La propera campanya electoral ha provocat un conflicte entre el consell de govern de la CCMA, format per dotze membres, i el consell assessor, de 21. El consell assessor ha reclamat amb un comunicat que "partits i forces polítiques no parlamentàries haurien de disposar d’una mínima igualtat d’oportunitats informatives" en al·lusió a Solidaritat, Reagrupament i altres forces polítiques ara per ara extraparlamentàries.
El president del consell de govern de la CCMA, Enric Marín, d'Esquerra, ha replicat per carta immediatament i ha recordat que la petició del consell assessor "queda fora del marc de competències".
En la carta, dirigida al president del consell assessor, Manel Garcia Biel, Marín destaca que “els debats en el si del Consell de Govern han estat determinats pel caràcter fortament constrictiu de la sentència del Tribunal Suprem del 19 d’octubre de 2009”.
El president de la CCMA també recorda que els blocs electorals han estat fixats "per reiterades i consolidades resolucions de la Junta Electoral Central com a conseqüència dels diferents recursos que les forces polítiques han interposat contra els plans de cobertura informativa dels mitjans de comunicació".
"Així doncs -afegix, qualsevol pla de cobertura informativa aprovat per la CCMA que no atengui el criteri de modulació de temps pot ser recorregut per qualsevol entitat política que ho consideri pertinent".
El Consell Assessor de Continguts i de Programació ha expressat en canvi, en un comunicat, "el seu desacord amb els criteris establerts pel Consell de Govern per a la cobertura informativa de les Eleccions al Parlament de Catalunya als mitjans de comunicació de la CCMA".
L'òrgan assessor, format per 21 membres, qüestiona els anomenats “blocs electorals” basats en el minutatge a partir de la proporcionalitat i considera que "per renovar el sistema, els partits i forces polítiques no parlamentàries haurien de disposar d’una mínima igualtat d’oportunitats informatives".
També defensa que "cal evitar la imposició de senyals realitzats per les formacions polítiques, que només es podran fer servir amb caràcter excepcional i degudament justificats" i que "no és acceptable l’establiment de debats cara a cara entre les dues principals forces polítiques, marginant la resta de partits".
"Un debat d’aquestes característiques no s’ha donat mai a la televisió pública catalana, ja que trenca el criteri d’equitat i fa oblidar que es tracta d’unes eleccions d’un sistema parlamentari i no pas presidencial. No es poden primar unes opcions sobre les altres. El bipartidisme no es correspon amb la realitat catalana, en què moltes vegades el paper de les forces minoritàries és decisiu per a l’elecció de la Presidència de la Generalitat i del Govern".
