El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, en un article a l'Avui, considera que "dos són els escenaris que recomanen l'adopció de la forma monàrquica, si s'esdevenen". En aquest sentit recorda "les facilitats que pot oferir a l'establiment i consolidació de l'Estat català el manteniment de la dinastia borbònica espanyola, bé tenint com a cap d'Estat català el que ho sigui a Espanya, tal com s'esdevé a molts Estats de la Commonwealth que mantenen com a cap d'Estat el britànic; bé iniciant una nova dinastia amb una branca de la família real espanyola".
"Només s'esdevindrà si els espanyols s'avenen amb més facilitat a la independència catalana si mantenim la seva casa reial, i si aquesta l'acceptés i propiciés. És un escenari improbable però possible, encara que molt arriscat per a la pròpia casa reial espanyola: donada la xenofòbia anticatalana que predomina a Espanya, podria ser que l'establiment de l'Estat català amb rei o reina compartit amb Espanya o provenint-ne, provoqués el seu derrocament a Espanya, i una situació altament paradoxal: república a Espanya, monarquia espanyola a Catalunya, tal com s'esdevingué a Àustria i Hongria entre 1918 i 1947: república a Àustria, monarquia austríaca a Hongria, no proclamada per veto dels aliats però mantinguda mitjançant el govern per un regent", exposa.
D'altra banda, també valora "la superior projecció de la marca Catalunya com a Estat monàrquic que com a Estat republicà. Hi ha al món més de dos-cents Estats, i menys del 10% són monarquies. Esdevenir-ne donaria a l'Estat català un plus de visibilitat, especialment si s'adopta una dinastia altament visible al món i seguint l'exemple noruec s'entronitza a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor, que regnen a Gibraltar".
"Tenir com a rei un fill de Lady Diana Spencer, i nét de la reina Elisabet II, projectaria al món la marca Catalunya amb molta més eficàcia i extensió, sense cap més despesa addicional a la que genera un cap d'Estat, rei o president. Nogensmenys, a Europa tots els nous Estats independents han adoptat als segles XX i XXI la forma republicana, amb les soles excepcions de Noruega i d'Albània, aquesta de curta durada", recorda.
"Noruega és el cas més interessant: per referèndum es va triar la forma monàrquica quan es va independitzar de Suècia (1905-1907), i va nomenar rei un príncep danès, monarquia històricament rival de la sueca, amb qui competia per l'hegemonia al Bàltic i el domini sobre la mateixa Noruega. És, però, altament improbable, per manca de suport popular i polític a l'establiment de la casa de Windsor com a casa reial de Catalunya", conclou.
El Rei d'una Catalunya independent?
López Tena proposa una "monarquia catalana"
El Rei Joan Carles, en una imatge d'arxiu
¡A por ellos!
54 Comentaris
no creo que la dinastia widnsoor deba mandar en un estado español ya que eso alteraria mucho aotros estados del mundo ya quisieramos una monarquia en puebla
(mexici)
Pues Isabel II es la reina del Canadá y de Australia.
Catalunya no és una marca comercial. Som una terra, un país, una cultura, una llengua, una manera de fer liberal amb vocació europea i una tradició d'inspiració cristiana i jueva avui en perill. No ens cal una monarquía estrangera.
Enrique Berenguer: amb un decret així ja no series rei; series directament Fürer. T'has passat i molt, noi.
Amb la desafecció de les persones no es juga, estan donant la imatge d'un país en dissolució. Ningú inverteix en un Estat fallit, el veiem cada dia amb la fugida i tancament d'empreses. Els nacionalistes somien amb una Dinamarca i despertaran en Cosovo
Y lo dicen tan felices, estas cosas están dando la imagen de un país en disolución. Nadie invierte en un Estado fallido, lo vemos todos los días con la huida y cierre de empresas. Los nacionalistas sueñan con una Dinamarca y despertarán en un Cosovo
