Publicitat
Política · 15 d'Octubre de 2015. 22:53h.

El sobiranisme baixa al Quebec

Un acadèmic quebequès atribueix la disminució al desenvolupament federal del Canadà

El sobiranisme baixa al Quebec

André Lecours impartint la conferència

La secessió del Quebec te actualment el recolzament més baix dels darrers 40 anys entre els ciutadans d’aquesta província del Canadà, i avui en dia els joves son els menys independentistes de tota la població.  Així ho ha assegurat André Lecours, director científic del think tank quebequès l’Idée Fédérale, durant una conferència organitzada per Federalistes d’Esquerres al Col·legi de Periodistes.

L’acadèmic canadenc ha afirmat que la situació actual és molt diferent a la de fa dues dècades quan els independentistes del Quebec van estar a punt de guanyar el darrer referèndum convocat fins ara. Lecours atribueix la disminució de l’independentisme al desenvolupament federal que ha fet Canadà en els darrers anys i que ha contribuït a un major nivell d’autonomia legislativa i fiscal. El director científic del think tank ha assegurat que paradoxalment, el federalisme ha fet disminuir el sentiment de pertinença al Canadà entre la població del Quebec.

André Lecours ha apuntat que la situació que viu actualment Catalunya li recorda a la viscuda al seu país al 1996 i recomana a l’Estat Espanyol fer una reforma constitucional federal. El director científic del think thank  ha assegurat que és inimaginable que al Canadà un governador acabi declarant davant la justícia perquè tenen molta legitimitat. Lecours creu que de dirigir el Quebec, Mas  hauria dimitit abans de declarar davant del TSJC.

A la conferència ha acudit la plana major del socialisme català. Entre el assistents hi havia el primer secretari del PSC, Miquel Iceta i la portaveu del partit Esther Niubó. També ha acudit la Secretaria d’Estudis i Programes del PSOE i candidata numero dos a les properes eleccions generals, Meritxell Batet.

Iceta, Niubó i Batet assistint a la conferència de Federalistes d'Esquerres

Publicitat
Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#8 BEJOTA, BCN, 16/10/2015 - 14:47

N.B. CAL RECORDAR QUE LES 40 EMPRESES MÉS IMPORTANTS DEL QUEBEC VAN MARXAR CAP LA RESTA DEL CANADÁ.COMPTA ,PERQUE EL QUEBEC I CATALUNYA SÓN MOLT SEMBLATS:7 MILIONS AL QUEBEC ,7 MILIONS CATALUNYA :CAP L'OEST 30 MILIONS AL CANADÁ I 40 MILIONS CAP L'OEST DE LLEIDA.LES EMPRESES HO TENEN CLAR.

#7 Barcelona, Barcelona, 16/10/2015 - 13:21

Si evolucionem positiva i democraticament, els catalans també acabarem farts i rebutjarem el destructiu secesionisme.

#6 ambaixadorCAT, UK, 16/10/2015 - 12:21

André, hi ha un aspecte que no has tingut en compte; el nacionalisme espanyol és incapaç de "sacrificar" ni tan sols un 1% de poder. Els que els coneixem sabem que l'única opció viable per a Catalunya és la independència.

#5 ¡Hasta las narices!, Bcn, 16/10/2015 - 11:20

En Quebec después de un mandato de los indepes acabaron los canadienses hasta las narices de esta gente, por decirlo educadamente, y en las siguientes elecciones no les voto ni el "tato". Esto no lo dirá la Tv3%, ni enviarán al Mikimoto a contarlo. Esa es la realidad, lo demás son análisis vacíos.

#5.1 Mikimoto, Viajante a cuenta erario público al 3%, 16/10/2015 - 12:04

Mikimoto? deje, deje ese está disfrutando sus nuevas licencias para sus cadenas, me recuerda a Mathew Tree haciendo proselitismo estelado entre Erasmus despistados con la mueca de sarcastico y pensando que cuela, que caradura por dios. Miguel Calzada, o Miquel calçada? Ridículo.

#5.2 ambaixadorCAT, UK, 16/10/2015 - 12:18

em fa gràcia lo categorics que podeu ser els nacionalistes espanyols amb els vostres anàlisis, pensant-vos que teniu més autoritat acadèmica que un expert, que a més té l'experiència d'estar allà. Si almenys el desmuntéssiu amb arguments.. però no.. és "por cojones", oi?

#4 Xipolleig, Barcelona, 16/10/2015 - 10:46

Comparar el taran.nà democràtic canadenc, la història de les relacions entre Canadà i Quebec amb la història de les relacions entre Catalunya i Espanya i el no taran.nà democràtic espanyol em sembla un exercici de literatura de ficció que ni en Ray Bradbury seria capaç d'imaginar