poble de nou encuny: el va fundar Franco.

Gimenells va ser al sector agrícola el que l'àrea metropolitana de Barcelona al sector industrial i de serveis, és a dir, l'arribada i assentament en els anys de la postguerra de fluxos de treballadors vinguts de la resta d'Espanya a Catalunya, per tal de satisfer la creixent demanda de treball. En el cas de Gimenells, aquest va ser obra de l'INC (Institut Nacional de Colonització), posteriorment IRYDA, que va crear més de 350 pobles nous a Espanya, dels quals, solament 4 a Catalunya. De fet, aquest organisme, dependendent del Ministeri d'Agricultura, el que va fer va ser rescatar el projecte general de la Reforma Agrària de la Segona República, que no va poder materialitzar llavors per falta de temps, i desenvolupar-lo. I de manera molt reeixida, per què no dir-ho. Per cert, mentre aquí, a Catalunya, alguns encara ens tracten de colons pels nostres orígens, la Diputació d'Osca, governada pel PSOE, amb molt bon criteri, va reconèixer l'any passat amb el seu premi més prestigiós, el Félix d'Azara, als pobles de colonització de la seva província, com a exemples de sacrifici, convivència, repoblació de zones deshabitades i progrés. És impensable que la Diputació de Lleida, governada pel PDCat, fes el mateix aquí.

 - Objectius pel 2019?

Recuperar l'alcaldia del meu municipi, amb el PP. Els últims 4 anys han estat d'un intens aprenentatge. Així que ara estic més adobat. Crec que la majoria del poble rebutjava la moció de censura que em van fer, i me n’alegra que em parin pel carrer per demanar-me que em torni a presentar. El més important, que són les ganes, les tinc. /Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#10 Anna, Lleida, 09/01/2019 - 20:25

Molt bona entrevista. CLAR I CATALÀ! ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!!

#9 VUELTA del ESTADO a CATALUÑA...para SIEMPRE..., ..."recuperando" TODAS las COMPETENCIAS..., 09/01/2019 - 16:48

«CATALANITÀT =ÉS= HISPANITÀT»

“Frente a un secesionismo sin alma ni razones,

excepto el =AUTO-ODIO=

proyectado al resto de ESPAÑA,

los catalanes LEALES...

queremos seguir siendo FIELES

a nuestras raíces HISPANAS”

#7 VUELTA del ESTADO a CATALUÑA...para SIEMPRE..., ..."recuperando" TODAS las COMPETENCIAS..., 09/01/2019 - 15:54

La ÚNICA =S O L U C I Ó N= al problema del SEPARATISMO

es la VUELTA del ESTADO a CATALUÑA...para SIEMPRE,

para "DESANDAR" lo "ANDADO" por el 'PUJOLET',

"recuperando" TODAS las COMPETENCIAS...

[="convertidas" en "ESTRUCTURAS·de·ESTADO"

por los SEPARATISTAS...] ...

#3 botifler1914, Sinitaca, 09/01/2019 - 14:20

Mucha suerte en la vida y en las futuras elecciones.

#2 Pepón, Bcn, 09/01/2019 - 12:13

Correcto. Estos del PSC son pecadores impenitentes