Publicitat
Política · 10 d'Abril de 2018. 13:27h.

Els ‘bojos' del Club Tocqueville

L’hispanista anglès John Elliott recomana “diàleg, flexibilitat i paciència” per superar el procés

Els ‘bojos' del Club Tocqueville

John Elliott, a la dreta, durant el debat

A l'escriptor Valentí Puig i alguns bojos més (1) se'ls hi ha a ocorregut crear un think tank a Catalunya -no confondre amb xiringuito- amb el nom el de l'autor de "La democràcia a Amèrica". La veritat és que, a la Catalunya actual, cal estar una mica sonat per fer una cosa semblant. Entre els que comparen Espanya amb Turquia i els que fiquen al mateix sac el sobiranisme i el nazisme no sembla que hi hagi espai per als de la via intermitja.

Van escollir mal dia per a la presentació. Va tenir lloc dijous passat, a la sala d'actes de Foment del Treball, just minuts abans que transcendís que la justícia alemanya deixava lliure Puigdemont.

Van començar a sonar els mòbils i bullir les xarxes socials. L'audiència estava entre l'estat de xoc i el d'incredulitat: què se n'ha fet de l'espai judicial europeu?.

Encara que sospito que entre els assistents, més de 400 persones, n'hi havia més del sector unionista que del sector indepe. El sobiranisme encara creu que la independència està "a tocar" i que no cal estendre ponts ni altres bestieses. Les càmeres de TV3 -ni a les de TVE, per cert- no hi eren ni se les esperava.

Com resa la seva carta fundacional, del que es tracta és de trencar el silenci. "Sense una genuïna actuació de la societat civil catalana" -l’autèntica- anem cap a "un debilitament col·lectiu" que fa malbé "les energies i la voluntat de bé comú”, expliquen a la seva web.

La presentació va comptar amb un convidat de luxe, l'hispanista anglès John Elliott, elevat a la categoria de sir per mèrits propis. Encara que durant el col·loqui, l'historiador i rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, -del que tinc pendent de llegir el seu "Catalunya i l'absolutisme borbònic”- s'entestava a dir-li John. Com si allò fos una xerrada de pub.

Elliott ha passat a la història per, entre d’altres coses, "La rebel·lió dels catalans" (1965). Va ser dels primers que va intentar explicar el que érem els catalans. Una tradició seguida després per Vicens Vives malgrat que, a la vista dels resultats pràctics, amb poc èxit.

I va començar amb una frase que em vaig afanyar a apuntar: "la mala història alimenta la mala política" per allò d'aprendre de la història per evitar errors. La veritat és que sempre vaig pensar que, en efecte, la història és un antídot contra els excessos. Però vist que Junqueras i el president de l'ANC, Agustí Alcoberro, són historiadors ja no sé què pensar.

Va recordar que ja llavors, com ara, "hi havia moltes divisions internes", "rivalitats en tots dos bàndols" i la "preocupació per la corrupció" en la Diputació del General, el precedent de la Generaliat actual. Allò semblava la pimera part del procés. La història es repeteix.

promot.jpg

En la seva opinió hi havia "un anhel per la independència" -Espanya incloïa aleshores la península, Flandes, les Índies i fins i tot Portugal- sinó "negociar amb el comte duc Olivares", que havia sobreestimat la capacitat econòmica del Principat. Ara, com en el passat, va començar sent qüestió de calers.

Els catalans del segle XVII -la república va durar en aquest cas una setmana- van acabar per descobrir que "els francesos podien ser tan temibles com els castellans".

Aquí, sir John Elliott es va aventurar a donar alguns consells per intentar sortir de l’atzucac actual "diàleg, flexibilitat i paciència" perquè "si els dos bàndols estan a les trinxeres serà difícil" vist que "les emocions prevalen sobre la raó".

També va recomanar la teoria de les tres c: "conèixer, comparar i comprendre". Bé, en realitat va ser el rector Roberto Fernández el que li va atribuir la cita i el mateix Elliott no se'n recordava. Però si non e vero e ben trovato.

Finalment, l'inventor gairebé de la història comparada tampoc creu que Catalunya i Escòcia siguin casos similars. "A Escòcia es va abolir el Parlament escocès i es va crear el Parlament britànic", va explicar. Va ser, en certa manera, una fusió.

De fet el primer rei anglès després dels Tudor va ser Jacobo VI d'Escòcia i I d'Anglaterra. "Els escocesos -va afegir sir Elliott- van acceptar un sistema de semiautonomia a canvi d'entrar en el comerç britànic". / Un reportatge de Xavier Rius


(1) Josep Maria Castellà | Professor de Dret Constitucional (UB)
Jordi Canal | Historiador
Ferran Toutain | Escriptor i Professor de Comunicació (URL)
Núria González | Doctoranda en Dret de la UE (Universitat d'Oxford)
Ricardo Calleja | Doctor en Dret i professor a IESE
Ana Mar Fernández | Professora titular de Ciències Polítiques (UAB)
Albert Guivernau | Economista
Ponç Puigdevall | Crític literari
Arnau Guasch | Advocat

Publicitat
Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 Rodejet, Barcelona, 10/04/2018 - 17:06

Si analitzem els darrers paràgrafs d'Elliott, considera que Anglaterra ha tractat molt millor a Escòcia que no pas Castella/Espanya a Catalunya, i els escocesos han participat molt més en la història britànica que no pas els catalans en l'espanyola i que la independència de Catalunya té molt més sentit que l'escocesa.

#2 Protágoras, bcn.España, 10/04/2018 - 16:18

El sabio, Tzvetan Todorov, en su ensayo "Los abusos de la memoria" se pregunta "Si el pasado debe regir el presente, ¿quiénes, entre judíos, cristianos y musulmanes, podrían renunciar a sus pretensiones territoriales sobre Jerusalén?". La nación democrática se fundamenta en VALORES de igualdad en libertad no en la Historia.

#1 josemiguel, El Prat de Llobregat, 10/04/2018 - 13:58

El buenismo no es la solución