Publicitat
Política · 13 de Març de 2014. 10:14h.

"Espanya i Catalunya tenen una crisi de parella"

Andrea Levy (PPC): "Nosaltres podríem fer-ho millor que CiU i ERC"

"Espanya i Catalunya tenen una crisi de parella"

Andrea Levy, a la cafeteria Mauri

El primer dia que vaig prendre un cafè amb Andrea Levy al bar del Parlament vaig tenir la sensació que tant Gerard Gómez del Moral (JERC) com Roger Muntanyola (Unió de Joves) em miraven de reüll. O sigui que vaig pensar que seria un bon motiu per fer-ne un altre.

Malgrat que té una edat d'escàndol -29 anys, collita del 84- és la vicesecretària d'estudis i programes del PPC després que Alicia Sánchez-Camacho la inclogués, per sorpresa, a la direcció en el darrer congrés del partit.

Només arribar -amb uns minuts de retard- em diu que aquest és un país endogàmic i m'assenyala, indignada una banderola sobre un acte del Zygmunt Bauman que penja d'un fanal del carrer de Provença organitzat pel Tricentenari de l'Ajuntament (Toni Soler), que presenta Mònica Terribas i patrocina l'Ara. "Aquest és un país endogàmic" em retreu com si jo fos un responsable municipal. 

- Si vostè estigués embarassada i el fetus tingués una malformació, avortaria?

Un avortament és un tràngol molt desagradable per a una dona i per això estic segura que és l'última opció que es planteja. El primer que faria és informar-me adequadament. La pregunta essencial és en quina mesura afectarà la malformació a la seva qualitat de vida? Per exemple, l'espina dorsal bífida és una malformació, però les persones que la pateixen poden tenir una vida independent i normal. La llei projectada pel Govern preveu en primer lloc que la dona tingui accés a tota la informació i en el cas que la malformació suposi un perill per a la salut física o psíquica de la dona, pot interrompre's l'embaràs en les 22 primeres setmanes de gestació.

- Les majories absolutes, com l'alcohol, acostumen a pujar al cap. Què els ha passat amb la Llei de l'Avortament?

Es podrà qüestionar la idoneïtat de presentar-la en aquest moment, però la reforma era un compromís del PP.

- Entre la llei Gallardón i la Llei Zapatero, que permetia avortar les majors de 16 anys sense el consentiment dels pares, no podrien trobar un terme mig? Lleis com aquesta -o com les d'Educació, per cert- no s'haurien de consensuar entre tots?

En educació, si m'ho permet, no podem seguir fent el ridícul. El futur ja està aquí i tenim tota una generació d'estudiants xinesos forjats en la cultura de l'esforç. Si volem competir en talent hem de posar els mitjans, i això no és una qüestió de PP o PSOE, sinó un desafiament nacional. La inversió en la qualitat de l'ensenyament és una qüestió fonamental que o la treballem tots amb sentit de la responsabilitat o hipotecarem el nostre futur.

- Vostè per què es va fer del PP? Jo pensava que la joventut era d'esquerres.

Imagino que els dogmes de l’esquerra i els seus líders revolucionaris són més seductors per als joves. El Nobel Aleksandr Solzhenitsyn va dir “Quan comencem a dir la veritat, tot caurà” en relació al relat de la URSS. Jo crec que la ideologia d’esquerres és abstracta i antiga. Quan veig David Fernàndez o Joan Tardà confabulant amb Hugo Chávez o els d’ICV oposant-se a la reforma de Passeig de Gràcia perquè és per als rics de dretes penso que el seu discurs arrela en el passat. Jo ideològicament em considero liberal i això implica creure en l'individu com a motor de transformació de la societat: creure en les seves capacitats i posar a la seva disposició totes les eines que li assegurin igualtat d'oportunitats d'origen. La perfecció s'aconsegueix amb l'esforç de cadascun.

- El candidat ecosocialista a les europees, Ernest Urtasun, té la mateixa edat que vostè, van anar a la mateixa escola i facultat i fins i tot viuen al mateix barri. Per què ell és d'ICV i vostè del PPC?

Suposo que quan jo m'enamorava amb Stendhal ell flirtejava amb Marx. Pel que he seguit de la trajectòria d'Ernest, com d'altres companys de generació política, hi ha un element que ens uneix que és fonamental i és la passió per la política. El dia que deixi de tenir passió recolliré les meves coses i me n'aniré. A mi em mou la passió per veure com puc millorar el meu entorn i dedico moltes hores a llegir, dubtar, comprendre,…. Aportar rigor intel·lectual a la política ajuda a dignificar els polítics. És el repte de la nostra generació.

