Després de la jornada electoral, la derrota de Catalunya és absoluta, total i irremissible. La participació ha registrat la xifra més baixa en unes eleccions autonòmiques a Catalunya i se situa en el fet que la meitat de la població no se sentia interpel·lada. Pujol aconseguia llavors les seves majories absolutes de catalans-catalans. La campanya de la por protagonitzada pel govern català primer i, després el cúmul de seguretats atorgades, ha tingut el mateix efecte dissuasiu que una dutxa escocesa que primer et congelen i després t'escalden.
Han perdut tots partits excepte la CUP i VOX que han doblat i irromput com a quarta força, respectivament al Parlament català. De manera que la societat catalana avui vira molt més cap als extrems antagònics i es troba més tensionada per l'imaginari frontisme "feixisme / antifeixisme". Els dos partits independentistes, després de la seva encomiable gestió de la pandèmia i de tota la resta, s'han quedat com estaven o una mica pitjor. El partit de Pugidemont no ha revalidat el triomf i ha perdut dos escons.
El senyor Rufián tampoc podrà fer rodolins del “repelente niño Vicente” dient que "la història li deu una victòria a ERC i aquest partit li deu una victòria a la història". Els emplaço el guany de pactar un govern entre els que fins ahir mateix es van estar clavant ganivets per l'esquena, tot i que ja se sap que la política fa estranys companys de llit, amb la gràcia afegida de dependre de la CUP on la màxima representant no és de la CUP. Potser un govern Dragon Kant d'allò més divertit. No serà més del mateix, sinó pitjor i viurem sota l'amenaça permanent d'una declaració d'independència exprés o diferida.
Tenen a més la compostura d'afirmar que l'independentisme ha superat el 50% dels vots, comptant els sufragis aconseguits pel PDeCat, que no ha obtingut ni un sol escó. És un joc propi de trilers que amaguen la boleta lluny del gobelet. Per què no compten llavors els vots de totes les altres formacions sense representació parlamentària?. El partit d'Artur Mas, el llegat de Jordi Pujol, el catalanisme polític jeu a la paperera de la història. S'ha acabat extingint com la UCD. Mentre que la societat catalana prossegueix partida per la meitat neta i pelada. Un èxit sense precedents.
Els socialistes han guanyat, però han perdut. L'efecte Illa s'ha diluït amb el pas dels dies de la campanya fins a acabar sent al final una pàl·lida ombra del que va ser al principi. No té la força necessària ni per si sol ni pactant amb les hosts catalanes de Pablo Iglesias -que s'han quedat tal com estaven- per plantejar-li una alternativa a l'independentisme. Només els hi queda la remota esperança que ERC es cansi un dia d'aguantar la imputada Laura Borràs i plantegi un pla B en forma de tripartit, d'infausta memòria a Catalunya. Ha guanyat el com pitjor, millor.
La trompada de Ciutadans no per previsible ha estat menys espectacular amanit amb el cinisme de Carrizosa de seguir i de la senyora Ana Grau que ja té feina, sou i possibilitats de mostrar presència. ¡La nova Pilar Rahola unionista! Tot i la molt bona campanya del seu líder a Catalunya, Alejandro Fernández, el PP ha quedat en la pràctica irrellevància. Els autodenominats constitucionalistes, i tots aquests satèl·lits d'associacions cutres i casposes, hauran algun dia baixar de la superioritat des de la que s'han elevat i començar a canviar la retòrica perquè si continuen així es quedaran com aquells dinosaures atrapats entre les neus del passat i acabar exposats a les vitrines dels museus.
Guanyar, el que es diu guanyar, ha guanyat el galifardeu del president del govern espanyol. És clar que unes eleccions catalanes no poden ser extrapolables a unes espanyoles, però Casado té un problema com en general la premsa de Madrid, a veure si s'assabenten que hi ha independentisme per una bona estona. Mentre que Pablo Iglesias ha salvat in extremis els mobles. El senyor Pedro Sánchez té totes les cartes per treure's de la màniga: els indults, la modificació del Codi Penal, els fons europeus, la taula de negociació ... Pot obrir o tancar l'aixeta al seu capritx i els independentistes faran el lúcid paper de titelles manejats pels fils de l'injuriat despatxet de la Moncloa. Tota la resta és un miratge.
S'ha acabat la campanya i s'acaba aquest diari. Moltes gràcies per la seva paciència i fins la propera.
@manueltrallero
