Publicitat
Política · 8 d'Abril de 2016. 12:29h.

El sobiranisme mira a Amèrica Llatina

Un professor de dret constitucional posa d’exemple els processos constituents de Bolívia, Colòmbia i Equador

El sobiranisme mira a Amèrica Llatina

Albert Noguera, a la Comissió d'Estudi del Procés Constituent

El professor de dret constitucional de la Universitat de València, Albert Noguera Fernández, va posar els processos constituents de Colòmbia, Equador i Bolívia durant la seva intervenció en la Comissió d'Estudi del Procés Constituent del Parlament, que estudia els “caràcters i principis marc d'un procés constituent a Catalunya”.

Noguera, en la sessió d’aquest dimarts, va defensar que la forma també “més tradicional” d’engegar un procés constituent és “el referèndum” i va recordar “el procés constituent equatorià del 2007-2008. Quan Rafael Correa guanya les eleccions presidencials, una de les primeres coses que fa és convocar un referèndum on pregunta als ciutadans si volen activar un poder constituent per aprovar una nova constitució; la ciutadania es pronuncia que sí, i a partir d’aquí convoca eleccions a assemblea constituent”.

També va indicar que “un altre exemple d’activació popular del poder constituent va ser Colòmbia, l’assemblea constituent colombiana de l’any 91. Aquí, el procés és activat..., si a l’Equador és un procés activat popularment, però a través d’un referèndum convocat des de les instàncies supragovernamentals, aquest és un procés activat de baix cap a dalt; és a dir, és un procés activat pels moviment socials”.

“Al març del 90 -va afegir-, a Colòmbia hi ha eleccions parlamentàries i municipals, i bàsicament el moviment universitari, conformat per docents i estudiants, activen un moviment, que és el que es va conèixer com el ‘movimiento de la séptima papeleta’, que el que feien era bàsicament demanar als ciutadans que, entre les sis paperetes que havien de col·locar a les urnes, col·loquessin una setena papereta on marquessin una creu per activar una assemblea constituent”.

Albert Noguera va remarcar que “aquesta papereta no era reconeguda oficialment, era una papereta que els moviments socials repartien a la gent. Després de les eleccions, en un comptatge informal que hi va haver, es va comptar que més de 2 milions de persones havien col·locat la papereta dintre de les urnes”.

“Això va fer que el president del moment, Virgilio Barco, reconegués aquesta acció, donés una certa legitimitat a aquesta acció, i a les eleccions que hi havien dos mesos després, al maig del 90, que eren eleccions presidencials, va col·locar dues urnes: una on la gent votava si volia activar el poder constituent, si volia una assemblea constituent, i l’altra, on es triava el president de la república. El 87 per cent va votar que sí volia el poder constituent, i el nou president que va sortir, César Gaviria, doncs, va convocar eleccions a assemblea constituent”, va acabar.

Finalment, va fer referència al “procés constituent bolivià, de l’any 2006-2007, que s’allarga fins al 2009, que és quan s’aprova definitivament la constitució”. “Als tres departaments de l’orient del país -va explicar-, allò, als que sonava la Media Luna –Tarija, Santa Cruz i Pando– es fa prèviament un referèndum on se’ls pregunta als ciutadans si volen que la futura constitució els reconegui un règim d’autonomia territorial”.

“Els tres departaments es pronuncien que sí; i, per tant, al conformar-se l’assemblea constituent, és obligatori que els constituents incorporin en la constitució una organització territorial de l’estat basada en, almenys, tres autonomies territorials. Que, finalment, se n’acaben reconeixent més, però les tres eren obligatòries”, va afegir.

El professor de dret constitucional, durant la seva compareixença, també va citar a processos constituents europeus com l’italià, el portuguès, l’islandès, el finlandès i el de Tunísia, però no es va estendre tant com ho va fer en explicar els tres processos constituents de països Sud-americans.

Publicitat
Publicitat

23 Comentaris

Publicitat
#15 Carlos Gomez, Bcn, 09/04/2016 - 14:08

De Dinamarca a Moçambic, pasant pel Club Super 3 i ara ens volen enviar a reçar a la pachamama al costat de l´Evo Morales.
Osties quin mareig. Acabarem intoxicats de tanta Biodaramina.
I aixo sembla no acabar mai.

#14 javier26, barcelona, 09/04/2016 - 13:43

pero si tenemos un gran ejemplo aquí en España, buscamos una familia real catalana, la proclamamos, juntamos 350 fachas para que aprueben una ley de reforma politica; luego 6 lumbreras para que nos hagan una constitucion a medida y... a votar! esto si es un proceso constituyente democratico!

#13 iñigo, castello, 09/04/2016 - 06:12

¿Pero no iba esto a ser la Dinamarca del Mediterráneo? ¿Ahora va a ser la nueva Bolivia? Estos de la CUP tienen unas ideas...

#12 Suggerència, Bcn, 08/04/2016 - 20:58

Caldría fer una enciclopèdia amb les bajanades que han surtit aquests darrers anys a casa nostra en boca dels "intelectuals" del procès. El problema sería on guardar els toms, segurament triplicaríen l'Espasa amb l'Enciclopèdia Britànica i la Larousse tots plegats.

#11 Carlos Gomez, Bcn, 08/04/2016 - 20:49

S´ha de manenir la ficcio com sigui.
Ara tornen a insistir en el marc colonial per intentar sustentar artificiosament l´argumentari independentista que ja nomes convenç als fanatics i als subsidiats que viuen d´aixo i que es dediquen a encendre i apagar les llums del teatret d´ombres xinesques.