- Ser del PP a Catalunya deu ser com ser de l'Espanyol en un país dominat pel Barça, oi?

Jo no tinc por de dir el que penso perquè confio que la nostra democràcia és madura per respectar les meves opinions. La democràcia uneix gent que pensa diferent i administra la diversitat. Si algú s’asseu a parlar amb mi sense apriorisme, sense estereotips i prejudicis veurà que la majoria de les meves idees són raonables i a partir d'allí comencem a discutir. El PPC és avui una alternativa política que aspira a millorar Catalunya ja que la paràlisi i ineficàcia institucional no pot seguir sent un llast per a la societat catalana.

-  Però alguna cosa deuen haver fet malament. No és una pregunta és una afirmació.

En els últims anys hem obtingut els millors resultats electorals de la nostra història a Catalunya i fins i tot hem aconseguit alcaldies importants. Alguna cosa devem haver fet malament, potser, però el meu partit no és el responsable de deixar la Generalitat en fallida. D'una manera o una altra sempre han governat CiU i ERC. Crec que nosaltres podríem fer-ho millor.

- Vol dir que esperonant el vot de la por contra la consulta aniran enlloc?

El que ha dit fins ara el PPC no difereix del que el que han afirmat autoritats europees com V.Reding o D.Barroso. A Catalunya no tots diuen la veritat sobre les conseqüències de la independència. Molts fan afirmacions de futuribles que, si més no, admeten dubtes.

-  Vol que li recordi també algunes de les coses que es van dir amb l'Estatut? Miquel Iceta, al seu bloc, va recollir una quarantena de frases. Li'n diré una de Javier Arenas del 21 del 10 del 2005: "El Gobierno quiere hacerle un traje a Carod y a Maragall que le pueda servir también a ETA".

No sóc partidària d'aquesta frase, ni tampoc de la campanya de CiU dient la "Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva”.

- CiU espera una oferta de Rajoy per frenar el procés?

Pregunti-li-ho a ells. De moment només ens han ensenyat un contracte d'adhesió, o ho agafes o ho deixes.

- Dit d'una altra manera: Rajoy estendrà la mà a Mas?

Miri, no crec que sigui el sistema polític constitucional el que ha fallat fins ara sinó com s'han desenvolupat les polítiques dins del sistema constitucional. Per això cal deixar a un costat les posicions aferrissades i parlar sobre el que ens pot permetre reforçar-nos, millorar i avançar. La democràcia és un debat. Un debat etern però imprescindible.

- No me'n refio de les enquestes però segons la darrera, la d'El Periódico de diumenge passat, Ciutadans els passa i vostès cauen a sisena força política.

Les enquestes no són la foto final i a nosaltres sempre ens infrarepresenten, però en tot cas raó de més per treballar el doble.

- Per què Espanya engresca poc a una majoria de catalans?

Ortega i Gasset en el seu imprescindible L'Espanya invertebrada escriu “Els grups que integren un Estat viuen junts per a alguna cosa: no conviuen per estar junts, sinó per fer junts alguna cosa”. Les dificultats que travessem potser puguin fer-nos dubtar sobre la debilitat del nostre país. Per això, cal fer renéixer l'esperança perquè actualment els recels són nombrosos. Espanya necessita una regeneració profunda i una dosi d'autoestima. Aquest é el meu objectiu en política: demostrar que el que constitueix la grandesa del nostre país és la seva capacitat d'unir al voltant d'objectius comuns, amb el respecte a la diversitat.

- Catalunya i Espanya és una relació sentimental a punt de trencar-se?

Les crisis, els problemes de parella, evidencien aquelles coses que no funcionen bé. Aprofitem l'oportunitat per ser crítics amb el que falla, però fem-ho per construir. Un pot ser crític amb el seu país, amb la seva història però no poden treure's conclusions a partir del passat o adoptar decisions permanents davant problemes circumstancials. El projecte suggestiu que convenci serà el que sigui més ambiciós sobre com regenerar Espanya, modernitzar les seves institucions, el seu model productiu, com exportar el nostre talent,… I estic convençuda que Catalunya jugarà un paper molt important en aquesta reestructuració general. Espanya només ha de perdre amb la separació de Catalunya.

- No em queda clar com pensa aturar Rajoy la consulta més enllà del "que quede claro".

Crec que el president del Govern ha estat molt clar des del principi i ha dit i repetit el mateix en tots els llocs on ha estat preguntat sobre aquest tema.

- Si deixen caure Mas, Junqueras arribarà a president. Des d'un punt de vista del PP serà pitjor el remei que la malaltia. El president d'ERC potser surt al balcó i declara la independència.

Aquest és el tren que li passa per davant a Mas i que sembla no veure. Van passar de la culpa de tot el que passa a Catalunya és del tripartit a viure una lluna de mel amb ells. ERC busca ampliar el seu poder territorial, guanyar pes des de la base i CiU està sent el seu aliat. Ja s'ho faran.

- Amb una cosa estic d'acord amb vostè: la independència sembla el paradís. Si em permet: follarem més -fins i tot els de la meva edat- i ho tindrem tot pagat que deia Francesc Pujols.

Espanya ha estat a punt de l'abisme. Recordi agost del 2012, ningú no donava ni un duro per nosaltres i ara, encara que lleument comencem a aixecar cap. Aquest és l'esperit de superació que m'esperança i m'il·lusiona. Podem sortir d'aquesta crisi sent millors i recuperar un paper protagonista al món globalitzat d'avui. S'està generant un debat sobre la nostra societat del benestar, projectes de futur, estem davant una oportunitat única. Aquest capital d'idees hem d'aprofitar-ho, no per trencar sinó per recompondre. Tot això que sembla que s'enfonsa al nostre al voltant, junts podem superar-ho.

En acabar l'entrevista penso que Andrea Levy és com un Sarkozy amb pits, però el Sarkozy de la millor època: el de "L'alba, el capvespre o la nit" de Yasmina Reza, no el dels darrers escàndols. Però no m'atreveixo a dir-li-ho per por que em fumi una bufetada o pel que diran les feministes.

Surto convençut del Mauri que ara està tendra com una fulla d'enciam. Però jo la inclouria a la llista del PPC de les properes eleccions al Parlament perquè s'anés endurint. Mai se sap. L'avantatge d'Andrea Levy Soler és que no sembla del PP. És l'única dirigent del PPC que conec capaç de citar Joan Fuster en una tertúlia de Jordi Basté -l'únic mitjà al qual va-, ser amiga d'Enric Vila i Jordi Graupera o dinar amb l'Alfons López Tena.

De fet, com a vicesecretària d'estudis i programes s'ho empassa tot. Quan arribo, estava llegint el recull de premsa del partit. I em consta que té el "Delenda est Hispania" d'Albert Pont, del Cercle Català de Negocis, que li van regalar després d'una enganxada cèlebre a twitter amb Ramon Carner./ Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

61 Comentaris

Publicitat
#48 Daniel daniel, Madrid, 07/03/2016 - 18:55

Yo soy de madrid y de izquiedas....y me toka las narizes ke se hable de madrid como si fueramos vestidos de torero por la calle...cuando madrid es la ciudad mas solidaria y menos racista de espanya...y el ke ha viajado a la comunidad lo sabe....dicho esto a mi no me importa un referendum de consulta

#47 Anem tirant, ., 15/03/2014 - 17:48

Em sembla molt be que Espanya es vulgui regenerar. Que ho faci. Mentrestant nosaltres anem tirant. Nosaltres si que tenim pressa per regenarar-nos i no podem esperar un estat que encara no ha condemnat el franquisme despres de 40 anys.

#47.1 Patumet, santpatumet, 04/08/2015 - 19:21

Regenerarnos? Q muestras de regeneracion han dado los politicos de aqui? Si son peor q los Amos de un Cortijo.

#46 ANTONI, LA POBLA DE SEGUR, 14/03/2014 - 16:06

Mal entés. Cat i Espanya ja no tenen solució i quan abans se'n adoni tothom i es negocii sobre aquest supòsit millor

#46.1 Patumet, santpatumet, 04/08/2015 - 19:19

Claro, no tenen solucio.... pero lo mio es mio, pero lo tuyo si puedo, tambien, no?

#45 Jordi Romaguera, L´Hospitalet de Llobregat, 14/03/2014 - 12:02

Exacte!. Per això tindrem divorci. Si existeix entre les persones, també entre els pobles. Quan la parell no s´entén per què continuar malament?. Doncs això el divorci existeix a tots els països avançats. Adéu Espanya.Vés a buscar una altra parella per ballar. Amb nosaltres, s´ha acabat!.

#44 contra el maltractament, divorci, bcn, 14/03/2014 - 11:07

Si, una crisi del maltractament.
Ella vol deixar el matractador i el maltractador ens envia a la Levy enviant la Camacho a Europa.